Estem amb tu Jenni Hermoso

Comunicat de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere.

Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos.

El petó forçat per part de Luis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones

Aquest acte de violència sexual no és un fet individual, ni fortuït, ni aïllat, d’un personatge que es presenta impune. Rubiales és aplaudit per una banda de senyoros, amos d’una federació d’esport professional que mou milers de milions d’empreses patrocinadores i concita audiències de vertigen. Els que aplaudeixen a Rubiales quan insulta i culpabilitza a Hermoso, són el vèrtex de la cadena de complicitats que alimenta la violència masclista, són també responsables.

S’ha acabat.

Ni les dones, ni una gran majoria de l’audiència, acceptem la impunitat respecte a una agressió sexual, es a dir, a un acte com un petó que no és consentit. Com tampoc acceptem pessigades o copets al cul, o magrejar els pits, com ha fet l’entrenador Jorge Vilda, o treure-li ferro, relativitzar o trivialitzar amb brometes i memes, doncs són una expressió de la misogínia, cultura de la violació en que la societat està immersa.

Rubiales amb el seu al·legat ofensiu i ple de falsedats prepara el terreny per denunciar, revictimitzar i culpabilitzar a l’agredida Jenni Hermoso. En masses casos en la societat i en els judicis la dona queda marcada en les seves possibilitats de treball i de viure la vida.

Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món. Com les jugadores del club San Diego que han jugat amb un braçalet que diu “Amb tu Jenni”, o els suports de les líders brasileres. És la força de la Women’s March de 2017, del MeToo, de la Vaga feminista de 2018, és la nostra força i convenciment de que acabarem amb la xacra patriarcal en aquest s XXI.

Just agredida, Jenni va contestar al vestuari “Que faig jo?, no m’ha agradat, eh?”, en el seu comunicat personal, esmenta que “aquest tipus d’incidents s’uneixen a una llarga llista de situacions que les jugadores hem anat denunciant en els últims anys... és només la gota que vessa el got i el que tothom ha pogut veure, però actituds com aquesta han estat part del dia a dia de la nostra Selecció durant anys”. “Són totes les jugadores d’Espanya i del món les que m’han donat força per sortir en aquest comunicat”. “Sé que no estic sola i gràcies a tothom sortirem cap endavant més unides”.

Les companyes del sindicat, Associació de Futbolistes Professionals, FUTPRO, han fet un comunicat obert a les signatures de les futbolistes, on es diu “Volem manifestar la nostra ferma i rotunda condemna davant conductes que han atemptat contra la dignitat de les dones”. “Jennifer Hermoso vol desmentir rotundament que consentís el petó que li va propinar, D. Luis Rubiales Béjar en la Final de la Copa del Món. “Vull aclarir que tal com es va veure a les imatges, en cap moment vaig consentir el petó que em va propinar i per suposat, en cap cas vaig buscar aixecar al president. No tolero que es posi en dubte la meva paraula i molts menys paraules que no he dit””. L’Associació de les futbolistes exigeix que no quedin impunes aquestes accions, alhora comunica la decisió de que no tornaran a la Selecció si continuen els actuals dirigents.

L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere anima a donar suport a la campiona Jenni, a mobilitzar-se per acompanyar-la, guarir-la i estimar-la.

Totes som Jenni.

Si ens toquen a una responem totes.

Per un esport lliure de violència masclista

 

Ens concentrem el dilluns dia 4 de setembre, a les 19h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Barcelona, a 26 d’agost de 2023

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/estem-amb-tu-jenni-hermoso

Aprofitar l’escenari

Amnistia, llengua catalana, autodeterminació i referèndum han configurat el que a la Diada 11S s’esbossa com un nou escenari. Ha estat Òmnium qui ho ha expressat de forma més viva, ha alertat de que convé aprofitar l’oportunitat política en que es presenta la investidura del president del govern estatal; afegint-hi que cal coordinar-se i negociar conjuntament enfront de l’estat, doncs “això no va de tenir raó, va de guanyar”. L’ANC ha insistit en el mateix que l’any anterior: fer la independència o eleccions a Catalunya, amb una Llista cívica fora dels partits, vers l’Estat cap negociació, ni pacte, és fiable ni realitzable, cal el bloqueig parlamentari. La mobilització, massiva però menor que el 2022, mostra que la lluita segueix ben viva, des d’una massa popular activa que sosté l’anhel d’aconseguir un estat propi en forma de república independent, la República Catalana.

Som a sis anys de l’1 d’octubre, del referèndum que es va aconseguir celebrar i guanyar, però que la reacció i repressió estatal (”155”) va bloquejar, impedí la seva execució i va intervenir la Generalitat. Les eleccions del 23 de juliol han atorgat a les minories independentistes catalanes (ERC, Junts) que els seus vots fossin imprescindibles per a la investidura. Puigdemont, el president destituït i exiliat, eurodiputat de Junts i del Consell de la República, s’ha configurat com a vital a l’establir unes condicions per una negociació que fos efectiva per resoldre el conflicte polític per via política. Amnistia, llengua catalana i autodeterminació són les baules establertes per bastir la investidura.

Fa un any L’Aurora vàrem valorar en la Carta: ”La Diada de la bifurcació. La Diada cristal·litza i inaugura el nou cicle, una redefinició dels escenaris previsibles, amb una bifurcació de l’eix i ingredients per una estratègia que permeti establir una política guanyadora en els fets concrets”.

Enguany, Òmnium, a la Festa per la Llibertat, ha establert “l'Amnistia és un primer pas, el nostre objectiu és l'autodeterminació, la independència, la república”. L’Entitat concreta que les 4.400 persones repressaliades, en recompte actualitzat, i la negació del conflicte polític de l'Estat amb Catalunya, són dos forats negres a resoldre. On 1.432 exiliades o condemnades, inhabilitades, en presó, es beneficiarien d’una amnistia. Ho ha fet en un context on ha presentant a representants culturals dels 7 territoris de parla catalana, dels Països catalans. El president d’Òmnium ha explicitat que de la principal lluita política compartida que ens aplega en diem, dret a decidir, autodeterminació, cap a la independència, república catalana. És un nou exercici d’afavorir un escenari on cristal·litzi un bloc, front, acord o entesa, entre els diversos segments independentistes i els sobiranistes autodeterministes republicans. Li quedaria ampliar la perspectiva a generar a l’escenari un pacte republicanista i de dret d’autodeterminació entre les forces d’esquerres i republicanes a l’estat, en una versió actualitzada del pacte de Sant Sebastià.

Les quatre columnes de la manifestació de l’ANC, han comptat amb la participació dels diferents partits independentistes, inclòs el president del govern de la Generalitat. La batejada Plaça de l’1 d’octubre (plaça d’Espanya) a Barcelona, ha acollit plena els discursos finals. Davant la perspectiva política o escenari que es marcava es notava una certa perplexitat i confusió en la gent. Les expectatives d’un gruix compacta per enfortir les condicions de les exigències i negociació enfront de l’Estat no s’han concretat. El discurs de la presidenta de l’ANC no va fer vibrar la plaça, pocs aplaudiments i manca de sintonia. Es notava que els partidaris d’un bloqueig eteri han minvat a favor de qui va a explorar nous camins, sobretot a aprofitar les oportunitats que s’obren, malgrat persisteixin totes les desconfiances. És compartit que l’Estat, i el PSOE/PSC, ni disposi de credibilitat. Si es pot guanyar és amb la lluita i la força massiva ciutadana.

L’ANC s’aïlla de l’imaginari popular ampli, s’allunya de tocar de peus a terra i fa volar coloms, sense possibilitats reals ni forces suficients. El relat i el discurs del “Via Fora” ho és de la realitat, és un al·legat demagògic que divideix i pot bloquejar, ni més ni menys, que la pressió concertada de l’independentisme i el sobiranisme per arrancar l’amnistia, la llengua i un camí vers l’autodeterminació.

El vestuari dels cims del futbol femení persisteix en “Amb tu, Jenni”. Les jugadores no consideren suficient les destitucions del president, Rubiales, ni del seleccionador, Vilda, volen un canvi estructural a les directives i a les federacions. L’agressió sexual del petó, va acompanyada de les demandes en condicions laborals. La consciència més clara en el dret al propi cos i el lliure consentiment està arrelant amb força entre les dones, i una part d’homes. Un esport lliure de violència masclista, és una bandera que es pot aplicar a qualsevulla sector professional, a les llars, al conjunt de la societat. Una nova agressió a una reportera de televisió, un cop al cul en aquesta ocasió (“De veritat m’havies de tocar el cul?”, Isa Balado), revela la magnitud del destret de la cultura de la violació. Els homes es creuen en el dret d’exercir el poder sobre les dones.

Els estralls del terratrèmol a l’Atles, al Marroc, o les inundacions a Líbia, són fenòmens naturals, tanmateix les seves causes socials, econòmiques i conseqüències són completament responsabilitat de l’especulació i depredació de la societat del gran capital. Les milers de persones mortes i ferides son l’altra cara d’uns negocis i poders desenfrenats. Tota la solidaritat és necessària, però el que resulta vital és un avenç a una societat comunal i socialista, una convivència humana que guareixi la natura.

Emma Igual, cooperant i directora de l’ONG Road to Relief, va ser assassinada el passat diumenge per un atac rus,
entre Sloviansk i Ivanivske (al Donetsk, prop Dombàs). La guerra d’invasió russa prossegueix la seva destrucció infernal. Persones i pobles resulten sotmesos al veredicte mortífer de les armes dels imperis. Una Europa lliure i en pau, des dels Urals a l’Atlàntic, no forma part de la transició dins les crisis de la globalització. La veu treballadora necessita alçar-se per defensar totes les opressions i militarisme amb la bandera revolucionària i socialista. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 14 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta

de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora. No poden quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que

l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin. Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora.No poden

quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin. Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Escletxes

Aprofitem les escletxes que s’obren en el règim i la societat per la força de les necessitats i de la lluita. La mobilització genera consciència i proposta a fer, l’organització col·lectiva permet establir una estratègia adient a la situació per aconseguir fets favorables als segments de població i classes damnades. Resulta cabdal que es construeixi un programa, social, comunal, feminista i revolucionari, que concentri la lluita pel poder polític, govern i estat, l’econòmic i les llibertats de tots tipus. Aquest estiu, en que la calor ha provocat un ofec alarmant, no hi ha hagut rauxa sinó un nou escenari de crisi a l’hora de la investidura presidència per formar nou govern estatal. Un altre focus ha esclatat al si del futbol professional amb la vexació de la futbolista campiona, Jenni Hermoso, pel petó no consentit del president de la Federació, Luís Rubiales, aplaudit pet tots els capitostos còmplices.

El candidat a la investidura a president per formar govern, Pedro Sánchez, s’ha vist obligat a considerar una amnistia sobre la repressió i imputacions del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Doncs fem-ho! És una escletxa en el govern, en el règim constitucional de 1978 i l’Estat. Per aquesta escletxa es poden introduir les llibertats, en el sentit de caminar vers totes les sobiranies, la consecució d’un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació. La repressió i judicialització constant a l’activisme per la independència, va en el sentit contrari, cap a la involució i reacció política. Les detencions preventives, per les intencions abans de realitzar-les, dels activistes catalanistes a La Vuelta ciclista a Catalunya, posa benzina al foc, mentre contribueix, judicial i policialment, a un bloqueig parlamentari que pugui afavorir un govern PP i Vox.

Convé barrar el pas a un govern de la dreta, frenar les polítiques adaptades a les patronals i grans fortunes, fer avenços en mesures socials (Renda bàsica universal i Serveis públics), feministes (mesures i mitjans per a la concreció dels drets de les dones i per erradicar la violència masclista), en les llibertats i autodeterminació. Convé deixar de posar la brúixola i el rumb en el mal menor polític, val a dir, en sostenir el règim monàrquic de 1978, per generar sinèrgies cap un gran acord republicà, de sobiranies i lliure autodeterminació, on la República Catalana sigui quelcom a decidir per la ciutadania i habitants residents a Catalunya.

El que no hi hagi suficient quòrum a l’Estat, el fet que la correlació de forces parlamentàries, i dels poders econòmics i estatals, no sigui favorable en la actualitat a aquest acord no vol dir que sigui una utopia, un impossible, quelcom immutable. Les crisis es desencadenen, com les revolucions i els volcans, ho capgiren tot i es mouen muntanyes. Sostenir amb sargits i pedaços, més que un mal menor, o empènyer un any més, és un suïcidi polític, significa negar el futur republicà i no frenar la involució ultradretana.

La recent enquesta d’Electromanía presenta un panorama més interessant: cada 6 de 10 persones de la ciutadania es manifesten a favor d’un referèndum per a decidir entre monarquia i república. En aquest treball les províncies més republicanes són Guipuzkoa (84%), Bizkaia (79%) i Girona (75%), després Lleida (73%), Nafarroa i Araba (72%), Barcelona (69%) i Tarragona (68%), segueixen Sevilla (54%) i Pontevedra (52%). En el conjunt estatal el suport a república obté una mitjana de 50,7%, mentre un 46,6% opta per la monarquia (un 2,7% indecises).

L' Estem amb tu, Jenni, enfront de la prepotència de l’agressió sexual en forma de petó forçat no consentit, ha ressonat per tots els equips de futbol femenins del món i mitjans. #ShaAcabat: L’ona expansiva ha generat una solidaritat que ha aflorat la força adquirida pel moviment universal de les dones, fins atreure a un segment important d’homes. El clam, l’enuig i la ràbia feminista ha desencadenat una nova marea de #MeToo que ha sotragat les federacions del futbol professional, extremadament jeràrquiques, clientelistes, masclistes i corruptes. L’acte, l’agressió sexual, de Luís Rubiales, no és un fet anecdòtic, ni aïllat, ni d’un moment d’eufòria ofuscada, és l’expressió del poder masclista, patriarcal i misogin. Ara cal fer net en l’estol ampli de còmplices i aplaudidors. No és hora de caps de turcs ni d’uns quants bocs expiatoris, sinó de refundar les poderoses federacions, clubs i l’entramat de milions que es mouen entorn l’esport professional i d’elit. Arriba l’hora per un esport lliure de violència masclista.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere convoca a una concentració pel proper dilluns, 4 de setembre, a les 19 h, a la Pl. De Sant Jaume de Barcelona. La Plataforma exposa en un comunicat: “Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos. El petó forçat per part de Luís Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones... Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món... L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual. Totes som Jenni. Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Suport a la jornada Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky, el 16 de setembre. Llibertat pel socialista rus antiguerra, detingut a Moscou el 25 de juliol; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 31 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.