24/4/15

Ara és l'hora vol força sobiranista


La brúixola de l'ANC assenyala cap el 27 de setembre.
El pols sobiranista no tremola malgrat les declaracions del president de la Generalitat que condicionen i posen dubtes sobre el compromís de la convocatòria de les eleccions anticipades autonòmiques del 27 S.
L'acte del Palau Sant Jordi i a l'Anella olímpica d'avui, mostra el vigor del moviment sobiranista. El tema "Tornen les urnes. Tornem al carrer". és prou significatiu de voler decidir.
Ara és l'hora, amb l'ANC, Òmnium i l'AMI, volen que la independència formi part de la campanya de les eleccions municipals. Això serà una marea imparable en la immensa majoria dels municipis de Catalunya. Ans te una refracció als grans municipis, entre ells a les cinc primeres ciutats -Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell- que apleguen el 40 % de la població, o a les mitjanes poblacions que representen un altre 40 %.
Els consistoris de les grans ciutats catalanes ni formen part de l'AMI, ni s'han pronunciat encara per la independència. Barcelona en comú està debaten sobre proposar una consulta també al respecte. El compromís ha de ser democràtic, en el que es pugui pronunciar i decidir tota la ciutadania i persones residents.
Sobretot l'AMI es fa la il·lusió de que les eleccions municipals són una primera volta del 27 S. I que la independència ha d'inserir-se en la campanya. Tanmateix el punt de vista, l'òptica, no és el mateixa vist des d' El Port de la Selva, Balaguer o Barcelona.
La proposta de compromís a les persones candidates i a les candidatures de votar un o una alcalde independentista és contraproduent, un error de perspectiva. Una cosa és defensar la sobirania amb la independència, ans una altra ben diferent és esborrar els continguts socials i veïnals de les persones candidates i dels partits o llistes.
El Compromís impulsat per l'AMI de votar a alcalde independentista, afavoreix a CiU, al camuflatge i blanqueig del partit de la corrupció catalana, el partit de les polítiques inadmissibles per l'avenç de la immensa majoria treballadora, per tant del país.
A Barcelona, l'Ada Colau de Barcelona en comú, ha deixat alt i clar que no votaria a Trias ni a CiU per alcalde. El mateix ha expressat la CUP.
L'esquerra transformadora, sindicalista i revolucionària, en les seves diferents expressions, si més no a les mitjanes i grans ciutats, no votarà als representants de la dreta política, a CiU o a CDC. I farà molt bé.
Tanmateix s'equivoquen algunes esquerres quan també es fan la il·lusió d'evitar el debat sobiranista, per la independència i la república catalana.
Les eleccions municipals afloraran una relació de forces que afavorirà i consolidarà la tendència cap a la sobirania i la independència. El nombre i extensió de les candidatures aconseguides per CiU, ERC, ICV i EUiA, CUP i PSC són prou eloqüents.
Qui avança força és ERC i la CUP. Retrocedeix CiU tot i mantenint-se en capdavantera en el nombre de llistes. Fa un pas enrere la coalició ICV-EUiA, però en canvi participa i fomenta en les noves expressions polítiques com Barcelona en comú, Terrassa en comú, altres "en comú" i confluències importants com a L'Hospitalet del Llobregat o a Sabadell. Es palpa la davallada del PSC.
Entre la 3a Assemblea de l'ANC a Lleida (12 d'abril de 2015) i l'acte d'avui de l'Ara és l'hora (ANC, Òmnium, AMI) hi ha una oscil·lació entre independència i república catalana.
L'ANC s'ha adonat més compte de la necessitat d'omplir de contingut democràtic i social el país que volem, per això a virat cap a convertir la Meridiana en el "carrer major de la república catalana".
La independència ha d'esdevenir inclusiva, el fons és la concreció de la sobirania catalana.
També és ben curiós que l'AMI sigui tan per la sobirania i independentista quan es tracta de Catalunya, i no proposi una sobirania municipal plena en el compromís per aquestes eleccions del 24 de maig.  
Aquest context explica en bona part que amb el lideratge de Convergència i d'Artur Mas, no s'aconseguirà la base social majoritària necessària per la independència. La política econòmica i social de Mas i CiU divideix i exclou a una gran part treballadora damnada. Una part imprescindible de la població no donarà suport ni votaria una ruptura o una independència si intueix que es mantindrien el lideratge i les polítiques devastadores de CiU.   
La independència per la constitució d'una república catalana és una concepció incloent de totes les ideologies i sensibilitats que posin la república com a cabdal, a banda de que aquesta república es vulgui independent, autàrquica, federal amb els Països catalans, federada o confederada amb els estats o millor repúbliques europees i per tant espanyola.
La fórmula política d'EUiA correspon en tant que República Catalana lliurement federada, amb els aclariments de fer-ho amb la República espanyola o dels pobles d'Espanya, sempre en funció de la lliure decisió sobirana de cada poble i nació.
O la posició programàtica de L'Aurora, seguint el llegat poumista, amb la Federació o confederació de repúbliques ibèriques i europees. Amb tot el respecte per la lliure decisió i federació per part del País Valencià, de ses Illes i d'altres conrades com l'Aran, la Franja o de la Catalunya Nord.
És de calaix que cal trencar amb la Constitució de 1978 i amb l'Estat del Regne d'Espanya. Tant com clar i necessari és la ruptura amb un procés constituent de l'estat espanyol amb la Monarquia borbònica. L'esquerra espanyola cal que es plantegi seriosament girar a afavorir i a donar suport a la ruptura catalana com una oportunitat excel·lent d'aconseguir l'espanyola. Si com defensen alguns dirigents la ruptura espanyola i la república espanyola fes camí primer, benvinguda sigui.
Cal una gran entesa de les esquerres, en comú, per la república catalana. Una entesa de fons sobiranista i social.
El lideratge de les esquerres pot ser inclusiu, democràtic, de ruptura constituent de legalitat catalana. El país que volem és amb una Generalitat sobirana, lliure, social i neta de corrupció. Una República Catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada