Lenin

21 de gener. El centenari de la mort del revolucionari del poder dels soviets de Rússia, de la revolució internacional i del partit del proletariat, comunista, ens agafa en una etapa de la globalització, on predomina el poder financer i de les multinacionals que empenyen cap a la reacció ultradretana. L’època de l’imperialisme, de guerres i revolucions, sofreix la llarga ombra del termidor que feu enrere les grans conquestes a Rússia i al món, fins a desorganitzar completament la força treballadora que s’havia convertit en política i partit de classe revolucionària. Un èxit de les classes poderoses, ans un èxit enverinat i condemnat, doncs els amos del món no resolen les contradiccions profundes de la seva dominació. Condemnen el treball, les dones, els pobles i el planeta a la submissió i destrucció. Les espurnes revolucionàries viuen i pugnen per estendre’s dins les lluites d’alliberació de tot tipus. L’imperi de la propietat privada acumula contradiccions, crisis i desastres. Va essent hora de capgirar aquest poder gens celestial, cal destruir aquesta dictadura. Retornem a Lenin, estudiem i fem útils les lliçons de les experiències revolucionàries.

Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924). L’estratega revolucionari fou un teòric marxista i un dirigent de l’acció pràctica, contundent, de milions d’homes i dones. El líder bolxevic situà aconseguir el socialisme, l’avenç vers una societat comunista, en relació al poder polític, a la destrucció de l’Estat burguès i la forja del nou poder, que aleshores s’encarnà en els soviets d’obrers, camperols i soldats. El govern de la dictadura de classe del proletariat.

El poder dels Soviets de Rússia mostraren una nova forma d’Estat, de la democràcia treballadora, de representació i decisió participativa, on la propietat privada i el poder del capital es capgirava i supeditava a favor de la vida treballadora, de l’existència i drets de les dones, dels drets dels pobles a l’autodeterminació, d’uns valors i praxis republicans que encetaven el camí a una societat comunal de serveis universals.

Convertir Lenin en un ídol és com momificar les creativitats de les experiències revolucionàries. No es tracta pas de cap religió, ni d’un culte amb els seus apòstols i acòlits, ni un rosari de creences mítiques i tabús; les revolucions són una força imparable de la vida de les societats, que tendeix ineluctable a alliberar-se, a resoldre les punyents contradiccions que provoquen les classes dominants i la propietat.

Com s’esmenta a SinPermiso, que comença una sèrie d’articles sobre el centenari: “L’estratègia del socialisme. La qüestió més decisiva és tornar a situar la lluita pel socialisme en el centre des objectius polítics” (Miguel Salas).

Animem a signar a favor de la petició de les Infermeres, (#lesinfermeresdiemprou) en vaga indefinida des de fa més d’un mes.

Els lemes “Aturem el genocidi a Palestina. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”, encapçalen la mobilització estatal: Tothom el dissabte 20 G a 17 h, a Sants Estació, Pl. dels Països catalans.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Entre les obres de Lenin, que convindria traduir al català, tenim “L’Estat i la revolució”, subtitulada: “La doctrina marxista de l’Estat i les tasques del proletariat a la revolució”. En el prefaci a la 1a edició, Lenin plantejava: “El problema de l’Estat adquireix a l’actualitat una importància singular tant en l’aspecte teòric com en el polític i pràctic”. El capítol I diu “La Societat de classes i l’estat”, seguit d’un subtítol definitori: “I. L’Estat. Producte del caràcter inconciliable de les contradiccions de classe”. Al tomo 33 de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Moscú, s’hi afegeixen diverses ressenyes preparatòries de Lenin. A la pàg. 231: “La idea fonamental de Marx: la conquesta del poder polític pel proletariat no significa prendre possessió de la màquina de l’Estat “tal i com està”, sinó (I) “la ruptura”, la destrucció d’ella mateixa i la seva substitució per una nova. Marx estudia l’experiència de la Comuna (de París), no inventa aquest “nou” poder, sinó que estudia per a veure com les pròpies revolucions ho “descobreixen” (“a la fi descobreixen”)... II... substitució de l’exèrcit permanent amb el poble armat”. 18 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

1a imatge, Soviet de Petrogrado, 1917.

https://www.infermeresdiemprou.cat/peticiociutadana/

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo33.pdf