Desgavell

Pau i estabilitat, convivència i vida digna, harmonia amb la natura i felicitat, són conceptes i possibilitats alienes a l’ordre internacional del poder de les multinacionals, finances i estats. L’imperialisme militarista, paràsit i depredador, ho contamina tot. La propietat privada és un talismà on predomina la dominació i la destrucció. De fet els valors propagats pels ideòlegs i servidors del gran capital privat són un miratge, una utopia, un ideal impossible dins l’imperialisme globalitzat, sigui uni, bi o multipolar. A voltes amb el centenari de Lenin, ens cal comprendre que vivim en l’etapa de l’imperialisme, de guerres i revolucions. És imprescindible lluitar pel dia a dia i per cada injustícia, ans els desgavell es tant majúscul que cal endreçar tota lluita vers una estratègia de capgirament revolucionari complert. O el poder de les multinacionals o la vida humana i del planeta.

La diversitat de crisis acumulen les contradiccions dins la globalització. El primer quart del segle és una mostra del que no convé. Les resistències, rebel·lions, revoltes i alguns grans avenços en el sentiment i consciència popular, mostren ingredients d’alternatives que cal animar, estudiar, fomentar i, sobretot, quallar en programa i moviment revolucionari centrat en el poder econòmic i polític.

L’alternativa no va de suavitzar, limitar, fer digerible o civilitzar el domini de les multinacionals i el militarisme. Aquest domini d’un poder concentrat immens és el que cal destruir de soca-rel.

Parar l’altra galta en les agressions, o les fórmules individualistes, o les nostàlgiques d’èpoques i modus de producció ancestrals i anteriors, edulcorar mitologies i déus, no serveix per fomentar la causa i l’esperit revolucionari comunal i de llibertats reals. Ens cal analitzar el conjunt de l’evolució. Convé copsar el significat del fet que els capitosts financers imposin repressió, limitació de llibertats, drets i serveis, fomentin les involucions cap a la ultradreta, forma part de la natura del seu sistema social, com l’esclat de les crisis i de les guerres.

Manca una força suficient que engendri il·lusions, fórmules orgàniques, ciència i combativitat revolucionària centrada en capgirar, neutralitzar i destruir la destrucció que provoca l’ordre internacional vigent. Una força que fusioni i generi lideratge dels moviments existents, socials, polítics, treballadors, dels pobles i feministes. Les classes treballadores de cada poble i del planeta han de dir i fer això que pot semblar avui en dia com un miracle. No ho és. La magna obra revolucionària de principis del segle passat segueix pendent, cal reprendre-la.

El panorama és galdós. El govern estatal depèn d’un fil. Els pellets de plàstic rememoren el Nunca Mais del txapapote. La gran multinacional espanyola, Telefònica, va la deriva. La multinacional catalana, de l’Ibex, tocada a la borsa. La confiança i la connivència amb aquests poders és un mal profund que s’ha de conjurar des de la lluita, la mobilització i la proposta política organitzada.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya crida a manifestar-se el dissabte 13. Farà un mes de la vaga indefinida. La post pandèmia resulta agre per una salut pública llastrada per les retallades i l’avarícia del complex públic privat.

El crit “Del riu fins al mar” palestí concita la solidaritat internacional. La propera fita de mobilització estatal a diferents ciutats és pel 20 de gener, a Barcelona a 17 h a la Plaça dels Països Catalans (Sants Estació). Avui dijous 11 hi ha concentració davant la Delegació del govern espanyol (Mallorca/Llúria) a 19 h, per exigir al govern estatal que se sumi a la demanda contra Israel presentada per Sudàfrica.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 11 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://memoriadelfuturo.eu/colonos-a-destiempo/