A la corda fluixa

Els carrers parlen un llenguatge que xoca amb els poders econòmics i polítics. Les mobilitzacions són desiguals, algunes com la d’habitatge-lloguers va fer eclosió imponent, altres són més modestes, fins i tots n’hi ha de simbòliques. Ara bé, són persistents i clarividents. Són mobilitzacions que diuen la veritat de les necessitats i propostes, denuncien privilegis i destrets, apunten i pressionen els governs, municipals, autonòmic i estatal: Sostre, Pa, Treball i Llibertats. No va de carta als reis mags, ni d’amor universal eteri, sinó de drets i serveis universals. Va d’existència i igualtat concreta, de treball i educació actual, de vida feliç i plaent. Els poders econòmics acceleren el seu enriquiment, especulació, parasitisme i corrupció. Els poders polítics i estatal es deuen als senyors dels diners, els amos reals, per això fan polítiques amb resultats decebedors per a la majoria de la població. L’increment de la inflació (2,5%) anul·la augments de sous i subsidis. Augmenta la precarietat i la pobresa, en especial entre les dones i jovent. Els diferents moviments socials van per vies diferenciades entre sí, i respecte a la classe treballadora. Les experiències mobilitzadores, els èxits i els fracassos, necessiten enfocar la visió conscient a la necessitat de noves referencies polítiques útils, treballadores, republicanes de ruptura amb el règim monàrquic i revolucionaries. 

El decret de pròrroga pressupostària de la Generalitat situa el govern Illa/PSC a la corda fluixa. El PSC s’ha erigit en paladí dels interessos de l’empresariat, el gran capital i fortunes, ben arrapat al govern estatal i al règim constitucional espanyolista monàrquic. Tanmateix en el Parlament depèn d’ERC i Comuns, amb els que va pactar i signar al suport a la investidura de Salvador Illa. Ens cal assenyalar que la investidura va comptar també amb el vistiplau dels sindicats CCOO i UGT. Hi ha un cúmul de contradiccions entre les eleccions i el parlamentarisme, entre les necessitats de la majoria popular i les de la minoria poderosa, entre la dominació estatal i la supeditació i discriminació de les llibertats de Catalunya i llengua, entre un treball, sostre i pa inestable, i els beneficis bancaris, immobiliaris i del gran luxe.

Poques polítiques importants dels pactes d’investidura han vist la llum. No hi ha finançament singular. Ni indicis fiables de que es pugui instrumentar. Les mesures sobre habitatge i lloguers segueixen torpedinades pels tribunals estatals, per la majoria parlamentària del congrés i sectors influents dels PSOE, PSC i Junts. La salut i educació estan sotmeses a la subvenció del capital privat concertat. La consellera de Salut n’és una defensora entusiasta. L’energia, aigua i indústria farmacèutica privada, resten intocables. Sí cau un Hard Rock condemnat d’antuvi. S’anuncia la condonació propera de 16.000 milions d’euro del deute del FLA (Fons de liquiditat autonòmica). S’ha de concretar l’enèsim anunci del traspàs de Rodalies, així com la realització de la infraestructura de la Línia 9 del Metro de Barcelona. La construcció d’habitatge en terrenys de la memòria inundable d’aigua segueix implacable, a llocs com Gavà i altres de la mà del PSC. L’alcalde PSC de Barcelona, Collboni, proposa una tercera terminal de creuers de gran luxe al Port, o l’ampliació aeroportuària, malgrat incrementarien la pol·lució i les milions de turistes. Sembla com si fóssim davant d’un neo peix al cove de substrat sociovergent, ben de de bracet amb el govern estatal. 

L’aplicació adulterada i perversa de la Llei d’Amnistia distorsiona una entesa idíl·lica. La Judicatura està aconseguint que s’amnistiï a més repressors dels fets d’octubre 17 que de les persones repressaliades. La confrontació pels Pressupostos en el Congrés estatal altera l’equilibri de suports parlamentaris al govern PSOE i Sumar; on Junts fa causa amb les dretes, PP i Vox, en polítiques econòmiques i socials, però burxa pel biaix profund de la repressió nacional.

Els Pressupostos esdevenen un taló d’Aquil·les pels governs de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i pel de l’Estat. Collboni i Sánchez han de començar a posar les seves barbes a remullar.  
Les crisis governamentals remouen els governs a França i Alemanya. Són nous símptomes de la inoperància i fracàs de la globalització imperialista neoliberal. Els poderosos del capital financer i les multinacional s’enriqueixen immensament, multipliquen el seu poder i extorsió, però sobretot porten destrucció i misèria a la gent treballadora, pobles, dones, jovent i natura. De forma negativa mostren la seva incapacitat per resoldre les necessitats de la majoria del planeta i de la humanitat sencera. Capgirar-ho necessita d’estratègia i organització revolucionària.

Centenari Lenin. Al “Programa del PC (bolxevic) R” (1919): “el perfeccionament de la tècnica, al concentrar els mitjans de producció i circulació i al socialitzar el procés del treball en les empreses capitalistes, va creant amb rapidesa cada vegada major la possibilitat material de substituir les relacions de producció capitalistes amb les comunistes, és a dir, la possibilitat de la revolució social... Al substituir la propietat privada dels mitjans de producció i circulació amb la propietat social i a l’instaurar l’organització planificada del procés social de producció per assegurar el benestar i el desenvolupament universal de tots els membres de la societat, la revolució social del proletariat acabarà amb la divisió de la societat en classes, amb el que alliberarà a tota la humanitat oprimida, ja que posarà fi a totes les formes d’explotació d’un sector de la societat per altre”... “La democràcia burgesa... el capitalisme... en la seva fase imperialista ha portat a la més greu agudització del jou racial i nacional... Només perquè el Poder soviètic és un poder dels treballadors ha pogut eliminar fins a la fi i en tots els àmbits de la vida, per primera vegada al món, les últimes petjades de desigualtat a l’àmbit del dret matrimonial i, en general, de la família”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

19 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/