Les veus d’alerta són l’altaveu
del clam del confinament asimètric. Els aplaudiments dels balcons són un
homenatge al personal sanitari i a tots els serveis vitals, així com de crítica
a la corrupció i fortuna de la Casa reial el dia de la intervenció del Rei.
Benvinguts siguin els milions
d’euros d’alguns futbolistes insignes. Aquestes donacions fan més punyent que
les grans fortunes i el Rei, les empreses i els Bancs, forcin amb avarícia al
govern estatal a ajornar un confinament coherent, evitin prioritzar els
recursos per la sanitat pública, aplicar una renda bàsica de quarantena, la
moratòria de lloguers, electricitat, aigua, gas, préstecs, impostos, intervenir
les empreses que convinguin per disposar d’eines mínimes.
De diners n’hi ha, es necessita
una fiscalitat d’emergència i canalitzar les finances a través d’instaurar una
Banca pública.
La militarització i la limitació
o suspensió dels drets fonamentals va en direcció contrària a la solidaritat i
responsabilitat col·lectiva.
Es necessita una autoritat
competent constituïda per la coordinació i corresponsabilitat del govern
estatal, autonòmics i municipals, junt els sindicats i entitats de la societat
civil.
Convé sensibilitat per les
infermeres, la neteja, l’alimentació, les persones infectades sense test del virus,
les persones treballadores que han de circular sense mascaretes i gels,
exposant la seva pell i roba a l’extensió de la pandèmia.
CCOO proposa mesures d’ampliació
del decret estatal. El Manifest impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg
de pla de xoc social. Hi ha manca de visió de gènere per les professions
feminitzades més exposades o per les famílies monomarentals.
El dimarts el govern va fer ulls
clucs i oïdes sordes al clam de les necessitats vitals socials.
El virus COVID-19 és un element
de la natura, innocent i sense intencionalitat, es converteix en mortífer per
mitjà del sistema econòmic, social i polític existent que es revela
insostenible. El capitalisme i el patriarcat no són un valor de futur pel s
XXI.
No es tornarà a la casella de
sortida d’aquesta crisi (31 de desembre de 2019), com tampoc a la de 2008.
Aprofitem per capgirar valors, realitats de poder i propietat vers un món comú,
social, col·lectiu, lliure, republicà i feminista. Un món en igualtat i sense
violències, on prevalguin les cures a les persones i natura. 26 de març de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario