1/7/16

Diferències substancials del 26J a Catalunya i a l’Estat


Premi UPEC a Las Kellys.
La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha permès unes reflexions molt valuoses sobre el significat de les eleccions del 26J, tant a l'Estat espanyol coronat com a la Catalunya, fins ara seguint com autonomia del Regne.
Analistes i líders polítics, municipalistes del canvi i de les esquerres, com BComú, EnComúPodem, ERC, CUP, PSC.
Del xoc 26J destaquen les diferències clares entre Espanya i Catalunya.
A Espanya ha guanyat el PP, la dreta més rància i conservadora, mentre ha perdut Unidos Podemos, l'esquerra emergent unida amb la transformadora, i el PSOE.
I a Unidos Podemos se li ha esvaït més d'un milió de vots que s'han quedat a l'abstenció.
Ha afectat la manca d'unitat entre les esquerres en general, l'absència d'una mobilització social potent, la dificultat d'una consciència massiva sobre la credibilitat del sorpasso, o entorn unes mesures cabdals pel nou govern, l'efecte Brexit, Grècia, el mantra contra el separatisme català i imposicions de noves retallades per part de la UE.
Rajoy ha obtingut més vots que el 20D, tot i que molt lluny de la majoria absoluta que disposava. La corrupció, o el tarannà dictatorial de les cloaques repressives, plou sobre un substrat de base electoral d'edat elevada amb temences que enllacen amb els temps foscos del franquisme.
Encara es manté un vot conservador que perviu del tall i derrota produït en la revolució espanyola i la segona república.
Tanmateix no hi ha majories absolutes. L'esquema bipartidista queda truncat, malgrat el règim constitucional de 1987 segueixi, amb la interpretació, govern i polítiques més dretanes i retalladors.
Hi ha més pluralisme al Congrés. I la legislatura s'albira inestable, feble i molt contradictòria.
El gran desgavell ha estat entre unes expectatives, mostrades il·lusòries, i la realitat social no mobilitzada al carrer i a les fàbriques. Entre el 20D i el 26 J es veu diferent. Cada vegada hi ha més gent que decideix el seu vot a l'últim moment.
A l'Estat es gira cap a la dreta. A Catalunya el gir és cap a les esquerres sobiranistes. EnComúPodem aconsegueix per segona vegada la victòria en vots a les eleccions espanyoles. Això tot just néixer. Una força emergent que pot provocar vertigen i rauxa, tot i perdre vots en un 0,8%.
ERC li segueix amb dos cents mil vots menys, augmentant en un 2,5%, la CUP no s’ha presentat però cal tenir-la ben present. Per la banda de la dreta CDC perd més de 80.000 vots. La ciutadania no fa confiança a CDC, si més no a les eleccions estatals.
El canvi, el que s'expressà en el municipalisme, és viu arreu. Ja cercarà i s'obrirà camí.
Ho mostren les noves forces polítiques sorgides de la crisi econòmica, de la democràtica (15 M, No ens representen), i de la democràtica nacional catalana (ANC, massivitat 11S, poble mobilitzat x independència i república catalana).
Han estat Guanyem, BComú, la coalició EnComúPodem, EnMarea, Podemos, la coalició Unidos Podemos, també C's.
Avui en dia són una realitat política en construcció. Són el futur que construïm.
Hi ha un final de cicle difícil, on apareixen tots els elements del nou cicle.
En aquest panorama, on apareix la possibilitat i força de canvi a tot l'Estat és a Catalunya.
La ciutadania i el poble de Catalunya està mobilitzat, amb un alt nivell de consciència concretada en l’anhel, el clam de llibertat, independència i república catalana.
El dret a decidir, amb referèndum lliure, clar i vinculant, de legalitat catalana, ens cal concretar-lo, exercir-lo, fer-lo.
Amb un PP crescut a l'Estat, amb un PSOE que encara ha quedat com a primera força de les esquerres, no hi ha cap possibilitat d'acord o pacte per un referèndum a Catalunya.
La conclusió es que totes les forces polítiques catalanes, inclosa EnComú en construcció, han d'adequar l'estratègia política. Cal fixar el rumb.
Un espai de recerca i entesa entre les esquerres s'imposa. A no ser que es pretengui seguir a roda d'una CDC que segueix minvant.
Amb l'actual govern JxSí no hi ha ni política econòmica i social d'emergència, ni ruptura efectiva amb la legalitat constitucional estatal. Tampoc hi ha passes concretes palpables de ruptura democràtica, independència i república.
El nou cicle català pot fructificar si es gira a una aliança entre sobiranistes i independentistes.
Un progrés a una Generalitat republicana porten noms d'esquerres, de sobirania coherent i d'independentisme, que es posin d'acord en funció de la lliure decisió de la ciutadania.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada