 |
| Lledoners. |
2019 neix sota la constel·lació política de la mobilització
sostinguda del catalanisme republicà, l’amenaça ben real del trident
(PP-C’s-Vox) a la Junta d’Andalusia, la convulsió que representarà el judici
als presos i preses polítiques i la sentència, els pressupostos estatals i
catalans, les demandes del moviment feminista, les eleccions municipals, els
anuncis de tempesta a l’economia, la tendència creixent a la lluita
treballadora a les empreses, les repercussions del brexit i d’una UE a la
deriva escorada cap a la dreta i la ultra dreta, amb el colofó de l’imperi
Trump, ara amb un deixeble militar en tant que president de Brasil.
 |
| Mas d'Enric. |
Els esdeveniments s’encaminen a un desenllaç que implica les
llibertats i les condicions de vida de les persones i els pobles. Les
alternatives més contraposades es desenvolupen entre les republicanes catalanes
i les reaccionaries involucionistes. La confrontació nacional i la republicana
vs monarquia estan entrellaçades amb totes les altres.
Bolsonaro, en el discurs d’investidura com president de Brasil,
ha fet bandera de combatre “la ideologia de gènere”. Serrano, portaveu de Vox
al Parlament andalús, denúncia “els manaments de la dictadura de gènere” i va
contra la llei de violència masclista.
El moviment de la vaga feminista 8-M no serà neutral, la meitat
de la població està directament amenaçada, acompanyada de la immigració. Les
classes treballadores tampoc es deslliuraran dels nous senyoritos
del trident.
 |
| Puig de les Basses. |
Les amenaces i les oportunitats d’alternatives ofereixen
diverses combinacions de fronts i aliances, uns defensius i altres de futur de
llibertats i republicà.
Les opcions republicanes, feministes, treballadores i
municipalistes tenen l’oportunitat de complementar necessitats, projectes,
il·lusions i camí de futur. Per aconseguir-ho cal establir una posició clara i
radical democràtica en cada cas i en el conjunt.
És importar per enfortir aquesta perspectiva que el món Comú
sigui fidel al seu impuls constitutiu del canvi i la radicalitat democràtica,
val a dir el de les sobiranies i dret a decidir sobre tot, amb el projecte
constituent d’una república a Catalunya. Una concepció diferent, fins i tot
contraposada resulta quan últimament es diu “una Catalunya sobirana en el marc
d’una república plurinacional”.
La idea d’una Constitució Catalana en una república espanyola
plurinacional pot ser una perspectiva, però no és el que va adoptar CatComú com
ideari fonamental. Essent obvi que no és el que aquest poble mobilitzat vol,
explicitat amb el que es va votar l’1 d’octubre de 2017, “un estat independent
amb forma de república”.
El cicle iniciat el juliol de 2010 ha conduït al cim republicà
de l’octubre de 2017. La repressió desencadenada desautoritza l’estat monàrquic
de 1978 com gens democràtic amb la lliure decisió dels pobles.
O involuciò repressora de drets, serveis públics i
llibertats o una ruta per la carena per generar les condicions socials i
aliances republicanes. 3 de gener de 2019
De la
Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario