La llibertat d’expressió artística, des de la veritat àcida i
desenfadada amb ironia sincera, no és acceptable ni compatible amb el règim
constitucional 1978 del regne de l’article 155.
El PP, PSOE-PSC i Ciutadans, així com les institucions judicials i militaristes,
no permeten marge a l’humor, quan es tracta de denúncies de les xacres cíviques
o polítiques.
Els titellaires represaliats per l’AN no són cap excepció. Hasel
encadena condemnes. L’Audiència Nacional li demana ‘per enaltiment del
terrorisme i injuries a la Corona’ 2 anys i 9 mesos de presó més 40.500 € de
multa.
En el seu judici de la setmana passada, el raper ha defensat la seva
producció intel·lectual. No s’ha fet enrere de la seva actitud, ni s’ha
retractat de cap de les seves fletxes plenes de veritats.
Ben al contrari ha assegurat que es limita a expressar ‘fets objectius’
que considera ‘injustos’, alhora que defensa ‘drets democràtics’ inalienables.
Pablo Hasel ha convertit el judici en una denuncia constant de la manca
de llibertat d’expressió a l’Espanya borbònica, la del ‘rei Joan Carles I, el
bobo’, segons una de els seves maquetes.
De manera clara i senzilla
critica que se’l vulgui condemnar per relatar ‘fets objectius’ àmpliament
coneguts, que es poden trobar als mitjans i a les xarxes sense cap problema.
Sense pels a la llengua aprofita
el judici per denunciar la tolerància, i fins i tot protecció, als feixistes,
corruptes i corruptors, als anticatalans, racistes, xenòfobs, homòfobs i qui va
contra les dones, les violenta i mata.
La fiscalia desenvolupa una línia
de condemna, emparada en la llei mordassa, que limita i escapça la llibertat
d’expressió.
La doctrina Parrot contra el
terrorisme, que permetia màniga ampla per condemnar amb una seqüència de
indicis que substituïen les proves, va ser tombada pels tribunals europees.
Però ressorgeix amb múltiples variants amb el rerefons del tarannà dictatorial
del llegat franquista.
La persecució de l’expressió
ideològica, amb l’empresonament preventiu pel què es pugui fer a partir de defensar
un ideari, està a l’ordre del dia. Amb la Constitució es conculca la mateixa
Constitució. Les obligacions a l’ordre existent es tornen en contra de les
llibertats fonamentals democràtiques, malgrat formin part del mateix articulat
constitucional.
El tractament repressiu, via
judicatura, del procés de sobirania catalana vers la perspectiva republicana,
te uns vims tant antidemocràtics, que anuncien i són un preludi per una
involució generalitzada.
Pablo Hasel és una prova més de
que les llibertats no són del grat del Regne. No hi ha reforma constitucional
viable per esmenar aquest destret consubstancial amb aquest Estat post
franquista coronat. La democràcia ciutadana és una causa netament republicana.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario