Pere Navarro navega per situar-se fora del corrent profund
que domina la consciència i la política catalana.
La posició política del PSC davant la Consulta per decidir, sobre
la sobirania catalana, o el què respondre a la pressió de la mobilització per
la Independència i el Nou estat d'Europa, es mou en un ampli espectre des de la
defensa de la Consulta o del SI a la Independència, fins al NO a la
Independència, a la mateixa Consulta,a la Declaració de sobirania del Parlament,
i al Pacte nacional per decidir.
El PSC interioritza la pressió del PSOE que redueix el marge
de flexibilitat en l'aspecte nacional de l'estat espanyol i de les nacions. El
cap de setmana a Granada, la direcció del PSOE ha adoptat la ponència de Ramón
Jáuregui sobre el model federal espanyol: No es contempla la Consulta (malgrat
la posició del PSC de Consulta segons la legislació vigent), es rebutja la
concepció de plurinacionalitat, no s'accepta cap escenari en el que Catalunya
pugui decidir separar-se de l'estat espanyol, amb un SI a la Independència o a
un estat propi català diferenciat.
El federalisme d'obligada unió resta hostatge de la
centralització negadora de les nacions i de la plurinacionalitat que estableix
la concepció espanyola de la Constitució de 1978.
La idea d'una democratització de l'estat, amb la reforma
constitucional per assolir una sobirania ciutadana complerta republicana, i la
inclusió del dret a l'autodeterminació dels pobles, queda viciada d'origen quan
es posen els límits en mantenir la corona del Regne d'Espanya, mentre no
s'accepta ni una Consulta que permeti decidir.
Un estat espanyol democratitzat i una Catalunya sobirana,
necessiten de processos constituents a l'estat i a l'Autonomia. La Consulta
catalana és la clau de volta per a una sana i sobirana convivència entre
Espanya i Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario