 |
| Preparació mesa diàleg governs. |
La polarització s’aguditza i ho esmicola
tot. Els detractors del compromís de diàleg ho justifiquen per generar
esperances o confiances en aquest govern, aquest règim i Estat. Tanmateix fan
ulls clucs a que les expectatives amb PP i Vox són demolidores per Catalunya i
Espanya.
Tant a la dreta de
l’independentisme com a l’esquerra hi ha una remor profunda amb la idea de que
un diàleg és impossible, o inútil, doncs l’Estat mai cedirà ni atorgarà el
referèndum; Plantegen que es renuncia a la voluntat popular de l’1 d’octubre de
2017 (Estat independent, república catalana); Denuncien que es prepara el camí
de la independència al neo autonomisme.
La imposició conquerida d’una taula
de diàleg només és ‘dialoguisme’ pels seus detractors, com una nova
etapa del ‘processisme’.
L’independentisme màgic que pregona
proclamar i implementar, tot seguit, la república, s’estavella contra la
repressió i la força de la realitat estatal, mentre es malfia de conformar una
estratègia conjunta que permeti metabolitzar els fets de l’1 d’octubre i
encaminar a un nou embat el moviment republicà català i independentista.
El debat és viu, necessari, natural
i vital. Les voluntats, anhels i desitjos han d’encarnar-se en realitats i fets.
La mobilització persistent de fa deu anys ha d’aconseguir concrecions
polítiques efectives.
Totes les temences són lògiques. El
‘Ni un pas enrere’ popular és una alerta obligada. Això no invalida que el camí
de diàleg és el que actualment convé a les llibertats de Catalunya. Benvingudes
siguin totes les que s’hi incorporin.
Ja hi hem de comptar en que l’Estat
no vulgui dialogar, es negui a concrecions factibles vers el referèndum o a la
llibertat dels i les preses polítiques, totes, faci tot el possible per
boicotejar qualsevulla cessió permissió a exercir el dret d’autodeterminació a
Catalunya.
La qüestió cabdal és si aconseguim
la força i la unitat suficient per dividir i derrotar l’Estat, les seves
imposicions i les dels amos de la UE. O l’Estat s’enfonsa per les seves
contradiccions i crisi estructural o se l’obliga o sobreviu sotmetent a la
ciutadania i als pobles a una regressió generalitzada.
L’eix de gravetat fonamental per
confraternitzar, formalitzar una gran entesa unitària i enfortir el moviment és
el republicà de la lliure decisió sobirana.
L’Estat ha fet una ferida profunda
en el cos cívic popular català. L’escletxa
provocada és insalvable. Alhora, el moviment republicà actua com una
falca potent que persisteix, enforteix i s’obre pas des de la mobilització, en
el caduc règim constitucional d’una monarquia anquilosada sense capacitat de
reformar-se.
 |
| Taula catalana. |
La monarquia ha perdut la capacitat
de vertebrar Espanya, si es que mai l`havia tingut. La legalitat vigent bloqueja
qualsevol guspira d’aires de llibertats republicanes.
En canvi la legitimitat de la
sobirania popular pressiona per la via republicana.
El Judici al major Trapero, la
sentència no executada de la inhabilitació del president Torra, la
criminalització de l’independentisme, la presó de les persones preses
polítiques, impedir a Junqueras exercir d’euro diputat, són greuges que furguen
en la ferida, fomenten gangrena al persistir en supeditar la resolució política
a la judicialització punitiva.
La Mesa de diàleg ha d’esdevenir útil.
Les demandes són clares: Amnistia, República, Autodeterminació. Serà difícil i
amb moltes giragonses, però cal resoldre la manera pràctica de concretar la
lliure decisió en referèndum. 23 de gener de 2020
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario