Els Pressupostos de JxSí

Els Pressupostos són la prova de foc d’un govern, que marquen la política a fer.

Foto de Sandra Lázaro.

La resposta sindical i social per uns pressupostos socials no és en va. La crisi econòmica colpeix a la majoria de la població des de fa anys. L’horitzó és de negres tempestes amb les retallades imposades per Brussel·les i el govern de l'Estat, recolzant-se en l’abstenció del PSOE, augura mal averany.
Els Pressupostos del 2017 són els primers de Junts pel Sí (JxSí), del govern entre PDECat i ERC, en principi amb el suport de la CUP. 
Els pressupostos encara vigents aquest 2016, són una pròrroga dels Pressupostos 2015. Estaven en la lògica de les retallades i l’austericidi dels governs d’Artur Mas i precisament va ser el vot de la CUP el que va provocar el pas al costat de Mas, mentre després la negativa cupaire a uns pressupostos continuistes va esdevenir en una moció de confiança a la política del president Carles Puigdemont.
Davant d’un any 2017 marcat per la transició que pot representar la decisió majoritària del Parlament de convocar i organitzar un Referèndum, acordat o unilateral, la política expressada en els criteris, les partides i xifres dels pressupostos, així com en la normativa d’acompanyament, és cabdal per encetar la superació a la Llei d’Estabilitat Pressupostària estatal del PP i de les directrius de la troica.
Es tendeix a preparar efectivament, la superació dels límits dels pressupostos autonòmics, regits per les lleis i institucions del Regne, o hi ha continuisme processista sense posar fil a l’agulla, per una política sobirana concreta i tangible?
És positiu que el vicepresident Oriol Junqueras anunciï que enterra la Llei d’Estabilitat Pressupostària de 2012 del govern Mas.
És important que el conseller de Salut, Antoni Comín, iniciï un camí de reversió de les privatitzacions.
Alhora és ben negatiu que es sostingui una política fiscal continuista, amb la imposició des del PDECat que no es toquin les rendes més elevades, ni es reformi l’IRPF, l'impost de successions o el de patrimoni.
Per destinar diners a polítiques socials, a una Renda Garantida de Ciutadania, a l’incentiu de la indústria, transports i infraestructures, es necessita aconseguir ingressos dels segments de població que disposen dels diners i de les propietats, i encara més dels que es lucren dins la crisi.
Qui ha d’aportar al capítol d’ingressos dels pressupostos són les poderoses finances dels bancs, les empreses transnacionals i les grans fortunes privades.
Per un bon 2017 encaminat al Referèndum, la població ha de sentir una transició sobirana, beneficiosa i útil per a les necessitats populars, peça clau per superar l'autonomisme i esdevenir la nova Generalitat de la República Catalana.

Els Pressupostos 2017 han de ser la senyal que el país camina vers les mitjanes europees en fiscalitat, inversió i despesa social. 24 de novembre de 2016 

De la Carta de L'Aurora.