Vull que “la mort del meu fill serveixi per a
alguna cosa... Estic parlant amb el cor”, així s’expressava el pare d’en
Xavi fent-se ressò del sentiment d’acollida, convivència i llibertat, que ha
promogut una ciutadania que fa bandera del pacifisme, mentre rebutja el tràfic
d’armes i el militarisme, les guerres a l’Orient i les morts a les pasteres que
solquen la Mediterrània.
La resposta popular, compartida i tramesa per
l’Ajuntament de Barcelona, BComú i l’alcaldessa Ada Colau, amb l’acord de la
Generalitat de Catalunya i el president Puigdemont, ha estat cabdal.
El Dia negre de les Rambles de Barcelona i a
Cambrils, el cor trencat a Rubí, Ripoll i arreu de Catalunya, no serà en va.
Barcelona marca una fita amb un nou rumb en la
defensa de la seguretat ciutadana.
Una seguretat pacifista, tolerant, lliure,
solidaria de convivència en la diversitat. Una seguretat diametralment oposada
a la política antiterrorista oficial dels estats que castiga els executors,
fomenta l’odi, el racisme i la islamofòbia, mentre amaga les causes del terror
gihadista, sorgides de les guerres destructores i de l’espoli de països sencers
amb riqueses bàsiques imprescindibles pel funcionament depredador d’una
economia de propietat privada, sobretot occidental.
L’esperit de les Rambles s’ha fet clam d’un
poble tot dient No tinc por, No tenim por. No es vol la limitació de llibertats
amb l’exèrcit i la repressió. Hi ha consciència
de que l’antiterrorisme oficial resulta una resposta falsa i
contraproduent, enganyosa, fa més danys que bé a la seguretat de la ciutadania.
Manllevar els drets i les llibertats fonamentals afebleix la convivència i la
seguretat concreta.
Una nena de 10 anys, Maya, escriví en l’ofrena
de Canaletes: “Estimada Barcelona, tan clavat una agulla al cor... El símbol
del terrorisme no es pot comparar amb les persones, tots en hem donat compte de
que estem units, el terrorisme pot fer mal però tots junts ajudanse els uns als
altres som mes forts i per això cridem i demostrem davant el terrorisme “no
tenim por”. Una persona pot tenir por però totes juntes no tindrem por...”.
L’esperit de les Rambles és una abraçada
universal.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario