15/7/16

Interinitat al govern de l’Estat, moció de confiança al president català


El govern de l’Estat segueix en funcions amb el PP de Rajoy. És una conseqüència de que les eleccions han negat majories clares, alhora que l’aritmètica parlamentària afavoreix pactes maldestres.
La interinitat d’un govern en funcions, després de sis mesos i dues eleccions, anuncia inestabilitat garantida a l’hora d’aplicar les mesures austericides exigides i imposades per la UE. Un govern d’alternativa al PP, ben necessari, s’hauria d’enfrontar a la UE, qüestió que clama el cel, per fer-ho hauria de fomentar la mobilització, la consciència i el suport social. Mentre, la crisi de bloqueig governamental porta el remor de noves eleccions.
La conformació d’un govern diferent al del PP, promogut també per CCOO i UGT, hauria d’estudiar posar sobre la taula mesures per la derogació de la Reforma laboral, sobre el Salari mínim, una renta mínima garantida que alleugeri a la gent treballada de la misèria creixent, i la demanda de referèndum per Catalunya.
L’estabilitat tampoc acompanya el govern català, encadenat al compàs d’espera de la moció de confiança promoguda pel propi president Carles Puigdemont de CDC (ara PDC), al perdre la votació sobre els Pressupostos de la Generalitat.
En el nou escenari la possibilitat d’un procés constituent a l’Estat queda esvaïda per una temporada. Si hi ha alguna escletxa que doni expectatives de canvis constituents a l’Estat tornen a situar-se en l’anhel, clam i mobilització per la sobirania constituent a Catalunya.
I de què parlem de constituir? La llibertat i un projecte constituent sobirà a Catalunya difícilment se’l pot imaginar dins l’Estat Regne d’Espanya. La convenient i necessària fraternitat entre les pobles a l’Estat tenen a veure amb una ruptura de sobirania democràtica catalana, amb un Estat nou català i republicà.
Una ruptura democràtica republicana a Catalunya, fonamentada en una població mobilitzada per la sobirania i la independència, és la que podria desencadenar la rebel·lia constituent cap a una república espanyola.
Els temors referits a que una mobilització catalana que accelerés el ritme sobiranista sense prou força per guanyar provoqués una involució general espanyola, no tenen prou en compte que els atacs del govern del PP estan desmantellant el treball, els serveis i fins i tot les pensions.
A frec de les vacances estiuenques, qui ha reviscut fent-se ressò de la pressió sobirana nacional ha estat l’ANC. L’Assemblea promou nova iniciativa i impuls amb una proposta de referèndum d’independència, unilateral i vinculant, on la ciutadania pugui decidir amb condicions de el resultat sigui un mandat ineludible.
En part la proposta de referèndum de l’ANC és per insuflar nova vida al decaigut Full de Ruta de JxSí, però sobretot el seu punt fort és que dóna un objectiu concret i possible a l’abast de la mà. Organitzar, defensar i executar el referèndum es molt més que declaracions d’intencions o confiances parlamentaristes.
Un referèndum per decidir pot aplegar entre un 70 a 75 % de la representació parlamentària, amb la força d’una ciutadania mobilitzada de gran magnitud que hauria de fer el pas a afrontar-se a les prohibicions i bloqueig estatal.
Altres vies com una llei de transitorietat jurídica, que tothom sap que serà impugnada tot seguit per l’inefable Tribunal Constitucional, no disposa del mateix suport ampli existent entorn al referèndum.
La confiança és un error posar-la en una presidència del PDC, la dreta catalanista llastrada per anys d’autonomisme i de corrupció. La moció de confiança hauria de permetre finalitzar amb el processisme i la interinitat catalana, amb una presidència d’esquerres assentada amb les forces sobiranistes i independentistes.
Encaminar-se a l’exercici d’una sobirania constituent catalana fa necessari establir espais de trobada, entesa i aliances, entre les esquerres sobiranistes i independentistes. En Comú, ERC, CUP i socialistes catalanistes, tenen la responsabilitat de concretar la llibertat i  la sobirania republicana.
El proper 11 de Setembre és una bona ocasió per introduir el referèndum, amb el catalanisme popular republicà des del municipalisme del canvi En Comú, dins la mobilització ciutadana nacional.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada