13/7/18

Bilateralitat limitada a l’entrevista dels presidents Sánchez i Torra


Els presidents Sánchez i Torra han posat sobre la taula de la Moncloa els principals factors de la crisi estatal autonòmica, trufat de condicions, limitacions i negatives. El president del govern estatal reconeix que el conflicte és polític, mentre nega la possibilitat de resolució per la via de la lliure decisió ciutadana. És positiu el fet de parlar sense exclusions, resulta negatiu la incapacitat per un enfocament democràtic.
L’1 d’octubre català és l’avís que planteja l’alternativa republicana a l’Estat, així com una nova relació política sobirana entre Catalunya i Espanya. Sigui federal, confederal, associada, independent o d’altre tipus. El que s’ha obert és un procés de canvi constitucional d’un règim polític caduc, que pot ser més senzill o tortuós, amb més o menys temps, o una regressió complerta.
Està en qüestió les forces motrius, les classes i capes socials, que pilotaran l’avenç democràtic. Les aliances, la unitat i la recomposició democràtica republicana de les esquerres resulta vital pel lideratge i hegemonia del camí de construcció republicana. L’1 d’octubre també va mostrar la força inaudita de la mobilització popular, molt superior a pactes timorats o maldestres entre elits.
L’horitzó d’avenç significa unes aliances entre pobles i dins de cadascun d’ells, uns acords que tinguin la clarividència de compartir l’anhel de llibertat i emancipació nacional amb les necessàries polítiques econòmiques i socials. 
Sobre l’escenari hi tenim la judicialització, la llibertat dels i les preses polítiques, l’exili i les imputacions, l’1 d’octubre i la disposició nacional republicana, les lleis recorregudes i les anul·lades pel TC, la Fiscalitat, Renta garantida, Pobresa energètica i Sanitat, llei mordassa, les capacitat del govern de la Generalitat, un referèndum d’autodeterminació acordat, un municipalisme autònom i solvent, treball, educació, coneixement, la cultura i la llengua, l’habitatge i els lloguers, la convivència en la diversitat amb la immigració i les persones refugiades, els drets de les dones amb la potent i inajornable demanda feminista.
L’inici d’una relació bilateral entre ambdós governs ha d’enfrontar-se a la situació concreta.
La realitat és que Catalunya no és una república, segueix dins Espanya i el marc constitucional del Regne. Un Estat on hi ha un govern estatal ultraminoritari que depèn d’Unidos Podemos i dels partits nacionalistes, per tant, el govern de la Generalitat, sorgit del 155, tot i essent la part dominada i reprimida, disposa de part de la clau per sostenir, impedir o forçar l’evolució social i democràtica de les polítiques governamentals.
El Taló d’Aquil·les del govern de la Generalitat rau en la desconfiança en l’organització de la mobilització popular, en la incapacitat del lideratge del catalanisme independentista dretà per soldar la unitat democràtica nacional amb les necessitats socials més vitals de la majoria de la ciutadania, inclosa la nouvinguda immigrada i refugiada.
L’altra vessant que limita el lideratge independentista és la incomprensió en la necessitat d’establir llaços fraterns i solidaris amb les esquerres estatals, per afavorir el progrés d’aliances sòlides democràtiques i republicanes, seguint els ritmes de cada poble i classe.
El lema “República és llibertat” del proper 11-S, convé projectar-lo a forjar moviment compartit d’aliança republicana amb lideratge i visió hegemònica d’esquerres, és a dir, social, municipalista, feminista i de lliure decisió nacional. 12  de juliol de 2018
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario