3.000 participants es varen aplegar el diumenge 12 d'abril al
Pavelló Barris Nord de Lleida. A primera fila varen ser-hi invitats ERC, CUP,
ICV, EUiA, entre d'altres partits i Entitats.
El gir a donar continguts socials a la Independència ha
portat a situar com objectius del moviment sobiranista, l'obertura d'un procés
constituent per la República Catalana.
A dos dies de l'aniversari de la proclamació de la República
catalana i de la república espanyola (14 d'abril de 1931), la decisió de l'ANC
va ser convincent i escaient.
L'ANC preveu posar la república catalana fins a la sopa,
arreu de totes les conrades del país.
I, si no vols caldo, tres tasses.
Qui només cerca raonaments sobre el dret a decidir per
ignorar el clam d'Independència, o qui pretén perspectives de ruptures democràtiques
constitucionals pactades, acordades i acceptades amb el permís estatal, es
toparà amb la legalitat estatal autonòmica existent.
Les posicions derrotistes es reclouen en que no hi haurà independència,
perquè no es possible, sense l'acord de l'estat. O sobre que ja passarà aquesta
rauxa sobiranista, moment en que el factor social ressorgirà dels llimbs. O que
es fracturarà Catalunya. O que la majoria no mobilitzada frenarà i determinarà
anar a acords amb l'estat en comptes de ruptures.
La sobirania catalana, la forja d'una nova legalitat lliure
constituent a Catalunya, poc futur te si es fa dependre la decisió de Les Corts
de l'estat del regne d'Espanya.
Amb aquests criteris de dependència estatal mai hagués
esdevingut la II República espanyola, ni tampoc la proclamació fallida de la
República catalana.
Potser el magnífic moviment sobiranista català posarà al seu
lloc a les tendències i posicions escèptiques i derrotistes. És clar que qui no
lluita per una causa de llibertat o altra, no la podrà pas guanyar.
A una part de l'esquerra li està costant, sang i fetge, copsar
que les concepcions socials i econòmiques de nou país, seran molt més a l'abast
de la mà, si s'inicia una ruptura constituent per fer via a una república
catalana.
La quarta part de la població que s'ha demostrat capaç de
mobilitzar el moviment per la sobirania i la independència, sobretot l'ANC, és
una potència d'unes dimensions immenses per actuar de llevadores d'una situació
política inèdita.
Resulta què és l'ANC qui escolta a la ciutadania
mobilitzada. A Lleida, la idea de inclusivitat de la perspectiva o Full de Ruta
per la Independència, ha esdevingut un programa que es comença a omplir de
continguts socials, amb el vector de sobirania i legalitat constituent de la
república catalana.
L'Onze de setembre de 2015 la mobilització de la Diada
catalana s'ha concretat a Lleida amb fer entre tothom, massivament, "el
carrer major de la República Catalana".
Qui no vulgui, o no trobi oportú, o s'aferri en que l'Estat
o el Regne d'Espanya resoldrà l'encaix, o la reordenació, de l'Estat amb
Catalunya, es toparà amb república catalana a dojo.
La proposta de República Catalana planejarà just abans de
les anunciades eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Així com poc abans de
les previstes estatals de fi d'any.
"La (Avinguda) Meridiana serà el carrer major de la
República Catalana. Obrirem la Meridiana i farem baixar tots els anhels del nostre
poble fins al parlament", es va presentar a l'Assemblea a Lleida.
Es dividirà l'avinguda en 135 trams, seguint els escons que
té el Parlament de Catalunya.
El carrer major de la República Catalana, s'omplirà també de
contingut amb un missatge concentrat en deu eixos, els que poden prefigurar els
valors del país a constituir: regeneració democràtica, educació i cultura,
obertura al món, benestar i justícia social, innovació, diversitat,
sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, i igualtat.
L'ANC posa l'èmfasi de les eleccions anticipades del 27 de
setembre, en "que prenguin el caràcter de plebiscitàries i constituents". Per aconseguir-ho l'ANC promou que els partits incloguin
"en un lloc preferent el seu programa electoral l'assoliment de la
independència de Catalunya mitjançant una proclamació d'independència".
A la Taula de partits, concentrat en el Comunicat de la Taula de fa just un mes el 13 de març, la concepció era la de situar de manera
assimilable els tres conceptes de sobirania constituent, independència i
república catalana, de manera que cada partit podés actuar en funció de la seva
estratègia, val a dir de com estructurava la ruptura democràtica i constituent.
L'ANC es planteja que els i les diputades electes constituïdes
prenguin en mans la superació del parlament autonòmic per passar a la via
sobirana efectiva.
El redactat sofreix dels equilibris polítics que obliga a
fer funambulisme dins la legalitat actual. Tanmateix el problema queda exposat.
"En l'escenari c), correspondrà al Parlament de Catalunya, autoproclamat
com assemblea sobirana i no com a parlament autonòmic, exercir el principi democràtic
emanat de les eleccions, i en aplicació de la Declaració de Sobirania aprovada
pel Parlament de Catalunya el dia 23 de gener de 2013, fer una Declaració
solemne d'inici del procés de constitució del nou estat independent". Una
esmena més contundent que va arribar al plenari exposava que "s'autoproclamarà
com assemblea sobirana i no com a parlament autonòmic sotmès a instàncies
alienes".
Juga un lloc segons els escenaris que esdevinguin,
"constituir l'Assemblea de càrrecs electes de Catalunya, com a
representants del poble català, (que) haurà de procedir a la Proclamació
d'independència".
L'ANC promou l'entrada dels municipis a l'AMI (Assemblea de
Municipis per la Independència). Alhora facilitar alcaldes de candidats/es que
hagin firmat el compromís dels "ajuntaments per la independència".
En l' ideari de l'acció política es relega la proposta de candidatura
unitària de país, tot i que resta com dels darrers recursos.
L'Assemblea a Lleida expressa que l'ANC i el moviment
sobiranista està ben viu i amb idees, amb estratègia i propostes polítiques, en
capacitat d'acció i de mobilització popular.
Les forces independentistes encara hauran de fer un camí tortuós,
per aconseguir una aliança democràtica incloent entre federalistes, sobiranistes
i independentistes.
Els contingut socials com eixos constituents pel nou país
són vitals per superar l'obstacle que representen les polítiques econòmiques
retalladores del govern CiU de la Generalitat i del president Artur Mas.
La proposta d'avançar a constituir una república catalana
pot ser clau per ampliar la base social a una majoria ciutadana incontestable.
A Lleida no hi havia resignació ni es copsava frustració. La
vivència era de maduració col·lectiva sobirana. La il·lusió era viva. L'anhel i
el clam per la independència cercava un nou horitzó constituent de legalitat
sobirana catalana. La consciència que es respirava era de sentir-se partícips de
la desconnexió amb l'estat tot formant la República Catalana.
Querido Alberto, bona nit,
ResponderEliminarCréeme que odio los liderazgos, las personas fetiche que nos han de salvar, los timoneles ante la adversidad, ... Siempre he creído en los equipos colectivos coordinados por una persona inspirada que sepa escuchar e integrar.
Por favor, Alberto, salva a IU, pon todas tus fuerzas en ello, salva a IU.
Me produce pena dirigirme en ti en estos terminos, yo que he detestado siempre los liderazgos, incluso el de Anguita.
Por favor, Alberto, pon cordura, aporta sentido común y cordura en esa titubeante dirección de IU Federal.
No puedo más, quiero votar a IU-CM en las autonómicas y municipales y NO PUEDO, no puedo de verdad.
Llevo votando IU (Esquerra Unida) desde que nació en 1986, contaba entonces con 18 años, mis primeras elecciones y con qué ilusión...
Pero esa ilusión, ¿dónde está esa ilusión? No está desde luego ya en IU-CM
Por favor Alberto sólo pido un poco de sentido común, de coherencia, de esperanza, de ilusión.
Nos lo debes a quienes quisimos votarte en las primarias.
No sé a quién dirigirme, y me dirijo a ti, aun a mi pesar pues se veras que no soporto los liderazgos carismáticos
Por favor Alberto, no nos falles
Mauricio y Tania ya se han rendido, no lo hagas tú, por favor.
Aunque sinceramente entendería que lo hiceras, que desistieras ante tanto absurdo acumulado en en esa IU.
Con todo mi cariño y un beso,
Pere
Un beso muy fuerte,
Pere