 |
| Concentració a la presó deLledoners. |
El moviment i consciència democràtica
republicana catalana insisteix en la defensa de la gesta
nacional de l’1 d’octubre i del 3-O, malgrat no es fes efectiva la república i
la independència.
En contraposició l’Estat, la consciència i
la relació de forces parlamentàries espanyoles, estan enrocades en negar el
dret al vot per decidir a Catalunya.
La república espanyola i el dret
d’autodeterminació varen ser el sacrifici democràtic que es va oferir a l’altar
del franquisme decadent i dels grans poders econòmics espanyols i catalans. Un
altre sacrifici va ser el del pacte social que situà a la classe treballadora
subsidiària del règim de la corona.
La qüestió espanyola és la incapacitat per
resoldre el fet de la llibertat de Catalunya. La desgracia nacional catalana
està en uns lideratges que confonen somnis en realitats, o pitjor, anar de farol
amb estratègia republicana. Catalunya no pot executar les seves decisions
d’autodeterminar-se perquè l’Estat s’hi oposa i disposa encara de la capacitat
per impedir-ho.
Una altra errada de l’independentisme és
seguir amb la il·lusió d’eixamplar la seva base social des d’unitats liderades
per la dreta nacional que no inclouen el conjunt del sobiranisme, val a dir el
vital factor social, el cos democràtic, el municipalista i la fraternitat amb
les causes i pobles de l’Estat.
El govern espanyol del PSOE te una
petitíssima capacitat de flexibilitat democràtica en l’aspecte nacional, en el
supòsit que hi hagués voluntat política. És un govern molt minoritari en un
Congrés i Senat advers a la causa de la lliure decisió nacional, als drets
socials i democràtics. És un govern en un regne disposat a ensorrar-se
econòmica i políticament abans de facilitar cap avenç popular republicà.
L’evolució econòmica o de la consciència
democràtica, el progrés del municipalisme del canvi, del moviment feminista, o
una nova entrada en escena de la mobilització treballadora, són els factors
fonamentals de transformació social i republicana.
En aquests elements profunds és on ha de
cercar aliances fonamentals la democràcia sobiranista i el independentisme
català.
A l’entrevista entre els presidents
Sánchez i Torra convé un diàleg sobre la necessitat de resoldre el conflicte
polític, sense renúncies de l’1 d’octubre. És obligat plantejar la llibertat
dels presos i preses, alhora que oferir de nou fer el referèndum acordat que
Rajoy va negar. 5 de juliol de 2018
De la Carta
de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario