Un 155 constitucional estatal o democràcia amb llibertats. Unes
eleccions il·legítimes imposades per l’Estat en les que tothom decideix
participar.
L’extraordinari 1 d’octubre, avui en fa dos mesos dels més de 2 milions
de vots per ‘Voleu que Catalunya sigui
un estat independent en forma de república?’, junt el 3-O, generen una nova
legitimitat catalana, però és il·legal segons la llei constitucional del règim
del 78 estatal.
La proclamació de la República (27-O) sense una concreció efectiva.
El moviment popular te força suficient de per aconseguir que es
proclamés la república, però insuficient per frenar el bloqueig i imposició
repressiva per part de l’Estat. És un moviment viu i potent mancat d’un estat
major que lideri.
L’experiència fallida de la proposta de referèndum acordat porta a la
realització del referèndum unilateral exitós, però l’Estat ho frena tot
intervenint i suspenent les institucions de la Generalitat.
El lideratge del moviment sobirà republicanista de la rebel·lió
catalana es debat en si prossegueix a mans de la dreta catalanista o passa a
les esquerres.
El president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont, impulsa una
candidatura, JxCat, que és la del PDECat difuminat amb el reclam del que ha
estat president de l’ANC, Jordi Sànchez, y altres persones procedents de les
esquerres. Aquesta és una opció substancialment diferent de JuntsxSí del PDECat
i ERC.
JxCat pressionen a ERC, sobretot a Oriol Junqueras i a Marta Rovira,
perquè renunciïn a la presidència de la Generalitat en el cas de ser la llista
més votada, a favor de la presidència de Carles Puigdemont. Així es conciliaria
el president legítim suspès i exiliat amb el nou president fruit de les
prohibicions i de la dinamitació autonòmica del 155. És una forma hiperbòlica
de supeditar ERC al PDECat.
La il·lusió de que es pot tornar a la situació anterior d’autogovern
autonòmic al 15-S (intervenció econòmica) i de l’1-O (vot per la independència
i la república), és un miratge. No s’albiren les condicions en els que l’Estat
de les Autonomies podés refer-se del potent embat i voluntat popular d’avenç
republicà, o de la realitat d’un règim estatal caduc, en franca involució
democràtica, però que conserva capacitat de repressió i imposició política.
Per recuperar les llibertats i la legitimitat de la sobirania popular
és obligada la reflexió sobre els camins seguits fallits, els intents d’acord i
els del processisme unilateralista, sobre en quina situació està el
moviment català, com segueix la mobilització, quina capacitat hi ha de
construir una direcció àmplia i coordinada que inclogui la força i objectius de
l’1-O i 3-O.
El camí d’avenç no serà el mateix ni es podrà fer igual, com si no hagués
existit l’1-O i el 155. Els lideratges cívics i dels partits han d’incorporar
la situació actual de Generalitat nominal per formular unes noves perspectives.
En el moment que el president legítim accepta participar en aquestes
eleccions imposades pel 155, també ha d’assumir que els lideratges, aliances,
govern i presidència poden canviar segons el vot de la ciutadania.
Les eleccions 21-D no legitimitzen el 155, com tampoc deslegitimitzen
l’1-O. El moviment popular republicà mostrarà si reagrupa i amplia forces per
prosseguir el que va encetar el 2010 fins aconseguir el referèndum de l’1
d’octubre, o es fa enrere per desencís o derrota davant de les imposicions
estatals.
En aquestes tres setmanes es dirimirà la victòria electoral de les
forces sobiranistes i democràtiques o les del bloc del 155 que fomenten i donen
suport a la involució política. En el 21-D també es juga que el lideratge polític
del moviment català prossegueixi a mans de la dreta catalanista o faci el salt
cap a les esquerres.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario