Resiliència

La mobilització treballadora, sindicalista a les empreses, les hores de treball dedicades a vagues, com a la lluita per aconseguir millores a les condicions de treball, salari i vida, ha minvat; mentre, la indústria i el treball qualificat retrocedeix, substituït en part pel sector turístic, amb un treball estacional, de poca concentració i precaritzat. L’especulació, la corrupció, el gran luxe, els sectors hotelers i immobiliari, avancen amb peus de fang. En funció d’aquesta tendència que trastoca l’estructura econòmica en detriment de les classes i població treballadora, hi ha analistes, i veus, que decreten la fi de les capacitats treballadores per defensar la seva existència i encetar unes noves perspectives. Aquests àugurs desconeixen les possibilitats de resiliència social, obliden que el capital, capitalistes i empreses, necessiten ben vital explotar i especular amb el treball, la natura, o que el cos social ha de menjar per sostenir-se. Tanmateix les persistents i diverses mobilitzacions en mil-i-una causes demostren que les guspires es mantenen vives per arreu. Fins i tot cobert o amagat per les cendres el foc subsisteix, resilient.

La resiliència es defineix com “Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses”. (Optimot); o “Capacitat d’un individu per a sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc”. (DIEC2). És un concepte útil per a les ciències socials i per a la lluita treballadora, popular, feminista; per tant en relació a la capacitat de desenvolupar-se en un escenari de deriva estatal de tall involucionista i reaccionària. Les guspires i flama de lluita ens diuen, com la del Canigó, a qui vulgui copsar-ho, que la llavor revolucionària subsisteix, ni que vagi pel subsol de la societat; ni que no sigui pròpiament en tant que classe obrera; ni que la referència política treballadora resti, esmicolada, disgregada, adaptada i serf del poder de l’ordre militarista imperialista.

Les guerres de destrucció de l’existència d’Ucraïna i la de Gaza-Palestina-Líban formen part d’un nou repartiment del control dels recursos del món i dels pobles. La lluita ucraïnesa i la palestina són ingredients d’una lluita universal d’alliberació, sense treva, que situa a la picota l’existència de l’essència del poder de les poderoses multinacionals, els Estats i de l’avarícia insaciable del sistema fonamentat en la gran propietat privada. La impotència de l’ONU per pacificar les guerres (en diuen “conflictes”), és l’altra carta de la seva raó de ser: encobrir l’espoli, sotmetiment i destrucció de pobles i regions senceres a l’altar d’uns Estats i un capital més poderós, de la manera menys escandalosa, violenta i agressiva, possible (en diuen “pacífica”). La ruptura dels fluxos de l’intercanvi del comerç internacional és una de les principals fonts d’incertesa del panorama econòmic imperialista.

Les mobilitzacions que es succeeixen són de necessitats i reivindicacions sensibles i vitals, desenvolupades per estaments sectorials treballadors o per diverses capes socials. Pot semblar que no tenen suficient repercussió política, o que no poden reeixir en les reivindicacions, a voltes aconsegueixen poc o just evitar un empitjorament, altres obtenen èxits parcials, n’hi ha de gran mobilització amb victòries importants. Tenim tot un ric ventall d’experiències.

La llista és àmplia: Sindicalista, Sanitat, Educació, Pensionistes (el proper dissabte 26 marxes a Madrid), Feminista, Habitatge (sol públic, lloguers i desnonaments), Macroprojectes, Territori, Clima, Massificació turisme, Dret a l’autodeterminació, República i independència, Amnistia, Contra la guerra a Palestina i Ucraïna.

Aquestes mobilitzacions, que poden semblar poc útils en la seva efectivitat, són en canvi vitals per exercitar-se, instruir-se, prendre consciència, motivar a sectors populars més amplis, generar moviments organitzats, confluències, aliances i lideratge. Les lluites i mobilitzacions guspires són una fase de la recomposició popular que, en el seu moment, esdevindrà de la

classe treballadora. Les experiències de lluita, mobilització i moviment, obliguen a plantejar-se els perquè del que passa; permet avançar en comprendre l’essència del poder que subverteix i desgavella aquest món tant preciós, malgrat que sotmet els avenços científics, tecnològics i de productivitat a una minoria elitista. Es tracta de focalitzar l’estratègia en els poders econòmics, la seva organització política estatal i social, per arribar a establir estratègies d’alternativa política general, per construir nou poder.

Centenari Lenin. Al “II Congrés extraordinari del PC(b) de Rússia” (6-8.03.1918): “L’imperialisme internacional, amb tot el poder del seu capital, amb una màquina bèl·lica molt ben organitzada, que constitueix la veritable força de capital internacional”... “Si examinem la situació a escala històrica mundial, no hi ha el menor dubte en que, si la nostra revolució es quedés sola, si no existís un moviment revolucionari en altres paises, no existiria cap esperança de que arribés a aconseguir el triomf final...(La) Nostra salvació... està a la revolució europea”... “la política comença allà on hi ha no milers, sinó milions de persones”... referint-se a l’imperialisme alemany i la guerra: “El que cal aquí és saber replegar-se...

Si un no sap adaptar-se, si no està disposat a caminar a rastres pel fang, no és un revolucionari, sinó un xarlatà”. Al IV Congrés extraordinari dels Sòviets de tota Rússia: “Només si apreciem a cada viratge brusc de la història la correlació de les classes en el seu conjunt, de totes les classes, i no prenem exemples aïllats i casos aïllats, sentirem que ens recolzem fermament en l’anàlisi dels fets probables”. Tom 36, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

24 d’octubre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo36.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.lasafueras.info/mon-solidari/3102-coordinadora-de-moviments-socials-i-sindicals-de-catalunya-milit%C3%A0ncies,-unim-nos-en-les-mobilitzacions-per-la-pau,-la-just%C3%ADcia-social,-la-igualtat-i-l-equitat