9/6/16

La confiança depèn de la política


El govern de JxSí, en minoria, perd la votació dels Pressupostos.

Refer la confiança en el govern, president i mesures polítiques (full de ruta), necessita passes efectives de sobirania i ampliar la base social ciutadana.
L’esmena a la totalitat dels Pressupostos presentada per la CUP ha mostrat nu al govern, al president Puigdemont i al vicepresident Junqueras.
71 vots Sí a l’esmena cupaire que ha tombat els Pressupostos, 62 No (JxSí), cap Abstenció.
CDC i el president Carles Puigdemont han frenat la voluntat negociadora d’ERC i Oriol Junqueras per incorporar les propostes de la CUP, si més no, les mínimes suficients perquè permetessin tramitar els Pressupostos.
JxSí i CDC no han tingut la capacitat de flexibilitzar els condicionants pressupostaris.
Com s’ha arribat a aquest fracàs només cinc mesos després de la investidura? La derrota de JxSí frena el procés d’independència?
El president Puigdemont ha responsabilitzat a la CUP per deslleialtat, ha anunciat que no podia seguir governant amb aquesta minoria, que les condicions en que havia estat investit i format el govern havien canviat. Per tant faria una moció de confiança després de l’agost.
JxSí pretenen que s’oblidi que en aquests cinc mesos han perdut gairebé cinc dotzenes de votacions.
El fet és que el pacte per la investidura va comportar un xantatge a la CUP. Amb el greuge que des del 9N de 2015 el més significatiu de l’acció de govern ha estat la Declaració d’inici d’independència i la constitució d’una comissió parlamentaria del procés constituent. Poc més.
La CUP ha explicat que “era coresponsable però no culpable”. Les diputades cupaires han piulat que la confiança podia ser forta, des d’unes noves condicions i full de ruta que efectivament anés cap a la independència, amb polítiques mínimes socials d’emergència.
Si hi ha un culpable és el govern de JxSí que no ha presentat uns Pressupostos que incorporessin les suficients necessitats socials.
Les condicions noves i la confiança que demanda el president haurà de tenir en compte el resultat de les eleccions estatals del 26 de juny, així com la força política emergent del municipalisme del canvi, encarnada en l’alcaldessa Ada Colau, i el món comuner de BComú i En Comú Podem. Un moviment de confluència i coalició que no està representat en el Parlament de Catalunya.
El Parlament i el govern han de superar el processisme que ajorna la ruptura democràtica i el procés constituent concret, així com el fre a les polítiques socials per la població més desfavorida i necessitada.
La confiança necessita un canvi de rumb i de lideratges per garantir l’execució d’una sobirania coherent i efectiva.
Les esquerres que defensen la sobirania i el subjecte polític català han d’incorporar al seu imaginari que es pot teixir una entesa suficient, republicana i lliure, entre l’independentisme, les necessitats socials i l’espai creixent En Comú.
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada