Guanya el 155, de moment. El
moviment de la democràcia catalana republicana queda escapçat
en el lideratge polític al Parlament.
Els propers dies i setmanes seran
claus. Es concretarà si el moviment sobiranista de l’emancipació catalana
mostra capacitat de regeneració de l’estratègia i els lideratges o l’Estat
guanya l’envit impedint l’avenç democràtic a Catalunya i a Espanya.
La investidura fallida de Turull,
junt amb les dimissions de Marta Rovira, Bassa, Forcadell i Sànchez, assenyalen
un punt final al Parlament sorgit de les eleccions del 21 de desembre de 2017.
La posició numantina del Tribunal
Suprem representa a l’Estat en el seu conjunt. Un Estat disposat a
bunqueritzar-se abans de fer passes en la democràcia i les llibertats.
El processament de Joan Josep
Nuet és un esglaó més en la intolerància i la repressió de tot el que pugui
abocar a la perspectiva republicana; forma part d’una realitat estatal que
exclou la lliure decisió i govern dels pobles.
Hi ha una escletxa entre el
govern i la Judicatura. El Fiscal general demanava l’alliberament de Joaquim
Forn, en canvi el Tribunal Suprem la mantingut en presó. L’Estat no te
capacitat de flexibilitat i negociació política, només cerca la imposició de la
força repressiva.
La direcció del moviment de la
rebel·lió catalana mostra que no està a l’alçada de la gesta d’aquest país, del
referèndum 1 d’octubre de 2017 i l'aturada ciutadana del 3-O.
La idea de diàleg i de recuperació
de les institucions de l’autogovern és un miratge. A l’Estat se l’hauria d’obligar
a negociar, doncs no vol de cap manera. Pensar que des de la llei
constitucional del règim 78 es pot establir un diàleg que permeti decidir, és
un somni il·lusori. Els fets són prou eloqüents.
La Generalitat ha quedat damnada
per la intervenció i l’article 155. No és casual que no s’hagi posat aquest dos
elements junt a l’alliberament dels presos polítics i el retorn de les persones
exiliades, amb tot els seus drets, com a punt inicial d’una situació de reflexió
pel nou govern.
En aquest sentit la candidatura
presidencial de Turull no correspon a un perfil de futur republicà, sense el
llast de la corrupció pujolista convergent. Ens cal defensar a Turull de la
repressió, del tot, alhora convé combatre i apartar les ombres del 3%.
L’obstrucció presidencial per
part del TS, que inclou la tutela i limitació per part del govern estatal de
les decisions del Parlament aboquen a noves eleccions.
Repartir culpes a la CUP o també
a CatComú està ben fora de lloc. La majoria independentista per progressar necessita
un nou salt del moviment, una nova estratègia de camí republicà, una aliança
cívica i política del sobiranisme i l’independentista. Les aliances s’han de
cultivar i cercar també a nivell estatal.
L’Estat no està en el seu millor
moment. Es feble financerament i en drets democràtics. Ni disposa de condicions
d’aprovar els Pressupostos Generals. Això no impedeix que encara tingui força
per frenar la perspectiva republicana.
El jutge Llarena i el Tribunal
Suprem avui estant fent una nova volta de cargol. No hi ha aturador, a no ser
teixir una ferma unitat democràtica.
Les llibertats democràtiques a l’Estat
i a Catalunya aniran endavant vers un horitzó republicà o ben enrere.
Les alternatives poden ser molt
variades. Entre elles hi ha estendre la metodologia 1 d’octubre, amb noves
forces, aliances i clarividència popular, o que quedi com una gran gesta
històrica, inconclosa el 27-O.
Tanmateix el nivell ha quedat
situat ben elevat, inclòs el repte cabdal de decisió lliure, sobirana i
republicana.
Del Butlletí
electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario