11/11/16

Trump, Oprobi de la globalització


Trump president de l’imperi aclapara. Un oprobi globalitzador.
Xavi Garcia, La cova dels gegants.

Els poders de les finances i la indústria canvien el pas per enfocar la crisi de la globalització des d’un altre prisma polític. La polarització i la confrontació s’acreix; inestabilitat econòmica i política. Núvols negres de tempesta a l’horitzó. Es prepara un estrall contra els pobles del món i també el nord-americà.
Rajoy se’n congratula. Es deu fer la il·lusió, estúpida, que els tambors de guerra proteccionistes de Trump beneficiaran a Europa i al Regne d’Espanya. El Dolar s’encamina a domesticar i extreure suc de l’Euro, el Ien japonès, la Lliura esterlina i el Iuan xinès.
Un intent a cegues per protegir-se del Saturn econòmic d’una globalització que engoleix el que te davant, sense consideracions.
Un reaccionari, xenòfob, racista, misogin i bel·licista dirigint USA és símbol de carta blanca a la brutalitat globalitzadora d’unes multinacionals que no veuen llum al sosteniment dels seus negocis.
La destrucció productiva i financera que comporta un nou salt a la concentració del poder econòmic necessita d’una submissió superior de les poblacions treballadores, així com l’esmicolament d’unes esquerres polítiques i socials malgrat pel moment siguin incapaces de forjar alternativa política unitària.
A prop del centenari de la revolució russa social (1917), el món roda cap un nou episodi d’una gran crisi. Els poders econòmics i polítics dominants no la poden dominar ni resoldre. Però la majoria treballadora i els pobles encara no estan preparats per la necessària alternativa de canvi social revolucionari.
El derrotisme i pessimisme s’afilarà les dents. Poc hi ha a fer! Aguantem cops i barbàrie! Res pitjor que això, malgrat hi haurà brutalitat i misèria colpidora. Una ullada a Palestina, a Síria, al proteccionisme i reacció arreu d’Europa, el Brexit, és alliçonadora.
Per resistir es necessita lluita amb una visió de futur proper. La convicció social i revolucionària es fonamenta amb la capacitat històrica de les classes socials sotmeses però emergents que s’han obert camí.
Ho veiem tant a la França revolucionària (1789) de la propietat privada contra el servatge, com a la Rússia soviètica del factor social de la terra i la indústria nacionalitzada enfront de la propietat privada d’una economia capitalista que s’enfonsava cap a la gran depressió.
La ciència explora ineluctable coneixement inaudit. La tècnica progressa posant a l’abast de tothom, democratitza es diu, els mitjans de viure, de treball i de complementar-se amb la natura. L’organització trenca motllos mentre fomenta la participació, els lideratges i l’actuació dialògica. L’ètica es posa en valor per les relacions entre les homes i les dones que superin l’explotació i la dominació.
Hi ha guspires clares de canvi en la consciència política. Emergeixen des de la base social ciutadana. El moviment municipalista adquireix un valor de capdavanter en la renovació democràtica, l’acció social i la política.
El factor EnComú, ètic i polític, és la força de moviment d’innovació que es genera enfront de l’oprobi de la globalització.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada