La via 1 d’octubre

Referèndum 1 d'octubre 2017.

L’entusiasme i convicció de la rebel·lia mobilitzada ciutadana és la font de la legitimitat que neix de l’1 d’octubre. Hi ha qui ho vol negar i derrotar. Hi ha qui ho considera fallit i que s’ha acabat. Hi ha qui ho viu com un inici que fonamenta el camí sobirà republicà. El vot electoral d’avui 21-D és un episodi, obligat, de la via a la llibertat. Som en unes eleccions autonòmiques, convocades per l’Estat a l’empara de l’article 155 constitucional. L’Estat ha intervingut i desmantellat 40 anys de Generalitat de Catalunya. El govern PP ho ha pogut fer per l’entusiasme de Ciutadans i pel suport del PSOE-PSC.

El Regne aplica un estat d’excepció  a Catalunya. Unes eleccions amb la llibertat d’expressió tutelada, prohibit el groc i els llacets entre altres coses, on han fet presos polítics dels líders de les Entitats del moviment com ANC i Òmnium, d’Oriol Junqueras (ERC) i Joaquim Forn (PDECat, Junts x Cat), exiliat el president legítim destituït i altres consellers.

La incertesa política, fomentada per la involució repressiva estatal destinada a frenar la democràcia catalana, provoca un desgavell econòmic que perjudica al conjunt de l’Estat.

La intervenció i el 155 pretén enterrar l’espectacular esclat i la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre. L’Estat, el PP, Ciutadans i PSC, volen dividir, anul·lar i derrotar el moviment sobiranista i republicà. Somien en esborrar de la memòria col·lectiva els més de dos milions de Sí a ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’.

11 de novembre.

El règim de 1978 és caduc, el Regne s’atrinxera per subsistir com sigui, l’Estat es gangrena de corrupció PP, el govern és incapaç de sanejar l’economia i la vida de la ciutadania, saqueja la caixa de la Seguretat Social posant en perill les pensions. Amb la llei com ariet ofega i extorsiona les hisendes municipals. L’Ajuntament de Madrid ha sofert un dur cop, financer i social, amb la intervenció de Montoro, el següent candidat és Barcelona. Fins quan?

El moviment sobiranista ha engendrat legitimitat democràtica, a cada nova fites mostra el seu vigor, gens disposat a fer ‘ni un pas enrere’, amb el clam ‘els carrers seran sempre nostres’.

Responsabilitzar a la rebel·lia republicana de la repressió estatal i del 155, o justificar el 155 d’alguna manera, és un contrasentit que nega tot signe de radicalitat democràtica, o del ‘manar obeint’.El 15-M de les places exigia un ‘reset’ del sistema polític. La rebel·lió de la joventut indignada va incorporar ‘anem a poc a poc perquè anem lluny’. La idea no era frenar o fer marxa enrere en els drets i llibertats, sinó cercar les maneres per anar, poc a poc, però anar lluny.

La via 1 d’octubre és la de canviar el país, de baix a dalt, dels carrers a les institucions, per anar lluny: Llibertats, Drets i mesures socials, República. 21 de desembre de 2017.

De la Carta de L'Aurora.