14/9/23

Aprofitar l’escenari

Amnistia, llengua catalana, autodeterminació i referèndum han configurat el que a la Diada 11S s’esbossa com un nou escenari. Ha estat Òmnium qui ho ha expressat de forma més viva, ha alertat de que convé aprofitar l’oportunitat política en que es presenta la investidura del president del govern estatal; afegint-hi que cal coordinar-se i negociar conjuntament enfront de l’estat, doncs “això no va de tenir raó, va de guanyar”. L’ANC ha insistit en el mateix que l’any anterior: fer la independència o eleccions a Catalunya, amb una Llista cívica fora dels partits, vers l’Estat cap negociació, ni pacte, és fiable ni realitzable, cal el bloqueig parlamentari. La mobilització, massiva però menor que el 2022, mostra que la lluita segueix ben viva, des d’una massa popular activa que sosté l’anhel d’aconseguir un estat propi en forma de república independent, la República Catalana.

Som a sis anys de l’1 d’octubre, del referèndum que es va aconseguir celebrar i guanyar, però que la reacció i repressió estatal (”155”) va bloquejar, impedí la seva execució i va intervenir la Generalitat. Les eleccions del 23 de juliol han atorgat a les minories independentistes catalanes (ERC, Junts) que els seus vots fossin imprescindibles per a la investidura. Puigdemont, el president destituït i exiliat, eurodiputat de Junts i del Consell de la República, s’ha configurat com a vital a l’establir unes condicions per una negociació que fos efectiva per resoldre el conflicte polític per via política. Amnistia, llengua catalana i autodeterminació són les baules establertes per bastir la investidura.

Fa un any L’Aurora vàrem valorar en la Carta: ”La Diada de la bifurcació. La Diada cristal·litza i inaugura el nou cicle, una redefinició dels escenaris previsibles, amb una bifurcació de l’eix i ingredients per una estratègia que permeti establir una política guanyadora en els fets concrets”.

Enguany, Òmnium, a la Festa per la Llibertat, ha establert “l'Amnistia és un primer pas, el nostre objectiu és l'autodeterminació, la independència, la república”. L’Entitat concreta que les 4.400 persones repressaliades, en recompte actualitzat, i la negació del conflicte polític de l'Estat amb Catalunya, són dos forats negres a resoldre. On 1.432 exiliades o condemnades, inhabilitades, en presó, es beneficiarien d’una amnistia. Ho ha fet en un context on ha presentant a representants culturals dels 7 territoris de parla catalana, dels Països catalans. El president d’Òmnium ha explicitat que de la principal lluita política compartida que ens aplega en diem, dret a decidir, autodeterminació, cap a la independència, república catalana. És un nou exercici d’afavorir un escenari on cristal·litzi un bloc, front, acord o entesa, entre els diversos segments independentistes i els sobiranistes autodeterministes republicans. Li quedaria ampliar la perspectiva a generar a l’escenari un pacte republicanista i de dret d’autodeterminació entre les forces d’esquerres i republicanes a l’estat, en una versió actualitzada del pacte de Sant Sebastià.

Les quatre columnes de la manifestació de l’ANC, han comptat amb la participació dels diferents partits independentistes, inclòs el president del govern de la Generalitat. La batejada Plaça de l’1 d’octubre (plaça d’Espanya) a Barcelona, ha acollit plena els discursos finals. Davant la perspectiva política o escenari que es marcava es notava una certa perplexitat i confusió en la gent. Les expectatives d’un gruix compacta per enfortir les condicions de les exigències i negociació enfront de l’Estat no s’han concretat. El discurs de la presidenta de l’ANC no va fer vibrar la plaça, pocs aplaudiments i manca de sintonia. Es notava que els partidaris d’un bloqueig eteri han minvat a favor de qui va a explorar nous camins, sobretot a aprofitar les oportunitats que s’obren, malgrat persisteixin totes les desconfiances. És compartit que l’Estat, i el PSOE/PSC, ni disposi de credibilitat. Si es pot guanyar és amb la lluita i la força massiva ciutadana.

L’ANC s’aïlla de l’imaginari popular ampli, s’allunya de tocar de peus a terra i fa volar coloms, sense possibilitats reals ni forces suficients. El relat i el discurs del “Via Fora” ho és de la realitat, és un al·legat demagògic que divideix i pot bloquejar, ni més ni menys, que la pressió concertada de l’independentisme i el sobiranisme per arrancar l’amnistia, la llengua i un camí vers l’autodeterminació.

El vestuari dels cims del futbol femení persisteix en “Amb tu, Jenni”. Les jugadores no consideren suficient les destitucions del president, Rubiales, ni del seleccionador, Vilda, volen un canvi estructural a les directives i a les federacions. L’agressió sexual del petó, va acompanyada de les demandes en condicions laborals. La consciència més clara en el dret al propi cos i el lliure consentiment està arrelant amb força entre les dones, i una part d’homes. Un esport lliure de violència masclista, és una bandera que es pot aplicar a qualsevulla sector professional, a les llars, al conjunt de la societat. Una nova agressió a una reportera de televisió, un cop al cul en aquesta ocasió (“De veritat m’havies de tocar el cul?”, Isa Balado), revela la magnitud del destret de la cultura de la violació. Els homes es creuen en el dret d’exercir el poder sobre les dones.

Els estralls del terratrèmol a l’Atles, al Marroc, o les inundacions a Líbia, són fenòmens naturals, tanmateix les seves causes socials, econòmiques i conseqüències són completament responsabilitat de l’especulació i depredació de la societat del gran capital. Les milers de persones mortes i ferides son l’altra cara d’uns negocis i poders desenfrenats. Tota la solidaritat és necessària, però el que resulta vital és un avenç a una societat comunal i socialista, una convivència humana que guareixi la natura.

Emma Igual, cooperant i directora de l’ONG Road to Relief, va ser assassinada el passat diumenge per un atac rus,
entre Sloviansk i Ivanivske (al Donetsk, prop Dombàs). La guerra d’invasió russa prossegueix la seva destrucció infernal. Persones i pobles resulten sotmesos al veredicte mortífer de les armes dels imperis. Una Europa lliure i en pau, des dels Urals a l’Atlàntic, no forma part de la transició dins les crisis de la globalització. La veu treballadora necessita alçar-se per defensar totes les opressions i militarisme amb la bandera revolucionària i socialista. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.
14 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

7/9/23

Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta

de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora. No poden quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que
l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin.
Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora.No poden

quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin.
Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

6/9/23

Escletxes

Aprofitem les escletxes que s’obren en el règim i la societat per la força de les necessitats i de la lluita. La mobilització genera consciència i proposta a fer, l’organització col·lectiva permet establir una estratègia adient a la situació per aconseguir fets favorables als segments de població i classes damnades. Resulta cabdal que es construeixi un programa, social, comunal, feminista i revolucionari, que concentri la lluita pel poder polític, govern i estat, l’econòmic i les llibertats de tots tipus. Aquest estiu, en que la calor ha provocat un ofec alarmant, no hi ha hagut rauxa sinó un nou escenari de crisi a l’hora de la investidura presidència per formar nou govern estatal. Un altre focus ha esclatat al si del futbol professional amb la vexació de la futbolista campiona, Jenni Hermoso, pel petó no consentit del president de la Federació, Luís Rubiales, aplaudit pet tots els capitostos còmplices.

El candidat a la investidura a president per formar govern, Pedro Sánchez, s’ha vist obligat a considerar una amnistia sobre la repressió i imputacions del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Doncs fem-ho! És una escletxa en el govern, en el règim constitucional de 1978 i l’Estat. Per aquesta escletxa es poden introduir les llibertats, en el sentit de caminar vers totes les sobiranies, la consecució d’un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació. La repressió i judicialització constant a l’activisme per la independència, va en el sentit contrari, cap a la involució i reacció política. Les detencions preventives, per les intencions abans de realitzar-les, dels activistes catalanistes a La Vuelta ciclista a Catalunya, posa benzina al foc, mentre contribueix, judicial i policialment, a un bloqueig parlamentari que pugui afavorir un govern PP i Vox.

Convé barrar el pas a un govern de la dreta, frenar les polítiques adaptades a les patronals i grans fortunes, fer avenços en mesures socials (Renda bàsica universal i Serveis públics), feministes (mesures i mitjans per a la concreció dels drets de les dones i per erradicar la violència masclista), en les llibertats i autodeterminació. Convé deixar de posar la brúixola i el rumb en el mal menor polític, val a dir, en sostenir el règim monàrquic de 1978, per generar sinèrgies cap un gran acord republicà, de sobiranies i lliure autodeterminació, on la República Catalana sigui quelcom a decidir per la ciutadania i habitants residents a Catalunya.

El que no hi hagi suficient quòrum a l’Estat, el fet que la correlació de forces parlamentàries, i dels poders econòmics i estatals, no sigui favorable en la actualitat a aquest acord no vol dir que sigui una utopia, un impossible, quelcom immutable. Les crisis es desencadenen, com les revolucions i els volcans, ho capgiren tot i es mouen muntanyes. Sostenir amb sargits i pedaços, més que un mal menor, o empènyer un any més, és un suïcidi polític, significa negar el futur republicà i no frenar la involució ultradretana.

La recent enquesta d’Electromanía presenta un panorama més interessant: cada 6 de 10 persones de la ciutadania es manifesten a favor d’un referèndum per a decidir entre monarquia i república. En aquest treball les províncies més republicanes són Guipuzkoa (84%), Bizkaia (79%) i Girona (75%), després Lleida (73%), Nafarroa i Araba (72%), Barcelona (69%) i Tarragona (68%), segueixen Sevilla (54%) i Pontevedra (52%). En el conjunt estatal el suport a república obté una mitjana de 50,7%, mentre un 46,6% opta per la monarquia (un 2,7% indecises).

L' Estem amb tu, Jenni, enfront de la prepotència de l’agressió sexual en forma de petó forçat no consentit, ha ressonat per tots els equips de futbol femenins del món i mitjans. #ShaAcabat: L’ona expansiva ha generat una solidaritat que ha aflorat la força adquirida pel moviment universal de les dones, fins atreure a un segment important d’homes. El clam, l’enuig i la ràbia feminista ha desencadenat una nova marea de #MeToo que ha sotragat les federacions del futbol professional, extremadament jeràrquiques, clientelistes, masclistes i corruptes. L’acte, l’agressió sexual, de Luís Rubiales, no és un fet anecdòtic, ni aïllat, ni d’un moment d’eufòria ofuscada, és l’expressió del poder masclista, patriarcal i misogin. Ara cal fer net en l’estol ampli de còmplices i aplaudidors. No és hora de caps de turcs ni d’uns quants bocs expiatoris, sinó de refundar les poderoses federacions, clubs i l’entramat de milions que es mouen entorn l’esport professional i d’elit. Arriba l’hora per un esport lliure de violència masclista.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere convoca a una concentració pel proper dilluns, 4 de setembre, a les 19 h, a la Pl. De Sant Jaume de Barcelona. La Plataforma exposa en un comunicat: “Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos. El petó forçat per part de Luís Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones... Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món... L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual. Totes som Jenni. Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Suport a la jornada Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky, el 16 de setembre. Llibertat pel socialista rus antiguerra, detingut a Moscou el 25 de juliol; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 31 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

28/8/23

Encaix de boixets

La Mesa del Congrés s’ha constituït en un fràgil equilibri entre el PSOE, Sumar i les forces parlamentàries independentistes i nacionalistes -ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG-. Aquesta majoria és un encaix de boixets que ha barrat el pas a una Mesa PP-Vox. El talismà ha estat les concessions de Pedro Sánchez del PSOE a ERC i Junts. Unes promeses sobre l’ús parlamentari de la llengua catalana al Congrés i al Parlament Europeu, un marge per tractar sobre la amnistia i fins i tot un referèndum. L’inici amb concessions aboca a esbossar unes propostes suficients per repetir la majoria al proper pas, la investidura del president pel nou govern.

El Rei ha nomenat a Feijóo que es presenta a la investidura sense disposar dels vots suficients tot i aconseguir-ne 172 amb Vox, UPN i CC. Vol una repetició electoral per aplegar tot el vot polaritzat en el PP i mirar d’obtenir majoria absoluta. És una opció que té el favor de la corona, judicatura, institucions estatals i gran patronal.

Sánchez també es presentarà a investidura per repetir de president en quan fracassi el PP. El PSOE ja comença a tenir coll avall que ha de caure el tabú de que no hi cap l’amnistia a l’ordre constitucional. Alts magistrats del Tribunal Constitucional han exposat ara que no hi ha problema jurídic. Benvingut sigui aquesta disposició, que cal concretar, així com les normatives per l’ús del català, basc i gallec. Oferir per la investidura una Amnistia i menys discriminació per la llengua, és positiu i convenient. Ara bé, pot ser insuficient sinó hi ha una disposició i proposta creïble en relació a la lliure sobirania catalana, val a dir, sobre un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació.

L’òptica estatal espanyola esbiaixa la perspectiva, sentiments, anhels i voluntat política d’una gran part de la població a Catalunya. Una gran majoria de la ciutadania, si més no segons el CEO, està a favor de l’Amnistia, del Referèndum i de la República, encara més sobre l’ús de la llengua. En la constitució del nou govern resulta que la clau la té l’independentisme català, descartant la involució reaccionària clara d’un govern PP. Tot una imatge del lloc de les llibertats catalanes en la crisi que recorre l’Estat.

Un nou govern de coalició i de suport entorn el PSOE, a banda de barrar el pas al PP, està confrontat a les polítiques de necessitats laborals i socials incomplertes per insuficients, a la derogació de la llei d’estrangeria i la de mordassa. Convindria obrir camí per una Renda bàsica universal. Els assassinats, agressions sexuals i violacions a les dones és un altre domini a resoldre. El lliure consentiment va quedar esgarriat amb la reforma de la llei del PSOE amb el PP. La reparació i uns mitjans suficients s’ha de situar com a acció governamental de les troncals.

“Què faig jo?, no m’ha agradat, eh?” respon Jenni Hermoso, en el vestuari just després d’haver estat vexada pel president de la federació espanyola de futbol, Luis Rubiales. El petó imposat, l’arrapada violenta, sense consentiment ni lliure, és una acte de poder i prepotència masclista, propi de la cultura de la violació que impera en la societat. El Consell de la Federació és el responsable de cessar a Rubiales. I sense passar per alt el toc al pit d’una altra jugadora per part de l’entrenador, Jorge Vilda. Cada dia que passa sense cessar a Rubiales, o que no dimiteixi, amplifica la complicitat vers l’agressió sexual. Cal judici doncs hi ha delicte, inclòs en el comunicat de la federació falsificant les paraules de la magnífica campiona.

Rubiales, gaudeix un sou d’elit, no és una excepció individual, esdevé un nou símbol execrable instal·lat al poder esportiu professional. Les federacions i les directives de l’esport professional arreu del món és un niu d’agressió sexual, violència masclista i abús dels entrenadors vers les esportistes, combinat en esdevenir plataformes de grans negocis dels oligopolis, parapetats en les banderes xovinistes del patriotisme estatal.

Tanmateix la magnitud i visibilitat internacional de l’escàndol mostra, davant de totes les dones i el suport d’una part d’homes, la força creixent i decidida de les dones en el món del treball, siguin en aquest cas esportistes d’elit o actrius en altres o sindicalistes, expressen un remor profund d’anys de lluita persistent de les dones a les fàbriques i

empreses pels seus drets laborals, per la igualtat, pel respecte i front l’abús de la jerarquia i poder dels homes. És la lluita, la consciència i el moviment organitzat feminista el que fonamenta l’avenç al moure voluntats, lleis, polítiques i el món.

La gran incògnita, en el sosteniment del règim monàrquic i de l’estat corrupte que viu d’un poder neofranquista, rau en la mobilització de la classe treballadora, del sindicalisme, del feminisme i la democràtica popular per les llibertats i totes les sobiranies.

Preparar el futur democràtic, i frenar l’involucionisme polític reaccionari, necessita superar la viu viu diària. Cal una estratègia republicana en els fets, iniciar la preparació a fons, tota la discreció que convingui, amb el màxim de les forces polítiques de les esquerres i les democràtiques. S’ha de generar les complicitats i acords mínims suficients per unes perspectives de constituents republicanes que incorporin el dret a l’autodeterminació. 24 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Brava

Tot un símbol dels temps i de les llibertats l’enfrontament d’Amaral a la reacció patriarcal de l’odi misogin amb un al·legat a la capacitat de les dones. Pits a l’aire ha provocat l’ordre purità, mentre oferia una lliçó: les dones poden decidir per sí mateixes malgrat la submissió enganyosament consentida. Brava defensa del dret al propi cos. Avui les llibertats catalanes centren l’inici d’una nova legislatura estatal o d’una crisi de major inestabilitat. La Mesa del Congrés primer, tot seguit la investidura presidencial, es confronten a la crisi irresolta entre l’Estat i la lliure decisió sobirana a Catalunya. L’Amnistia i el Referèndum emergeixen com a pedra de toc d’una majoria d’investidura renovada que freni l’avenç parlamentari dretà i ultra al govern.

El dominó d’assassinades aflora la persistent i omnipresent violència masclista. Els homes vexen, sotmeten, violen i assassinen a les dones amb un grau de complicitats i d’impunitat cada dia més intolerable. Els mitjans insuficients, la manca de protecció, la mínima reparació i acompanyament vers les dones il·lustren la violència institucional i simbòlica (hipocresia moral). La cultura de la violació impregna tots els porus de la societat masclista, ans és negada sense cap rubor.

La negació i incomprensió del fil que uneix l’acte salvatge individual -de l’home assassí, violador, maltractador o discriminador- al poder social, institucional i simbòlic misogin, es fomenta activament de mil-i-una maneres pels senyors de la gran propietat privada i dels estats. Es promouen uns hàbits, tradicions i costums que tendeixen a perpetuar un ordre pervers per les dones, la humanitat i la societat.

La veu sonora, el ritme, la lletra i els pits lliures d’Amaral són una mostra de la rebel·lió sanadora de les dones. Amaral canta “Perquè ningú ens pot arrabassar la dignitat de la nostra nuesa, la dignitat de la nostra fragilitat, de la nostra fortalesa... perquè som massa i no podran passar per sobre la vida que volem heretar...”

La LGTBI-fòbia estén les agressions com a La Mirana a Girona. Defensem en Pau Gàlvez i companyes agredides. En Pau és President del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), dirigent sindical de CCOO, alhora ha format part de la Llista municipalista Guanyem Girona. Les llibertats dels col·lectius LGTBI són una altra prova de la salut social i política. Així com de les persones immigrades i racialitzades, penalitzades per una llei d’estrangeria que els hi nega els drets fonamentals, mentre afavoreix la repressió, el racisme i la divisió en el sí de les classes treballadores.

La tensió política es trasllada a la constitució de la Mesa del Congrés de les Corts estatals. És un preàmbul de la futura investidura, o del bloqueig parlamentari que pot derivar a unes noves eleccions.

En primera instància els vots i escons han barrat el pas a la dreta, atès que PP i Vox no han aconseguit una majoria parlamentària suficient. Tanmateix la renovació d’una majoria d’investidura de tall "progressista", entre les forces de les esquerres espanyoles, les independentistes i nacionalistes, ha topat amb esculls importants.

Per una part són el resultat de promeses incomplertes en les polítiques del govern de coalició, PSOE-UP, la frustració i el desencís pel retrocés en les condicions de vida generals. Per una altra, la no resolució, bloqueig i repressió dels anhels de llibertat, sobirania i república de Catalunya.

La demanda d’Amnistia i de Referèndum per decidir de forma efectiva, la cura de la llengua catalana, s’ha obviat en una magra mesa de diàleg (“de besugs”), incrementat el greuge pel mig miler de causes judicials, imputacions, exili i condemnes constants a l’activisme independentisme o la discriminació a la llengua.

Una mesa del Congrés "progressista" de majoria àmplia d’investidura hauria d’assumir, si més no, el compromís de mesures elementals democràtiques en les llibertats.

El vicepresident 1er de l’actual mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ho expressa prou clar en un recent article on anima a “instaurar el diàleg entre diferents sobre el que el futur hauria de ser”, afegeix “els indults... no han estat suficients”... “El Parlament podria impulsar amnisties... per desjudicialitzar el conflicte... i desbloquejar el futur”.

El candidat a la investidura, Pedro Sánchez, PSOE, és a qui correspon fer unes propostes suficients per aconseguir el suport de l’independentisme, ERC, més disposat com EH Bildu, i de Junts. Alhora convé saber emprar l’avinentesa de vots i escons per sostenir la lluita per les llibertats en els condicions més favorables.

Convé aprofitar els elements de crisi i desestabilització del règim constitucional, fins i tot la possibilitat de bloqueig i noves eleccions, per motivar i mobilitzar l’esquerra treballadora. Cal un compromís amb els moviments i causes socials i polítiques per les llibertats, així com les condicions de vida. En el ben entès que en cap cas convé facilitar que la dreta governi.

Per això cal combatre les polítiques que afavoreixin a la minoria rica i poderosa, el caciquisme i la corrupció econòmica i estatal.

Cal decantar una majoria d’investidura i un govern des dels que lluitar per tenir cura de les condicions laborals, socials, feministes, municipalistes, climàtiques i autodeterministes, mentre es generen condicions vers les perspectives republicanes. 17 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

4/8/23

Vol i dol

Els vots i escons de Catalunya han estat decisius per frenar l’accés de les dretes al govern. La paradoxa és que siguin els escons catalans de les esquerres i els independentistes els que esdevinguin completament necessaris per evitar el bloqueig a l’hora d’investir el candidat a president del govern estatal. La dama dels escacs polítics li correspon moure-la al candidat a president

L’independentisme sofreix un reflux però està viu i lluita, disposat a aprofitar l’avinentesa parlamentària per defensar el dret a l’autodeterminació, el referèndum i l’amnistia. Tanmateix el camí per aconseguir-ho passa avui en dia, en l’actual context, per evitar el govern del PP-Vox, i frenar les polítiques adaptades a la patronal i a la dreta. Per això, L’Aurora no és neutral entre un govern del PSOE, sostingut per un bloc entre les esquerres, els nacionalistes i independentistes, enfront d’un bloqueig que podés permetre oxigen i refer-se la possibilitat d’un govern PP i Vox. Lluitem per barrar el pas de les dretes. Ens oposem als cants de sirena d’una entesa entre el PP i el PSOE en nom de l’estabilitat del règim i la monarquia. La pressió política i mediàtica es concentra en Junts i Puigdemont, ans és al candidat a la investidura a qui correspon oferir les propostes avinents per conformar un nou bloc

Què hi farà Pedro Sánchez per seduir la democràcia republicana independentista, amb propostes creïbles que aconsegueixin els vots necessaris per a la investidura? Des d’una concepció plurinacional espanyola es pot avançar a resoldre el conflicte, inherent a la plurinacionalitat forçada i reprimida supeditada a l’estat espanyol, assumint i desplegant propostes per resoldre el conflicte existent? No hi ha equidistància entre opressió i oprimit, entre repressió i llibertat, entre la monarquia i la república, entre la imposició estatal recentralitzadora i el dret d’autodeterminació amb referèndum efectiu, entre els privilegis al castellà i les discriminacions al català. La elecció a la Presidència i Mesa Congrés serà un primer pas de la capacitat de configurar un nou escenari parlamentari.

Atès que vivim en les conseqüències del “155” del 2017 (PP, Vox, PSOE), en l’anterior legislatura el PSOE ha actuat per suavitzar-les, ans no ha fet ni proposa canvis de fons. Mentre els Tribunals, Constitucional i Suprem, en clau ultradretana, posen vinagre a la ferida i benzina al foc. La possibilitat de bloqueig te a veure en que no hi ha hagut un diàleg mínim entre el president estatal i el de la Generalitat, la Taula de Diàleg no ha funcionat, l’indult (positiu) ha deixat fora a dotzenes de condemnats i l’exili, ni ha contemplat les cinc-centes causes en curs. Val a dir, el que s’escau és l’amnistia. La fiscalitat també penalitza les inversions estatals a Catalunya, es bloquegen les lleis socials, o es manté emmordassat el propi Parlament. Aleshores perquè no cedir a les demandes i clam majoritari cívic popular de referèndum-dret d’autodeterminació i amnistia? Perquè no cercar fórmules avinents que interpretin l’entramat constitucional que permetin oferir unes propostes acceptables per les llibertats, la sobirania nacional i a la lliure decisió que reclama Catalunya?

L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació* remarca que, després del 23-J, la demanda d’amnistia i d’autodeterminació compta amb un “idèntic suport social” al detectat pel CEO a l’abril, en aquest sentit recorda que la demanda democràtica bàsica de la fi de la repressió i de la resolució democràtica del conflicte, sintetitzada amb la demanda d’amnistia i autodeterminació té un “suport estructural, estable i permanent” de la societat catalana       Aprofita per recordar que hi ha 500 persones encara pendents de judici relacionades amb la repressió “desfermada” a partir de l’1 d’octubre del 2017.

Una bona iniciativa és la proposta de Yolanda Díaz (Sumar) d’una reforma del Reglament del Congrés per permetre parlar el català a la cambra, tanmateix hauria d’anar acompanyada de defensar mesures per resoldre el conflicte de l’Estat amb Catalunya, val a dir autodeterminació i amnistia.

L’alternativa a un règim que deriva cap a la involució política i la regressió social, no és una major dosi de progressisme que ajorni la lluita per canvis bàsics, ni molt menys que el PP recuperi el govern, sinó posar fil a l’agulla per cercar voluntats, acords, forces i aliances per processos republicans que incloguin la lliure sobirania sobre tot i el dret a l’autodeterminació.

Solidaritat i llibertat pel socialista rus antiguerra Boris Kagarlitsky** detingut a Moscou el 25 de juliol. Donem suport a la declaració del Moviment Socialista Rus (RSD) en que demana solidaritat internacional. Kagarlitsky contribuí a formar la Taula rodona Antiguerra de les forces d’esquerra que condemnà la invasió de Putin a Ucraïna el mateix 24 de febrer de 2022. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 3 de d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* https://www.amnistiaiautodeterminacio.cat/2023/07/28/ndp-28-07-23-davant-lactual-escenari-politic-i-social/

**  https://freeboriskagarlitski.tilda.ws/es

Inestabilitat del règim

A la nit electoral del 23J bona part de la població treballadora va anar a dormir respirant més tranquil·la. El PP ha begut oli, ha fracassat al no aconseguir la majoria absoluta ni la possibilitat de formar govern en coalició amb Vox. PP i Vox han sortit trasquilats. El vot ciutadà sobirà ha frenat el pas a la dreta i la ultradreta al govern. Ha calat el barrar el pas al feixisme. Tanmateix el PP incrementa en vots i diputades. El vot i les Corts espanyoles llisquen cap al conservadorisme i la reacció. El cos social electoral s’ha dividit per la meitat entre les esquerres, el nacionalisme i l’independentisme per un cantó i les dretes per l’altre. Aflora la crisis del règim constitucional monàrquic que es combina amb la crisis estructural de l’Estat. El bipartidisme no aconsegueix aixecar cap. Els poders del gran capital i empreses, dels senyors dels diners i de l’estat han quedat frustrats, ans mouran cel i terra per a conjurar la inestabilitat i imposar els seus negocis, dividends i profit escandalós. Enfrontar-se a la involució política demanda mobilització, lluita i compromís, per generar perspectives i condicions de nou règim republicà amb dret a decidir. El PSOE ha millorat en escons (2), amb l’aportació del PSC, Sumar ha aguantat relativament, ans perquè el candidat Pedro Sánchez accedeixi a la presidència s’ha d’esmerçar en les propostes i programa per aconseguir la investidura, necessita tots els vots i acords amb totes les candidatures i partits, incloses les nacionalistes i independentistes. Les llibertats en general, i les catalanes i basques de la lliure sobirania en particular, són imprescindibles per fer camí democràtic i republicà.

Sofrim un estat caduc, caciquil i corrupte, que ressent el llast del neofranquisme, on el Cap d’Estat, el Rei, anima i promou la involució i regressió política, així com la repressió a l’independentisme català, a les llibertats, sobirania i referèndum (dret a l’autodeterminació), i el bloqueig a tota possibilitat d’alternativa estatal republicana.

Som en una evolució internacional immersa en una intersecció de crisis de la globalització, econòmica, pandèmica, feminista, climàtica, militarista i ètica. Vivim el fracàs del gran capital financer i les multinacionals en imposar la seva avarícia, depredació i especulació, sense resoldre els assumptes elementals de vivència de la humanitat i dels pobles que provoquen els seus negocis, polítiques i estats. S’esdevé una transició dins la pròpia globalització marcada per l’hegemonia i la immensa concentració del poder financer que promou les opcions i les polítiques ultradretanes. Una situació agreujada per la disgregació de la força política treballadora i la limitada organització de les tendències revolucionàries.

La inestabilitat del règim i la dificultat per recuperar el bipartidisme entre el PSOE i el PP, es complica amb la inestabilitat parlamentària i governamental que augura la distribució del vot, on les minories nacionals i independentistes resulten qualitatives. L’amenaçador avenç de les dretes, la involució política i el deteriorament continu de les condicions de vida, laborals i ambientals es produeix principalment per tres factors: 1) els interessos, depredació i poder del gran capital financer, grans fortunes i multinacionals, i els poders institucionals estatals; 2) Les polítiques temorenques del govern progressista de coalició (PSOE-UP), adaptades a les imposicions de Brussel·les (UE) i el BCE, que han provocat incomprensió, desengany i frustració, al no frenar la precarització ni l’increment de la pobresa, tampoc han aconseguit millorar el nivell de vida treballadora, drenat i rebaixat per la crisi econòmica i la inflació, mentre les grans empreses i Banca augmenten extraordinàriament els beneficis. 3) La crisis de l’Estat per la rebel·lió catalana, amb el cim del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (Catalunya com una República i Estat independent) i el fracàs en executar-ho per la repressió estatal (155). Frenar realment el progrés de la dreta significa enfrontar-se amb els privilegis i poder de la burocràcia i de les institucions estatals. Es necessita mobilització i fomentar alternativa política, social, feminista i republicana. Sostenir o perllongar l’actual règim aboca i obre les portes a la regressió política de la dreta i ultradreta.

El PSOE, compta coalitzar-se amb Sumar, te difícil convèncer a totes les forces parlamentaries nacionalistes i independentistes, però tampoc és impossible. Per tant Pedro Sánchez pot optar a la investidura a la presidència governamental. Haurà de lidiar i conciliar la contradicció bàsica entre el nacionalisme espanyol, opressor, i el nacionalisme i independentisme català, basc i gallec, oprimits per l’Estat.

Entre un govern del PSOE, en coalició i suport de les esquerres, els nacionalismes i independentismes, i l’avenç de la dreta, l’Aurora recolzem la seva investidura, per portar la lluita contra la dreta i ultradreta, la regressió política i per les llibertats. (amnistia, república, referèndum i llengua).

Catalunya ha votat en clau barrar el pas a un govern PP i VOX. El PSC guanya, segon va Sumar (BComú) mantenint els escons, el PP avança bastant. S’ha polaritzat el vot útil, refugiat transitòriament en el PSC i Sumar. L’independentisme sofreix un gran càstig i retrocés. (14 escons, 28,12% vots repartits a part iguales entre ERC i Junts; uns 100.000 vots de la CUP sense representació parlamentaria. Enfonsament de l’espai CiU (PDECat i altres)). PSC i Sumar tenen gairebé la meitat de vots. Tanmateix el biaix de clau electoral estatal espanyola no pot difuminar el reflux republicanista i independentista, fruit del fracàs en fer efectiva la independència, per la negació, bloqueig i repressió de l’Estat espanyol; el desencís i la menor mobilització, s’agreugen per la divisió i confrontació entre la dreta i l’esquerra de l'independentisme, les entitats i el propi govern d’ERC en minoria.

Alhora els vots de Catalunya són de gran importància en frenar al PP i VOX, inclòs ara en les possibilitats o no d’investidura a president de Pedro Sánchez (PSOE). ERC ha empatat amb diputats (7) amb Sumar i Junts, però la seva davallada (-6 diputats) i el quasi manteniment de Junts (-1 diputat), atorguen a la coalició afí al president destituït i exiliat pel 155, Puigdemont, la clau en formar part del bloc d’investidura o bloquejar-la. En tot cas és al candidat a la investidura (Pedro Sánchez) a qui pertoca oferir les polítiques i condicions avinents per a formalitzar-la.

L’Aurora es partidària d’aconseguir el màxim de compromís factible per la investidura, per fer-la possible, alertant que és amb la lluita i la mobilització el que consolidarà els acords i promeses avançades. També tenim molt clar que el PSOE no ha dubtat en concretar acord parlamentari amb el PP, per edulcorar i fer enrere l'essència del lliure consentiment amb la reforma de la llei del “Sí és Si” o, en el seu moment, donar el suport al PP en l’aplicació del 155, que intervingué la Generalitat per frustrar la república catalana i la independència.

L’Aurora ha promogut un ventall de vot per ERC, CUP i Sumar. Ha estat en funció dels programes i praxis, socials, feministes i rupturistes, republicans i autodeterministes, també en coherència a les diverses entitats i organitzacions de les que formem part i contribuïm a construir. A l’Estat som amb EH Bildu, Anova, Más Madrid i Sumar.

La taula de diàleg entre el govern estatal i el de la Generalitat no funciona, agonitza. L’independentisme màgic i la ràbia, o desesperació, abstencionista tampoc suren. Les expectatives de prescindir de l’Estat, com si Catalunya no en formés part, no han reeixit.

L’independentisme i el sobiranisme republicà autodeterminista (el més compromès i el més possibilista) han de resoldre establir una estratègia comuna o unitària o d’entesa per aconseguir l’amnistia, la república, el dret d’autodeterminació i un referèndum efectiu, la defensa i normalització de la llengua catalana. Això necessita un moviment potent que impulsi les llibertats bàsiques que conciten un consens majoritari. Cal desenvolupar una estratègia que inclogui les necessitats vitals, socials, laborals, del conjunt de la població treballadora, inclosa la immigrada. Una estratègia que cerqui establir llaços fraterns amb les esquerres, els segments republicans i democràtics espanyols, per fonamentar sinergies que tombin i superin el règim i estat espanyol monàrquic, la recentralització i opressió. Es l’hora de promoure voluntats per generar les condicions que permetin fer un pacte de Sant Sebastià republicà, renovat i actualitzat, en el que el dret a l’autodeterminació sigui cabdal, on l’anhel de constituir una república catalana no origini malentesos que la impedeixin a la pràctica.

La classe treballadora per alliberar-se de l’explotació s’ha d’enfrontar a l’estat, ha de donar la ma i fer seva les causes de totes les discriminacions, privilegis, llibertats, feminista, climàtiques i de les llibertats i sobirania nacional republicana catalanes. 27 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.