8/7/16

El tancament del CIE i l’ofec constant a la sobirania


La decisió de tancar el CIE de la Zona Franca de Barcelona per part de l’Ajuntament, anunciada pel Tinent d’alcalde Jaume Asens de BComú, va recórrer en minuts per tot el món. Les xarxes varen bullir.
Ha estat una mesura política del canvi municipalista que posava els DDHH de les persones per sobre de consideracions judicials i sobretot racistes. El Parlament de Catalunya feia poc havia demanat també el tancament del CIE.
El ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol es va afanyar, en hores, a desmentir-ho i a imposar la jurisdicció estatal per sotmetre i negar la decisió del consistori barceloní.
És obvi que Catalunya i Barcelona suporten un ofec constant, un assetjament a tota temptativa de sobirania. El govern de l’Estat, el Tribunal Constitucional, el PP i també el PSOE, sense deixar d’esmentar a C’s, conformen un front institucional i partidista del nacionalisme espanyol més conservador i reaccionari.
El Tribunal Constitucionals acaba de declarar per unanimitat la inconstitucionalitat de la Agencia Tributaria de Catalunya, l’elaboració d’un catàleg de infraestructures estratègiques; el pla director de l’energia, telecomunicacions, sistemes d’informació i transport ferroviari, així com la creació d’un Servei Meteorològic i la limitació de grans centres comercials als port públics.
Què ha fet el municipalisme del canvi? Cridar a la mobilització ciutadana, alertar a la població sobre que el CIE no s’obriria s’hi havia prou força des del carrer. Tot un programa encoratjador. La Generalitat hauria de provar aquesta via de complicitat entre forces polítiques, institucions i ciutadania.
Per una temporada s’han esvaït les possibilitats i il·lusions en que un cert canvi o una transformació més profunda del govern estatal i de la Constitució de 1978, permetessin resoldre de manera democràtica, sobirana i lliure, la decisió sobre la independència o no de Catalunya. Les claus de les governabilitats a l’Estat estan en el PP i el PSOE. Ambdós partits contraris al referèndum i a la lliure expressió decisòria a Catalunya.
Exercir sobirania i conquerir llibertat política i institucional depèn sobretot de la força política, de la mobilització i consciència que impulsi la ciutadania de Catalunya i les seves representacions polítiques i institucions, tant Ajuntaments com Generalitat.
El proper 11 de Setembre és, tot seguit de l’època estival de vacances, una nova bona ocasió a potenciar per aquestes demandes de sobirania.
El que representa EnComú convé bolqui a la gran manifestació catalana tot l’esforç per situar les banderes de l’emergència social, dels drets universals i de la llibertat sobirana de Catalunya, com a força política que opta a aportar el canvi municipalista al canvi a la Generalitat.
L’ANC fa una consulta a les seves bases la propera setmana, per posar en el centre de la llibertat, la sobirania i la perspectiva republicana catalana, un referèndum per resoldre efectivament la decisió ciutadana popular. Aquesta demanda pot passar a configurar el moll de l’os del proper 11 de Setembre.
L’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), a la seva primera assemblea anual del passat 5 de juliol, ha debatut “si és oportú en aquests moments impulsar la proposta de convocar un Referèndum vinculant sobre la independència des de la legalitat catalana”*. L’AExRC explica que “ha estat centrada en teixir complicitats entre les organitzacions polítiques de l’esquerra sobiranista per afavorir una estratègia comuna entre l’espai polític de l’esquerra sobiranista i la independentista, generant marcs de diàleg, per enfortir el procés cap a la República Catalana” *. 
El debat sobre un Referèndum unilateral d’independència (RUI) l’ha suscitat la CUP, també en part ERC. La Declaració unilateral d’independència (DUI) i el Full de Ruta, fins i tot el treball de la Comissió d’estudi parlamentària sobre el procés constituent, queden, com el mateix govern i majoria parlamentaria, pendent d’una moció de confiança el setembre a la presidència de CDC.
Una CDC en fase refundatòria, en davallada continuada del suport social i electoral, que no està condicions de fer avançar ni el govern ni la majoria parlamentària.

Tribunal popular davant CIE.

El tancament del CIE per part de l’Ajuntament de Barcelona, o la concreció de l’Agencia Tributària i altres lleis, inclosa la mateixa capacitat de fer el referèndum, per part de la Generalitat, han de motivar un canvi en l’actitud i la política vers les imposicions estatals.
Va sent hora que la Generalitat autonòmica, institució estatal del Regne d’Espanya, es decideixi a recuperar i exercir la seva sobirania. Una Generalitat republicana. És aquest país i poble qui ho pot decidir.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada