La cançó popular diu ”... què li darem que li sàpiga bo?” Ni
el Consell de ministres del PSOE del 21-D a Barcelona, ni el discurs del Rei, han
encertat en oferir diàleg i acceptar la lliure decisió i referèndum a
Catalunya. Tots els desitjos i esperances s’esvaeixen davant un Estat que només
sap aferrar-se com a clau roent a una constitució obsoleta. La denúncia i
resposta republicana és clara: Tombem el règim, Drets socials i polítics, Dret
d’autodeterminació, Contra la repressió.
El discurs del Rei va fer referència a multitud de temes cívics i socials punyents, inclòs el de l’agressió a les dones, amb la notòria excepció de que no va fer cap esment a Catalunya i a la voluntat de lliure decisió.
El discurs del Rei va fer referència a multitud de temes cívics i socials punyents, inclòs el de l’agressió a les dones, amb la notòria excepció de que no va fer cap esment a Catalunya i a la voluntat de lliure decisió.
La mobilització republicana,
nacional democràtica, que afecte del tot a l’Estat, no te cabuda pels erudits i
escribes reals. El futur que esmenta el Rei és molt magra, anquilosat en un
règim i Estat incapaç d’oferir treball, sostre, pa i llibertat a la seva
ciutadania súbdita.
El Borbó Felipe VI es diu
preocupat per la convivència, mentre elogia la transició política de fa 40
anys, amb la lletania de la reconciliació i la concòrdia, el diàleg i l’entesa,
la integració i solidaritat. Conceptes bonics si no fossin tant lluny del que
ha imposat el llegat post franquista.
Així com el govern del PSOE de
Pedro Sánchez no percep que el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona es senti
com una burla o un escarni, quan el que es demana és el control d’Aena per part
de la Generalitat; els prohoms de l’Estat somien en que insistir mil-i-una
vegades en que “les regles que son de tothom siguin respectades per tothom”,
farà digerible el sosteniment constitucional del règim inclòs el Rei, sense capir
que els drets i llibertats s’obren camí des de l’anhel popular republicà.
La transició política del monarca
va frustrar la irrupció republicana. Quaranta anys després el seny popular no
vol entestar-se en repetir l’experiència negativa de submissió i dependència.
La Generalitat es vol constituïda com Estat i en forma republicana.
Pedro Sánchez a Barcelona pot
enorgullir-se d’haver fet el consell de ministres i l’entrevista amb Quim
Torra. L’Apocalipsi pregonat pel Trident reaccionari (PP-C’s-Vox) d’un 155
indefinit ha estat conjurat, de moment.
El moviment nacional republicà
català ha denunciat i rebutjat el consell de ministres, però no ha volgut
precipitat un xoc doncs no és considera prou preparat.
El seny popular recomana agafar
forces compartides amb el conjunt sobiranista, establir una nova estratègia
conjunta, afinar els lideratges escapçats, construir una coordinació general
que permeti teixir aliances republicanes a Catalunya i a l’estat. El 21-D s’ha
aconseguit reconduir les impaciències que podien provocar situacions
desavinents, alhora que s’aïllava i foragitava la diversitat de provocacions
fomentades per les cloaques estatals, complementades també per certs operatius
i agents dels Mossos.
De diàleg, referèndum i lliure
decisió democràtica, val a dir d’urnes i vot, o de presos, preses i
imputacions, no se n’ha parlat ni a l’entrevista entre els presidents i en les
delegacions dels governs estatal i autonòmic. Sánchez ha desaprofitat una
ocasió d’or d’obrir una guspira de distensió del conflicte, anomenat la qüestió
catalana, però que qüestiona l’actual Estat espanyol únic.
El desencontre entre el consell
de la Llotja del Mar i el país dels “carrers seran sempre nostres” és tota una
nadala. La bona nova de la reforma de la caduca constitució, o de l’Estatut
escapçat i derogat, no és benvinguda.
El Trident surt esquat. La reconquista
del PP-C’s-Vox, és pretén ara des d’Andalusia, potser emulant l’Astúries de
l’època i el mític Cid Campeador. En comptes d’àrabs i moros hi ha a combatre
el nacionalisme català i republicà, la immigració i els drets de les dones.
Les alternatives es despullen
dels guarniments que a voltes les confonen.
El futur serà de llum republicana o de la foscor del trident
emparat amb el règim del rei. Cal més serenor que mai i més coratge que mai
(Jordi Cuixart). Visca la República Catalana. 27 de desembre
de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario