17/2/18

Mireia Boya al Suprem


Ja era hora. L’aranesa i cupaire Mireia Boya i Busquets ha fet una defensa clara del referèndum 1 d’octubre amb el projecte de república catalana davant el Tribunal Suprem.
 
Boya, exdiputada, imputada pel TS estatal, junt la munió d’encausades per tumult, sedició i rebel·lió, no ha tingut pels a la llengua a l’hora d’aprofitar l’interrogatori inquisitorial d’una judicatura sotmesa al règim de l’Estat del 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC), per transformar-ho en un al·legat precís del moviment de la democràcia catalana republicana.

I, contra els pronòstics, el jutge Llarena ha evitat empresonar-la. No deuen voler una màrtir de la CUP. O potser es reserven per l’Anna Gabriel i Sabaté, la propera setmana.

Davant el tribunal, Boya ha insistit que el referèndum es va fer, més de dos milions de persones van votar, i, endemés, es va guanyar el sí a ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’.

A voltes, amb les declaracions exculpatòries, o els compromisos sobre la legalitat vigent, que hem escoltat a moltes de les altres inculpades, dóna la impressió que l’efecte 155 quedaria diluït i conculcat amb trucs jurídics, o amb acceptacions de capitulació i submissió al regne.

La democràcia catalana mobilitzada no ho entén com una capitulació, sinó com una forma de burlar l’escenari de mordassa dictatorial, aplicat per l’Estat i el PP, sostingut i aplaudit pel PSOE-PSC.

La deriva de misèria política que defuig les llibertats democràtiques, porta al PSC de la ciutat de Barcelona a negar el suport a un acte, del consistori i de l’alcaldessa Ada Colau, d’acollida i escalf a les familiars dels presos polítics, on es demanarà que els empresonats se’ls porti a prop de casa.

L’Estat està en crisi, econòmica, d’involució democràtica, de corrupció i autonòmica. Per això la llei constitucional va contra les llibertats fonamentals. Hom pot albirar agonia i fallida política en que el Congrés no pugui aprovar uns Pressupostos per segon any consecutiu, després de gairebé un altra any sense govern votat.

Quan es repeteix com un mantra que cal estabilitat, seguretat i eficàcia, tant per les institucions estatals com catalanes, hauríem de capir que la legalitat de l’article 155 fomenta la desestabilització democràtica, la inseguretat ciutadana dels drets elementals via repressió, la ineficàcia d’un Parlament de sobirania escapçada i malmesa.

Cert que convé no ajornar formar govern, per tant escollir el president, amb els organismes de tall republicanista que es puguin formar a l’exili. Això significa alertar que un president i govern legal, en les actuals condicions, inclouen l’acceptació del 155, si més no a contracor. Seria un acatament obligat per bregar contra les conseqüències més nefastes de la intervenció estatal. L’altra alternativa és la revolta generalitzada des de la metodologia experimentada l’1 d’octubre.

És prou alliçonador que no es pugui escollir un president concret pel veto estatal. L’atac a la llengua i a l’escola catalana aflora els substrat i tarannà neofranquista estatal. La Salut, les Pensions, el Treball, les Desigualtats vers les dones, s’agreugen en aquest Estat corrupte.

El moviment republicà i el conjunt de la ciutadania, necessiten claredat política per avaluar els objectius, els camins tortuosos per agafar noves forces, així com establir una nova estratègia que inclogui el conjunt sobiranista republicà (JxCat, ERC, CUP i CatComú), vital incorpori el factor social, amb la consciència de que s’ha de cercar les maneres i aliances -municipalistes, autonòmiques, democràtiques, anti-corrupció- que objectivament condueixin a alliberar-se de la gangrena estatal.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario