Un ideari comú que canviï els paràmetres de l’escenari polític català

El fet d’avarar un vaixell, l’acció de botar-lo a l’aigua, és decisiva, aleshores és la prova de foc de si navega o s’enfonsa. El segon instant estel·lar és la posada en marxa dels motors, tot ha d’anar com oli en un llum. Similar succeeix amb els avions per enlairar-se.

Estem construït a les drassanes un vaixell amb molt d’esforç i il·lusió. El disseny, les tecnologies metodològiques, l’ideari i l’estratègia política, l’afinament de la setantena de tallers territorials, són un conjunt innovador des de l’activisme del municipalisme del canvi.

Els materials provenen una part del reciclatge amb components clàssiques, amb la concepció confluent de que no hi hagi ni massa llast obsolet, ni predomini d’una de les components, ben a l’inrevés, cal que el conjunt col·lectiu innovador faci de motor i posi el rumb amb encert.

El timó i la carta de navegació per enfocar amb fermesa i estabilitat vents, esculls i tempestes, l’aporta un equip que es cohesioni entorn de l’ideari i l’estratègia política.

Les experiències d’èxit a emmirallar-se són les similars a BComú, i la d’EnComúPodem. Malauradament convé reflexió per no repetir el que va estar CSQEP. També hem de tenir ben en compte l’exemple gallec de coalició electoral. El camí a fer una confluència ferma gallega va torçar-se, amb el resultat que la coalició final no va ser suficient atractiva i unitària per derrotar el PP.

A tres setmanes de l’assemblea fundacional d’ Un País En Comú, Podem vol dos vaixells en comptes d’un sol. Si més no això és el que sembla amb el debat que ha fet públic, o amb la pregunta que ha formulat perquè la seva militància decideixi.

Tot el dret a fer el debat públic. Hi veig moltes avantatges per una força política que vol entroncar amb el que considerem és la seva base social, activista a Barcelona, o en els vots en les eleccions estatals.

També tota la legitimitat a que Podem consulti a les 52.000 persones inscrites al seu fitxer, sobre el que convingui respecte Un País En Comú. Altrament convé que les propostes i preguntes no esdevinguin en posar pals a les rodes.

Laura Pérez, regidora de Barcelona, de BComú i de Podem, afirma sobre Un País En Comú: “Tindrem codi ètic, tindrem llistes obertes i la gent de Podem podrà participar”. Pérez és clarificadora a la pregunta de si es va a una confluència sense Podem, explica que “Seria un enorme error estratègic. Perdem totes, no només el nou subjecte català, perdem com Podem i perd la ciutadania”.

Estem forjant un ideari per una força política que produeixi un canvi d’escenari complert. Un capgirament de tots els paràmetres. Un subjecte polític, social, municipalista i catalanista, capaç de teixir unes aliances que permetin descabdellar l’hegemonia de les dretes catalanistes, perquè hegemonia i lideratge sigui de les esquerres socials.

La lògica pugna pel lideratge entre les esquerres podrà realitzar-se si es basa en les aliances i les necessitats ciutadanes de la majoria de la població, no de les minories dels grans poders econòmics i financers.

Els actors estan prou definits, entre Un País En Comú i ERC, amb la CUP.

Un País En Comú tindrà més vigor i possibilitats de lideratge segons sigui més forta i convincent, en el compromís de tractar la crisi econòmica, la crisi política de sobirania nacional, i la crisi de regeneració democràtica contra les trames de corrupció.

Referenciar i representar l’equivalent en clau catalana del que varen ser el gairebé d’un milió de vots a les eleccions estatals, te a veure tant amb l’arrelament al territori, el metropolità i el dels poblets mitjans, petits i rural, com amb la confluència en l’ideari, com amb el respecte de cada component en el col·lectiu. I un funcionament escrupolós i ètic, on cada persona sigui un vot decisori.

Encetem el procés d’inscripcions i validació a Un País En Comú que condueix a l’assemblea general constitutiva del 8 d’abril al Pavelló d’Esports de la Va d’Hebron de Barcelona.

Un País En Comú es tracta de confluir en un sol partit concebut com a gran moviment d’activistes, amb un ideari potent transformador, per tant rupturista i ciudadanista, social i lliure, això significa una estratègia de procés constituent sobirà i republicà català.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.