Tot anirà bé s’ha
convertit en un lema mantra que expressa la voluntat ciutadana de reeixir del
cataclisme de la pandèmia Covid-19. Tots els nostres desitjos en que així
sigui. L’impacte immediat és una emergència sanitària que col·lapsa el sistema
econòmic capitalista. Les conseqüències són profundes i van per llarg. Que tot
vagi bé dependrà de les mesures que es prenguin per disposar de serveis públics
i drets universals, cures de les persones treballadores i de la natura.
Cada vespre la ciutadania
aplaudeix a les infermeres i personal sanitari, mentre els noticiaris lloen la
sanitat pública. Es fa de manera espontània amb una convicció i entusiasme que
situa la Salut al lloc que li correspon. Tanmateix, no fa gaire, se’ls retallava
sense commiseració (Boi Ruíz, Mas, Aznar).
El sistema sanitari i les
farmacèutiques, la recerca científica i tecnologia biològica, haurien de passar
a qualificar-se recursos vitals públics per a la humanitat, per tant
nacionalitzar-ho.
“Les perspectives actuals es
caracteritzen per una incertesa extraordinàriament elevada en quant la magnitud
de la crisi vigent en les economies, a la seva duració i a les repercussions a
llarg termini per a les empreses i el mercat laboral”.
L’OIT finalitza amb un advertiment
cabdal: “les decisions que prenguem avui afectaran directament la manera en que
aquesta crisi evolucionarà així com a la vida de milers de milions de
persones”.
Les iniciatives populars de
xarxes d’ajuda i suport mutu van apuntant quines decisions convenen. Veiem que
un manifest de demandes d’entitats feministes alerten que “La violència
masclista no s’atura davant del COVID-19... Les administracions han oblidat
l’especificitat de les entitats feministes i de l’Economia Social i Solidària...
Necessitem mesures concretes per continuar treballant per l’equitat de gènere i
oferir els serveis d’atenció a les dones en situació de violència”.
Un altre manifest, impulsat des
de 7 municipis, avança que “som a les portes d’un gran canvi... fins i tot la
possibilitat de canvis estructurals que ens permetin invertir prioritats”,
afegeixen “Per això proposem, en primer lloc, taules de treball unitàries, a
nivell institucional i de societat civil, on poder treballar conjuntament... compartir junts la recerca de les millors
solucions... on es posi la vida per
sobre el capital i s’aposti perquè pa, sostre i treball siguin els tres eixos
prioritaris sobre els quals basar les polítiques públiques i reforçant-ne
sempre el control democràtic, de la gent”.
 |
| Pandèmia i gènere. ONU Dones. |
L’anomenat lliure mercat i la
sàvia financera resulten un caos destructor, insuficients per preveure i aturar
els estralls d’una molècula amb proteïna com és el coronavirus.
El 2008 els organismes
internacionals i Estats es van bolcar amb centenars de milions d’euros al
“rescat” dels Bancs i el sistema financer. Al 2020 ens cal un rescat social de
magnituds superiors. Ara bé, la Unió Europea resulta incapaç d’un acord sobre
els eurobons.
Hem d’encetar una Era post
coronavirus. Les decisions han de començar per un pla de xoc d’emergència
social amb renda bàsica, nacionalització d’empreses vitals per la Salut i les
necessitats elementals, reprivatització dels Serveis públics i Banca pública. 9 d’abril de 2020
www.unwomen.org/es
No hay comentarios:
Publicar un comentario