9/3/18

Canviar-ho tot


‘Ens aturem per canviar-ho tot’. Els lemes de les manifestacions multitudinàries són saviesa popular estratègica. 
 
La Plataforma 8 M ha mostrat al món alçada de mires. Ni més ni menys que “canviar-ho tot’. Magnífiques dones, meravella de lluita i vaga feminista.

Orgull de mobilització que situa la perspectiva del segle. L’esquerra en general, l’esquerra treballadora en particular, pot aprofitar per
vivificar-se en aquest doll universal que obren les dones.

Els adjectius sobre l’èxit del 8 de març són insuficients per expressar el que ha ocorregut. Milions de dones, arreu del món, han dit prou als homes i al sistema que perviu uns privilegis anacrònics, conservadors, reaccionaris i gens naturals ni divins.

La marea de la igualtat i de la superació de la violència contra les dones ha colpit profundament l’imaginari col·lectiu. 

Noies ben joves davant tot un univers del que gaudir, dones amb les filles i fills, dones que porten molt de sofriment i lluita a les espatlles, àvies amb l’alegria de la vida al cor. Dones que volen fruir de la seva suor i treball. El segle promet.

Superar milers d’anys costarà. Situar a la galleda de la brossa la supervivència medul·lar de la pàtria potestat del dret romà costarà encara sang i llàgrimes. Però el ‘canviar-ho tot’ de la vaga feminista diu que hi ha condicions per una altra concepció del dret, de la praxis i de la vida.

D’escriure enguany, Mercè Rodoreda hauria de canviar el vibrant crit de les dones que el treball de les fàbriques alliberava de la servitud domèstica. (Aloma) ‘Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. (...) Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis’ (Aloma, Barcelona, 1936, Ginebra, 1968).

Els somnis amb els que planta cara a la vida la vaga feminista internacional són bonics, universals i força ben reals; a l’abast de la ma unida de les milions de dones.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario