2/11/16

Diàleg, confrontació i clarificació des de les Drassanes

EUiA consolida la república catalana i la contribució a En Comú.
Un dia i mig assembleari a les Drassanes ha reflectit que imperava el bon tarannà, la fraternitat dins el diàleg, la mirada compromesa en el futur a fer conjuntament amb moltíssima altre gent activista. Aquest inici de pont deliberatiu ha conclòs uns elements del debat que recorre tota la societat catalana i bona part de l’espanyola. Delegats i delegades d’EUiA han obert una nova etapa folrada d’il·lusió i convicció compartida.
D’ençà fa tres anys ha estat polèmica l’estratègia de sobirania constituent republicana a Catalunya que implica la ruptura democràtica amb la Constitució de 1978.
Qui s`hi oposava, o ho ningunejava, declaraven els seu profund convenciment sobre que aquesta posició política entorn la república catalana no era compartida per les bases. Insistien que era, de ben segur, clarament minoritària. Similar ha succeït amb la bona disposició a impulsar el nou actor i subjecte polític “EnComú”, com si aquest negués que EUiA aportés la seva lluita i fisonomia a les noves forces que pretenen capgirar la Generalitat.
La 7a Assemblea Nacional d’EUiA ha aprofitat la magnífica oportunitat de clarificar l’estratègia i les propostes polítiques per oferir-les en el procés constituent sobirà de ruptura democràtica.
Gairebé quatre-centes persones delegades han concretat acords i desacords, precisat esmenes, participat en comissions i plenaris, adoptat per votació les decisions generals sobre la política, el nou consell nacional i la coordinació general.
La controvèrsia sobre les majories i minories segures en el si de la afiliació ha conclòs quan delegades i delegats han adoptat el document polític amb un 75 % del vot favorable, 22 % negatiu, 3 % d’abstenció. La majoria real i concreta a les Drassanes ha estat de ¾ de la representació assembleària.
La configuració del Consell Nacional de cent persones, direcció política àmplia d’EUiA, ha estat formada a través de la votació de dues llistes.
La llista “Una EUiA compromesa amb la Catalunya treballadora i popular i la construcció
d’un nou espai transformador” defensava el document polític adoptat, incloent la república catalana i l’impuls del nou subjecte polític a Catalunya. Les persones de les assemblees i la cinquantena de delegades que vàrem elaborar amb L’Aurora l’aportació “En Comú per la República Catalana”, estàvem implicades en aquest projecte i llista d’EUiA compromesa, junt a Comunistes de Catalunya (C*, majoritari), XSUC-Socialisme sXXI. Va aconseguir el 72 % de suport amb el vot individual i secret de cada persona delegada.
Una altre llista “Per una EUiA Protagonista” (PSUCviu, IzqAb), era contraria a la política majoritària adoptada. Va disposar del 26 % del suport.
També es van comptar un 2 % de vots nuls.
A la coordinació general van haver-hi dues candidatures. Adelina Escandell de la llista “Una EUiA compromesa...” va presentar en Joan Josep Nuet. Va guanyar amb 62 vots. Eduard Navarro de la llista “Per una EUiA Protagonista” va presentar en Xavier Pujols. Aconseguí 24 vots. 7 vots van quedar com abstenció, nuls i blanc.
Les diferents opcions polítiques s’han concentrat en tres aspectes. Projecte constituent sobirà a Catalunya, relació entre social i nacional, Nou subjecte polític.
Projecte constituent sobirà a Catalunya, amb aliances entre sobiranistes, federalistes i independentistes, ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i el Regne, referèndum vinculant que sigui efectiu amb la decisió ciutadana, República Catalana lliurement federada als pobles de l’Estat espanyol i europeus. Un procés constituent republicà a Catalunya que pot esdevenir el detonant i el millor aliat d’un procés constituent a l’Estat espanyol per aconseguir la república federal espanyola, tanmateix actualment són processos diversos amb ritmes diferenciats.
A aquest procés constituent sobiranista republicà català se li contraposava la política constituent d’un únic Estat federal espanyol que negava el moviment per la república catalana, amb l’argumentació de que no era social i per estar liderat per la dreta catalanista, es negava o es difuminava o es menystenia la important mobilització continuada del poble en els darrers sis anys. Resultà una proposta política minoritària.
Social i nacional. Les posicions que també varen resultar minoritàries, tot i que seguien considerant-se majoritàries, oposaven el factor social al fet nacional, com si el conflicte social es podés desenvolupar separat i al marge de les llibertats democràtiques i del poder estatal concret. La minoria defensaren que la lluita social és l´única que ens ha d’ocupar, com si la mobilització sobiranista nacional no tingués rea a veure, o com si la preocupació central pel factor social no obligués a desenvolupar i liderar la rebel·lia i hegemonia democràtica general. Aquestes concepcions de només-social no estan d’acord en que al nostre país està més desenvolupada la mobilització sobiranista, per tant és lògic formar part de la lluita del poble per incloure-hi dins les reivindicacions i necessitats socials. Hi ha una lluita per l’hegemonia política de la dreta o de l’esquerra que és decisiva pel desenllaç polític rupturista constituent.
Nou subjecte polític. La minoria va exposar Nou espai polític, sí, nou subjecte polític, no. Tampoc va convèncer el plenari amb això. Un nou espai polític va ser la proposta clarivident d’EUiA a la 6a Assemblea de 2012. Ara som a 2016 amb l’impacte del municipalisme del canvi, així com el fet extraordinari que En Comú Podem va aconseguir el suport majoritari català a unes eleccions estatals per dues vegades, amb un quart de l’electorat. BComú i En Comú Podem han donat el tret de sortida a un nou subjecte polític català, amb l’entusiasme de l’activisme afí a EUiA entre molt d’ altres. No veure la gran oportunitat que representa és condemnar l’esquerra transformadora actual a la inanició i a l’ostracisme. El fantasma de la relació amb IU tampoc va espantar a ningú. EUiA prosseguirà amb les seves relacions fraternes amb IU, com va mostrar amb satisfacció el propi coordinador federal d’IU, Alberto Garzón.
Final assembleari amb alegria, teca i festa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada