La pregunta de la Coordinadora de CatComú, a les deu milers de persones registrades, és prou concreta. Hi haurà de resultat un Sí o un No.
A l’1 d’octubre s’ha convocat un referèndum per part del president
i el govern de la Generalitat per exercir el dret a l’autodeterminació.
El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei de referèndum
que fonamenta la legalitat i garanties democràtiques suficients perquè la
ciutadania decideixi.
El govern de l’estat i el Tribunal Constitucional han
prohibit el referèndum, alhora l’han declarat il·legal segons la legalitat
constitucional espanyola. Ara activen la judicatura, la Guàrdia Civil, la
Policia Nacional i també els Mossos, per impedir que la població voti.
Som en una situació inèdita on hi ha dues legalitats, la
catalana que permet votar l’1 d’octubre i l’espanyola que impedeix votar en
referèndum.
La pregunta del Referèndum, en català, castellà i aranès,
diu:
“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de
república?”
El contingut de la pregunta, si estigui d’acord o no o se
sigui indiferent, palesa una decisió a fer en consciència, una acte de
sobirania lliure, en fi, un vot democràtic i pacífic.
A l’assemblea de base de barri de BComú a la que pertanyo, vàrem
fer una ronda de paraules, i de sentiments, sobre el fons de l’1 d’octubre,
així com sobre la pregunta de CatComú.
Gairebé tothom érem extremadament crítics amb el govern de
JxSí i amb el Full de Ruta de la majoria independentista parlamentària de JxSí
(PDECat i ERC) i la CUP. A BComú no es digereix l’atac social continu, ni les
retallades sostingudes, que el PDECat imposa, ERC diu que no si pot fer més, i
la CUP accepte com a mal menor per aconseguir la independència.
Les persones de l’assemblea demanaven concreció al que
significa “mobilització”; exigien explicacions del perquè no s’havia fet clara
del tot. Perquè no es diu que l’1 d’octubre estava convocat un referèndum, i
que es tractava de votar.
Tot i així la majoria va expressar que havia votat o pensava
fer-ho a favor del Sí a la pregunta de CatComú, amb l’aportació d’una veu que
de forma sincera expressava que s’estava pensant si votava o no.
En concret,pel que he esmentat, he votat un Sí, convençut i
alhora crític, a la pregunta de participar a la mobilització de l’1 d’octubre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario