Sis factors

El clam de guanyarem a la dreta (PP, Vox) i l’entusiasme dins la contesa electoral estatal del 23 de juliol ha d’anar acompanyat per una mobilització que fomenti convicció i credibilitat. Activar la base social treballadora obliga a una crítica de les amplies mancances de que ha fet gala el govern progressista de coalició, car s’ha adaptat a les imposicions colpidores vers les necessitats socials i les llibertats. Cal barrar el pas a la dreta i ultradreta amb lluita i vots. Les polítiques minses i insuficients en la vessant social, les mesures repressives i involutives en llibertats polítiques, el que barren el pas és a generar condicions per

l’alternativa republicana i el dret a l’autodeterminació, s’enfanguen en les concessions als poders econòmics, s’esgoten en apedaçar i sostenir un règim constitucional monàrquic d’un estat caduc i caciquil, en crisi estructural, ineficient i corrupte. L’estratègia ha de deixar de ser la del menor mal o la del dia que passa any empeny, per obrir comportes i alçar el vol cap a República, Socialisme i Autodeterminació.

L’agressivitat d’una dreta mobilitzada, conscient de que va a favor de l’involucionisme que promouen els grans poders econòmics i estatals, tenen el contrapunt d’unes esquerres en baixa moral, disgregades, mancades de motivació en les perspectives, supeditades a l’ombra d’un PSOE/PSC més empeltat de les essències estatals i constitucionalistes que de les penúries treballadores.

L’abstenció treballadora es fomenta a pols en el dia a dia dels disgustos per la supervivència, en el desencís dels pactes incomplerts, en les polítiques quotidianes d’unes esquerres que en el fonamental afavoreixen els grans poders econòmics, i en l’accidental les engrunes no frenen la precarització i la pobresa. La repressió continua, el fre a les llibertats i sobirania catalanes, a l’amnistia i a unes perspectiva republicanes, contribueixen a la recuperació del PSC com a força de l’ordre constitucional i del 155, que provoca desafecció i desànim sobre la utilitat del vot. La pulsió de rebuig a l’estat, i a les forces que en fan bandera, comprensible en el sentiment popular, convé es metabolitzi en lluita, mobilització i també vot, contra les dretes i les polítiques dretanitzades, involutives i reaccionàries, siguin a l’Estat o a Catalunya.

El Consell de la República s’ha fet ressò de la pressió creixent del que s’anomena abstenció conscient, en la recent declaració sobre el 23 Jl  argumenta: “promoure el desbordament democràtic de l’Estat espanyol per part de la societat catalana. Aquest desbordament s’ha de donar en tots els escenaris possibles: per mitjà de la mobilització ciutadana als carrers, de la desobediència civil no violenta, però també en el si de les diferents institucions”, per passar a fer “una crida a la participació massiva de l’independentisme en aquestes eleccions espanyoles”.... per “poder bloquejar la investidura”. Quan es necessita una reflexió per part de la CUP que permeti fer útil la seva actuació parlamentària, en el sentit d’aconseguir polítiques d’esquerres, respecte a les llibertats, blocar la investidura de les dretes, cercar aliances i estratègies per l’adveniment republicà que enterri el caciquisme estatal i la monarquia, el Consell agita l’esperit zombi de la desestabilització estatal en el marc d’un Congrés supeditat a la corona i limitat pel neofranquisme.

La derogació de la clàusula de renovació automàtica amb el mateix lloguer, és una nova mostra del drama de les polítiques governamentals progressistes que provoquen desafecció.

La participació ha de ser una component d’una mobilització que posi a l’abast unes polítiques útils a les classes treballadores i als pobles. Sis factor resulten vitals per enfocar una estratègia que pugui condicionar el govern i les polítiques estatals: a)  social, condicions de vida i laborals, Renda bàsica universal; b) feminista, pel lliure consentiment de les dones, l’erradicació de la violència masclista incloses tot tipus de violacions; c) la defensa de la natura, el territori i enfrontar-se al canvi climàtic; d) Amnistia, fi de la repressió a l’independentisme i a les llibertats, derogació de la Llei d’estrangeria, mordassa i drets de ciutadania a tothom resident; e) Dret a l’autodeterminació i referèndum, f) República catalana.

La rebel·lió militar de Prigojin - Wagner ha estat un xoc entre les elits militaristes de la Federació de Rússia. El règim de Putin ha mostrat una gran feblesa. El fracàs del cop contra el Kremlin s’ha saldat amb un pacte provisional entre Putin y Prigojin, on l’èmul de Zar ha mantingut l’estructura del poder, però no ha pogut evitar que es veiés que anava nu. Son les conseqüències de la guerra a Ucraïna que ha fet aflorar aquesta crisi i la gangrena del règim burocràtic del capitalisme rus. La guerra d’invasió i d’assimilació d’Ucraïna és un fracàs, tanmateix segueix amb l’estela de morts, destrucció i colpeix les condicions de vida de tot el continent treballador europeu, inclosa la població russa. Els estralls de les múltiples crisis en la transició de la globalització a una nova etapa no es resoldran ni en la unilateralitat imperialista, bilateralitat o una multilateralitat. El germen de destrucció rau en l’explotació, depredació i espoli de les classes treballadores i pobles. Cal frenar aquesta barbàrie militarista, convé negociacions de pau, escoltar i defensar la Ucraïna agredida; la pau necessita la retirada de las tropes russes d’Ucraïna y la detenció dels criminals de guerra (inclosos Putin i Prigojin). Proposem una gira sindical ucraïnesa, fem que els carrers es comprometin en actes de solidaritat, en combois d’ajuda humanitària, missatges de comprensió i suport. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

29 de juny de 2023

* Putin vist per les Pussy Riot durant la crisi.