La sobirania catalana vol dir avui en dia ruptura política i procés constituent republicà

Som gent de pau. 3-O, Ramon Llull.

Els símbols són positius quan sintetitzen una realitat en avenç que beneficia a la ciutadania, als pobles i a les classes treballadores.
 

La simbologia de la democràcia catalana no es quelcom eteri, sinó que ha arrelat profundament en la gesta popular dels fets de l’1 d’octubre, i del 3-O. La població civil va derrotar la repressió, policial i judicial, de l’Estat a l’orquestrar l’organització del Referèndum, imposar la votació i guanyar el sí a la independència en forma de república.

L’estructura institucionalitzada i constitucional autonomista de l’Estat espanyol, amb el regne, ha fet implosió. No hi ha recomposició a la vista. La intervenció de la Generalitat (d’ençà el 15 de setembre de 2017) i l’aplicació de l’article 155, segueixen la tendència que va liquidar la reforma de l’Estatut. 

L’Estat s’encamina a la regressió democràtica, on emergeix un substrat neofranquista gravat a foc a la bandera espanyola constitucional. 

La senyera i l’estelada necessiten confraternitzar amb la bandera espanyola republicana. El motor republicà català esdevé en la situació de que o genera nous i més potents fets tipus 1 d’octubre o l’Estat s’imposa, mentre fa enrere i destrueix llibertats, sobirania i economia.

La sobirania catalana vol dir avui en dia ruptura política i procés constituent republicà, consumar l’1 d’octubre. 

Alhora cal plantejar-se com ampliar la base social democràtica republicana a Catalunya, octubrista, mentre es promou la confraternització i solidaritat amb les causes socials i democràtiques que recorren el conjunt treballador arreu de l’Estat.

Això es resoldrà, per bé o per mal, a Catalunya i a Espanya.

La política econòmica del PP resulta nefasta pel treball i per les condicions de vida de la immensa majoria de la ciutadania. Aquí avança un altra factor de crisi de l’estat. 

L’èxit de la mobilització pensionista simbolitza el desencís i la rebel·lia creixent en una capa social considerada eminentment conservadora, temorosa de canvis i afecta al poder de torn. Un nou front s’obre.

La vaga feminista del 8 de març, disposa de tots els ingredients per donar un tomb a una realitat de desigualtat entre els homes i les dones. Les persones, la classe social treballadora i el sindicalisme, fan causa unida enfront d’un sistema política patriarcal que no se’l considera ni natural ni sostenible.

La setmana negra d’una censura creixent, alerta que la llei mordassa és abans del 155. La llibertat d’expressió constitucional, s’escapça i limita aleatòria i impunement per una Justícia supeditada al poder governamental i a la Corona. 

És notori que no es tracta d’errades del sistema polític. La repressió als titellaires s’està estenen als rapers, Pablo Hasel i Valtonyc, la retirada del llibre Fariña. Tanmateix, per si hi ha dubtes, la retirada de l’obra ‘Presos polítics’ d’ARCO, aclareix la pulsió contra la llibertat d’expressió.

Hi ha un enorme espai de col·laboració possible per les llibertats democràtiques i els drets socials amb la causa constituent republicana.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.