Necessitats, política i vot

L’ANC s’ha pronunciat per votar a les eleccions de 23 Jl, 59% a favor i 38% en contra; la CUP ho havia decidit fa un mes amb un 61% d’acord en presentar-se i un 39 % en contra; els resultats de les respectives consultes són alliçonadors: una majoria disposada a enfrontar-se a les polítiques estatals al Congrés, a sostenir la lluita per les llibertats, l’autodeterminació i el referèndum, des d’una perspectiva de ruptura republicana, el compromís en combatre la involució política i la dretanització, amb la concepció de desestabilitzar l’estat. Tanmateix la posició de no participar ha aplegat uns percentatges d’alerta a tenir ben en compte. És vital la mobilització, un programa, aliances, polítiques socials d’esquerra i de llibertats, les que afavoririen a la majoria de la gent treballadora, autòctona i immigrada, dones i jovent, per barrar el pas a la dreta, al PP i Vox.

El negacionisme i regressió impulsada pel PP i Vox s’alimenta de la frustració que provoquen els incompliments en el programa de coalició governamental estatal (PSOE, UP; s’ha mantingut la llei mordassa, la llei d’estrangeria, la repressió de l’independentisme i la prohibició del referèndum, l’habitatge i lloguers en clau especulativa i turística, la reforma laboral ha

quedat llastrada per les imposicions patronals i de Brussel·les; s’ha fet ulls clucs als privilegis de les grans finances, bancs, multinacionals i fortunes; s’ha reformat i fet enrere la llei sobre els drets sexuals i el consentiment, en un front reaccionari PSOE-PP i l’abstenció de Vox; les condicions laborals i el nivell de vida han retrocedit, la precarietat i la pobresa augmenten, els drets universals i el serveis públics es limiten, en la salut es col·lapsen.

Els ressorts del poder governamental se supediten a la natura caciquil, reaccionària i involucionista de les elits i institucions estatals, a l’empara de la Constitució del règim de 1978.

Tot i així en aquest balanç desagradós les perspectives per a una llum o horitzó social, de lliure decisió, llibertats i republicà, feminista, de cura del territori i clima, passen per una estratègia i una acció contundent que, en primera instància, barri el pas a la dreta, PP i Vox, a les eleccions i a les possibilitats de formar govern. Combatre els privilegis i les polítiques adaptades als grans poders de la dreta econòmica, comença per la mobilització i la reivindicació als carrers i les empreses i, en la vessant electoral, en un vot que freni la prepotència i ascens de les dretes.Resulta il·lustratiu l’acte col·lectiu ‘Conversa feminista contra l’ofensiva patriarcal’, promogut per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, concebut “”per traçar línies d’incidència

política amb dones i diverses entitats feministes compromeses pràcticament en la defensa i l’acompanyament de les agreujades en tots els seus aspectes i circumstàncies. Les conversadores coincidien en el temor de la virulència de la reacció misògina, individual, institucional i moral, conscients dels estralls d’un govern del PP i Vox que fes enrere el que han aconseguit les dones, alhora que es frenessin els avenços necessaris, com propaga Feijoo, i com ho comencen a practicar en les Autonomies i Municipis que dominen. De les “Converses” l’esmentada Plataforma ha concentrat una valoració i un decàleg destinat a pressionar els partits, essent una eina per a la lluita de les entitats i col·lectius feministes. Plantegen: “En aquest esperit us fem arribar els nostres reclams en polítiques feministes, per unes bones pràctiques i concreció en els drets i necessitats de les dones agredides pels homes masclistes, per la violència institucional i la reacció patriarcal en totes les esferes socials, econòmiques, polítiques, judicials, ideològiques i morals. Defensem un món de cures, llibertats, drets universals i serveis, de les minories, on actuem juntes, on el respecte i el lliure consentiment siguin uns valors de la meitat de la població, les dones, assumits per l’altra meitat, els homes, així com pel conjunt social i polític. Som conscients i alertem de què és vital l’energia, el compromís i l’abnegació de les mateixes dones i col·lectius i entitats des de la societat civil, començant per una sana educació i visió de gènere crítica a les generacions d’adolescents i joves. I sabem que unes polítiques útils per a les dones necessiten uns pressupostos suficients, uns recursos, proporcionals i equilibrats, per l’envergadura de la gravetat de la violència masclista”.

S’ha fet entrega de milers de signatures de sindicalistes de diferents països contra la repressió sindical al Consolat de Bielorússia a Barcelona. L’actitud sindical bielorussa contrària a la implicació militarista col·laboradora de la invasió de Rússia a Ucraïna, està desencadenant la confrontació. Promovem les complicitats i solidaritat sindicalista per una gira dels sindicats ucraïnesos, per poder escoltar les seves valoracions, necessitats i lluita. Referent a com finalitzar la destrucció i la sang treballadora a la guerra, convé iniciar unes negociacions per una pau lliure i respectuosa amb els drets del pobles, fomentar-ho significa combatre el militarisme imperialista agressor, defensar la retirada de les tropes russes i una unitat d’Europa de tot el continent que rebutgí el sotmetiment al militarisme USA/OTAN. En la divisió existent dins el pacifisme considerem que s’ha d’estar de la banda del poble i estat agredit. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.