Tres claus

La realitat electoral, municipal i autonòmica, s’obre pas a l’escenari polític: tendència involucionista dretana i ultradretana i pervivència del règim monàrquic constitucional autonomista. El govern estatal penja del fil de les eleccions del 23 de juliol. El PSOE-PSC escorat cap a la dreta en les polítiques. Sumar i Podemos a la grenya escampant desencís d’una alenada 15-M esgotada com alternativa, encotillats en la minoria governamental amb poquíssim marge per aconseguir les polítiques socials i llibertats compromeses. El bastió Comú de Barcelona ha cedit a l’embat anti-Colau malgrat els positius canvis a la ciutat. ERC frenada a l’àrea metropolitana, per la recuperació del PSC i la remuntada de Trias (Junts, PDECat) a Barcelona. Toca lluita a fons per invertir la tendència nacional estatal dretana. Tres claus per aconseguir-ho: a) motivar i mobilitzar part de l’abstencionisme, b) incorporar la unitat de Sumar i Podemos, alhora la de les forces que defensen el dret a l’autodeterminació i les repúbliques, c) presentar una perspectiva social, de llibertats i republicana a la crisi econòmica i a la involució del règim de 1978.

El retrocés greu i la divisió de la minoria governamental a l’esquerra del PSOE genera una tendència vers el vot útil al PSOE-PSC per frenar i barrar el pas a la dreta-ultradreta.

Les millores a la vista a la ciutat de Barcelona en inversió social als barris més necessitats, les superilles i els eixos verds pacificadors de la mobilitat i la contaminació, l’inici d’un parc públic de sol i habitatge a imatge de les grans urbs europees, les places transformades en indrets de lleure per a les criatures, l’augment i la seguretat a les escoles, no ha estat suficient per seduir en vots al projecte Comú, tot i que malgrat perdre l’alcaldia, cosa cabdal, s’ha aguantat el cop del front anti-colauista. La davallada d’ERC i els 25.000 vots orfes de representació de la CUP, formen part tant de que els poders econòmics barcelonins i catalanes han jugat a per totes, com en la dificultat en fer forat en el bloc dretà per foragitar a BComú de l’alcaldia del cap i casal de Catalunya.

Convé avançar en les lliçons d’aquest destret. És aviat però cal esbossar els elements polítics per aprendre i millorar. És probable que s’hagi de fer junt a les valoracions dels esdeveniments del vot del 23 de juliol, doncs la nova campanya electoral estatal absorbeix totes les energies. Tanmateix senyalar uns trets pot ajudar a pair el que ha succeït.

El bloc tàcit contra l’alcaldessa ha recorregut des de la dreta i ultradreta, nacionalista i espanyolista, passant per ERC, fins l’extrema esquerra revolucionària i la CUP. La representació cívica i política del món independentista no ha fet escarafalls de colpejar concentrats, dretes i esquerres, independentistes i espanyolistes, contra BComú; malgrat s’aprovessin els pressupostos, i que els avenços a la ciutat eren notoris, estudiats i aplaudits per les grans ciutats del món.

El pacte inicial amb el PSC, que incloïa en els fets el suport de Valls, ha llastrat els quatre anys, doncs el PSC ha fet de Cavall de Troia, ha defensat les principals propostes de la dreta econòmica, mentre capitalitzava les relacions i il·lusions amb el govern estatal.

L’entusiasme i el compromís de l’alcaldessa amb el projecte de Sumar, de la vicepresidenta Yolanda Díaz, així com el compromís directa dins el propi govern estatal de coalició progressista, ha marcat el projecte Comú constrenyit a la minoria governamental i amb el desencontre amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Ha operat una manca de perspectiva i miopia al menystenir les possibilitats de fomentar uns acords entre l’Ajuntament barceloní i la Generalitat, que articulessin de forma natural polítiques socials i de llibertats republicanes. Necessaris per pressionar al govern estatal per les inversions en infraestructures i moltes altres, també per enfrontar-se a la repressió a les llibertats i contra l’independentisme. Ho facilitava la tàctica compartida entre BComú, ECP, i ERC, de suport al govern de Sánchez en contra els embats del PP i Vox.

S’ha actuat en el curt termini vers les perspectives polítiques. S’ha trobat a faltar un treball d’expectativa republicana per fer front al règim d’un estat caciquil que promou i tendeix a la involució social i política.

La concepció de que el dret a l’autodeterminació “no entra en campanya”, ni en la política municipalista quotidiana, practicada també per Trias, ha contribuït a dificultar fer forat al bloc esmentat contra “la Colau”.

Els pròcers de la classe dominant catalana fan mèrits des del Cercle d’Economia per si es concreten els nous temps involucionistes, fent l’ullet a Feijóo/PP; Les elits més dretanes del Círculo Ecuestre, mostren adulació al rei.

Les proclames d’embats superiors, desobediència i confrontació, els atacs a l’adaptació d’ERC, es rendeixen sense gaire resistència per part del centre dreta independentista. Junts acata el TSJC, i el marc autonòmic espanyol, al presentar una nova candidata a presidenta del Parlament en substitució de la suspesa com a diputada, Laura Borràs.

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka conforma un nou escenari de sofriment i penúries a Ucraïna; un desastre humà i ecològic. La guerra s’allarga i s’ajorna la pau. Ucraïna resisteix a la guerra invasora de Rússia, cada dia es fa més necessari la retirada de les tropes russes. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 8 de juny de 2023

De la Carta de L’Aurora.