18/6/16

L’alenada de canvi és de triple dimensió



Ascens En Comú.
La força activista i política del canvi municipalista genera entusiasme, cohesiona i convenç.
Emergeix una nova perspectiva política que capgira les representacions polítiques, si més no des de l’inici de la crisi econòmica el 2008.
Al nostre país l’alenada de canvi disposa d’una triple dimensió.
La vessant social, llegat del 15 M i també de les vagues generals sindicals.
La democràtica de regeneració institucional, el rebuig a la corrupció, el prendre la política i la voluntat de governar per segments joves que expressaven la fossa creixent entre institucions i ciutadania.
L’aspecte democràtic nacional de l’anhel de llibertat i govern sobirà català, motor de les immenses mobilitzacions des del 2010 (suspensió de la renovació de l’Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional de l’Estat). Una marea sobirana catalana que exigeix independència, estat propi i república catalana. Aquest moviment ha generat un organisme inèdit com és l’ANC.
D’aquesta triple vessant la social treballadora està amatent, però les altres dues s’estenen amb força i convicció.
Segons s’inclini el moviment, segons els cercles d’aliances, i en funció dels diferents lideratges possibles, un o diversos dels aspectes esmentats poden afavorir i determinar el conjunt.
El que està assumit per tothom és l’ascens potent de la força política EnComú, amb la base de BComú i la coalició EnComúPodem. L’ascens està resultant potenciat per l’aliança entre Podemos i IU amb Unidos Podemos, així com amb l’entesa pràctica entre les confluències i marees, a Espanya, Catalunya, País Valencià, Galicia i Illes Balears.
Roger Palà a Nació Digital, Miguel Salas a SinPermiso, DavidCompanyon en entrevista a El Món, o el manifest “Amb En Comú Podem guanyem lasobirania”, ofereixen un anàlisi i unes perspectives que situen el nou temps a Catalunya en clau EnComú.
Força social de canvi, suport electoral ampli amb esperit guanyador, defensa per aconseguir la lliure decisió de la ciutadania a Catalunya amb un referèndum que es pugui fer d’una vegada, val a dir que es faci i, és clar, sigui vinculant. La sobirania democràtica s’ha d’exercir, per tant cal conquerir-la, altrament el processisme de tall convergent amenaça en ajornar sine die la ruptura amb la Constitució de 1978 i el Regne.
El gran repte rau en que el canvi en les representacions polítiques i l’ascens de l’imaginari de la gent comuna, aconsegueixi noves mesures polítiques favorables a la ciutadania, això significa canviar les lleis i les pròpies institucions.
Els i les catalanes, Catalunya, serà decisiva pel canvi al govern estatal espanyol. La idea és ni més ni menys autoria compartida per Ada Colau, Pablo Iglesias, Iñigo Errejón, Alberto Garzón, i Xavi Domènech, al míting de l’Arc de Triomf de Barcelona. El referèndum indiscutible; com el corredor de la Mediterrània. Ada Colau va encetar el cant amb el to de que la sobirania de Catalunya era bona per Catalunya, per Espanya, Europa i per tots els pobles del món.
Els cants de sirena que situen a En Comú Podem (ECP) entre l’unionisme, contra la independència, s’adiu ben poc amb el 42 % de votants (Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió) ECP que estarien pel Sí en un Referèndum sobre la independència.
El canvi amb més probabilitats, per tant més possible, rau en establir una aliança entre sobiranistes i independentistes que concreti i faci efectiva la lliure decisió sobirana, el més natural és en un referèndum.
El lideratge, dins aquest acord democràtic català, es decantarà per qui millor aconsegueixi assemblar les necessitats socials amb la sobirania constituent per la república catalana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.




No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada