Iniciem el
nostre recorregut fent un tour taquicàrdic
per les carreteres de Bait Sahour i Bethlem en busca de les ben conegudes obres
de Bansky. Amb el punt d’anhel artístic conclòs, ens encaminem cap al nou
Al-Walaje, diem nou perquè el poble va ser traslladat per, com no, “disputes
territorials”. Ens trobem amb Ahmed abu Nidal, qui ens presenta la seva perspectiva
de vida i de lluita, espontàniament la neta de la seva germana fa una aparició
que acaba amb l’entonació d’una opera en italià; entre raïm, música i bona
conversa es dibuixa una instantània prou bucòlica. Per un moment la ocupació s’atura
i el nostre cap deixa d’intentar ensorrar murs de formigó, la sensació es veu
interrompuda per la veu d’en Yasser que ens recomana anar fent via.
Els camps de refugiats palestins enganyen, acostumades a veure camps de
refugiats als medis, amb tendes de campanya provisionals, pols i un color ataronjat
que envolta tot, aquí poden semblar d’una altre pasta, veiem el camp fundat al
1949 de Deheishe, més net, més ordenat, fins i tot humà...
I, després de dues setmanes, diem adéu a Bait Sahour, ens trobem a tots els
companys i companyes que hem anat coneixent al Alternative Information Center,
la gresca ens fa oblidar l’hora i els checkpoints de l’endemà. Diem adéu a en
Yasser i a la seva dona Ashleen, sacsejant la mà emocionalment fins que giren
la cantonada. Gràcies. Dijous 29 d’agost de 2013.
Més informació campus in
camps http://www.campusincamps.ps/en
No hay comentarios:
Publicar un comentario