Ressaca electoral de llarga durada amb majoria republicana

Les emocions s’esplaien per les xarxes en una ressaca electoral que es presenta de llarga durada.
 

Les urnes han tornat a dir el seu veredicte. En certa manera, malgrat les imposicions i impediments estatals, s’han revalidat els vots emesos amb tant d’esforç l’1 d’octubre. 

En aquest sentit la fi del 21-D convocat per l’Estat, el govern del PP, esperonat per Ciutadans i amb el suport del PSOE-PSC, s’ha estrellat davant el mur de la democràcia republicana catalana.

El PP i Rajoy han fracassat. La majoria independentista s’ha sostingut. Ciutadans ha estat l’efecte inèdit d’una dreta neoliberal i unionista espanyola que ha fet a Inés Arrimadas la lideressa de la primera minoria parlamentària.

Junts per Catalunya, ERC i la CUP disposen de la clau del Parlament, per formar govern i per les polítiques a implementar. Tanmateix és una clau marcada i malmesa per la intervenció i el 155 estatal.

Les expectatives de les esquerres de liderar han quedat escuades en el pla electoral i parlamentari.

La coalició Catalunya en Comú Podem ha quedat frenada com alternativa, o com a clau del nou escenari. Però és necessària i està en situació d’aprendre del desgavell per formar part de les perspectives republicanes.

Intervenir la Generalitat, empresonar els líders del moviment independentista i republicà, suspendre el govern, engarjolar a vicepresident i consellers, forçar l’exili del president i altre part del govern legítim, limitar la llibertat d’expressió, en fi, l’estat d’excepció a Catalunya, ha mostrat sobretot l’agonia del règim de 1978, d’un Estat que es gangrena de corrupció i malbaratament econòmic.

Un altra efecte de la repressió i del bloc del 155, sobre les estratègies i propostes d’acció del conjunt d’entitats, partits i llistes electorals, es que les dretes tot i estar contraposades en el terreny democràtic nacional, segueixen en els lideratges. 

Ciutadans lidera el bloc del 155 català. Puigdemont, amb el PDECat semi camuflat, revalida el lideratge dels partits independentistes. 

El trencaclosques estatal de les autonomies condemnades pel 155 o pel 135, junt amb el clam de rebel·lia republicana democràtica nacional catalana, està més enredat si cap.

Dinar en el dia de reflexió.

Les eleccions no han resolt el conflicte. El post 21-D és endimoniat. El moviment sobiranista obre nova etapa i escenaris, en cap cas està esgotat ni desmoralitzat. Tothom haurà de madurar i establir noves estratègies. Incloure en les perspectives l’evolució profunda del moviment ciutadà evolucionat a republicà, la necessitat del factor social amb drets i mesures adients, així com el ritme i situació dels poders polítics i del propi Estat, règim i Regne.

Les prioritats que es dibuixen necessiten compromís i acció decidida. En primer lloc, formar el Parlament i el Govern, això implica el retorns dels exiliats i exiliades i l’alliberament dels quatre presos polítics provisionals, la retirada de la intervenció. En segon lloc, superar l’efecte cap de setmana post 27-O, per no quedar bloquejats sense mesures socials i polítiques. En tercer lloc, cercar des del diàleg o altres fórmules, situar l’inici de la transició constituent des de l’autonomia amordassada a una república democràtica i social.

És l’hora de contribuir a una entesa o front democràtic republicà que aplegui la indignació de les places, l’anhel mobilitzat de la sobirania i la llibertat, l’experiència vital de l’1 d’octubre i el 3-D.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.