 |
| Mobilització a Tarragona. Cel Net. |
L’explosió a
la petroquímica de Tarragona és una nova alerta greu del desenvolupament d’un
sistema econòmic que no s’atura en la destrucció de la natura ni te cura de la
vida de les persones treballadores. La consciència sobre l’emergència climàtica
ha d’enfrontar-se al poder del gran capital, així com dels seus servidors
governamentals i institucionals.
L’explosió d’abans d’ahir, 14-G, ha
estat a la fàbrica IQOXE d’òxid etilè, catalogat com gas tòxic. Les mesures
d’alarma, el pla d’emergències per risc químic (PlaSEQCAT), no han funcionat
com calia. El govern de la Generalitat ha activat el gabinet de crisi per
contenir el pànic de la població i mantenir la calma, però això no vol dir
enganyar i encobrir omissions i errors greus.
El complex petroquímic te uns
antecedents d’ençà 1966, amb Asfalts Espanyols (ASESA), Dow-Unquinesa i
Indústries Químiques Associades, tanmateix s'inicià amb vigor el 1971 amb la construcció
d'una refineria petrolífera per part de l’INI (60% del capital estatal), actualment
és amb una trentena d’empreses, 1.200 Ha i 10.000 persones treballadores el més
important a Catalunya, a l'Estat Espanyol i al sud d'Europa.
Ahir els sindicats CCOO i FICA-UGT van
convocar aturades a les dotze del migdia, a les portes de les empreses dels
polígons petroquímics, nord i sud, de Tarragona, en solidaritat amb les
víctimes de l'exposició. També la Plataforma Cel Net va promoure mobilització
per la tarda. Alhora s’ha denunciat la creixent precarització de les condicions
laborals que afecta greument la seguretat, així com les falles del PlaSEQCAT.
CCOO d'Indústria reunirà divendres
els delegats/es dels polígons petroquímics, s’esmenta si convocar una vaga
general als polígons i una mobilització per exigir més seguretat a les
administracions i a la patronal AEQT.
El fons del problema rau en el
sistema econòmic d’energia fòssil, contaminant i altament perillosa per a la
classe treballadora, la gent en general, la natura i la vida del planeta.
Ahir el gabinet de crisi de la
Generalitat va fer un exercici d’hipocresia al negar la toxicitat (Buch), junt
a no relacionar l’explosió, l’alarma, els temors i terror de la població, amb
la cobdícia freda, insensible i criminal de la gran indústria, el seu
atemptisme en el sistema productiu extractiu fòssil i la minsa cura en
seguretat i emergència ambiental.
Les persones ja cal que tanquin les
finestres, posin mocadors al nas, alertin i denunciïn els càncers i mals
mortals professionals, liquidin els vehicles dièsels i contaminants, emprin
transport públics quan n’hi hagi, reciclin i rebutgin els plàstics. Tot és
necessari; és clar que convé fer les petites coses personals que la consciència
millora dia a dia.
Ara bé, tothom hem de saber que el
fonamental és actuar vers la gran indústria i transport, doncs el Pla de
Tarragona és un polvorí químic. Seguirem cecs al fet que qui provoca més contaminació
que tota la ciutat de Barcelona resulta ser el port i l’aeroport, afegint-hi
els abocadors o el transport via camions en comptes del ferroviari.
Tota la nostra solidaritat amb les
famílies dels treballadors ferits i les persones mortes de l’explosió
petroquímica, també amb la població condemnada a conviure amb una espècie de
volcà industrial. Els Pressupostos del nou govern estatal i els de la
Generalitat han d’incloure mesures efectives. 16 de gener de
2020
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario