Hora municipalista

El carisma i les necessitats locals van a contaminar-se en gran mesura de les condicions social econòmiques i polítiques que engendra la crisis.

El panorama mostra que hi haurà una confrontació electoral que tendeix a trencar l'equilibri municipal sorgit des de fa trenta cinc anys amb la transició de la dictadura franquista dels alcaldes a dit, a la monarquia parlamentària amb els consistoris escollits per la ciutadania legal (encara sense el vot de la majoria de la població resident immigrada). Resta en entredit que les ciutats i pobles amb més població treballadora es mantinguin fidels a les majories municipals amb el PSC.

La crisis remou per arreu. Una crisis econòmica generada por la dreta burgesa financera i el seu sistema social de mercat. Una crisis a la que, els governs europeus conservadors i el de l'estat espanyol del PSOE, se li apliquen polítiques d'austeritat de dretes que afavoreixen a les classes dominants mentre perjudiquen a la població treballadora. Amb el greuge que aquestes mesures no resolen la crisis ni les seves causes.

Els Municipis quedaren exclosos del pacte de finançament entre Estat i Autonomies. Dia que passa les arques municipals estan més ofegades per nous serveis, obligats per la pressió ciutadana més propera, en part més exigent i en gran part més necessitada per l'allau d'austeritat que provoca la crisis. Això provoca desencís vers els governs municipals.

Per tant tenim com elements que formaran part de les eleccions. La crisis econòmica esmentada. Les polítiques neoliberals d'ajust, reforma laboral, reforma de les pensions, noves voltes de cargol social, ajust pressupostari, que afecten profundament a les localitats, amb situacions que agreugen l'atur, com la liquidació del sector de la motocicleta. S'ha frenat el procés de mobilització arrancat amb la vaga general del 29 de setembre de 2010, amb l'acord patronal-govern-sindicats. La recuperació per part de CiU del govern de la Generalitat; fruit de la fallida de les experiències del govern tripartit de les esquerres liderat pel PSC; junt amb una major audiència de la dreta del PP i de l'extrema dreta. La desorientació sobre el resultat del set anys dels dos governs de les esquerres (P. Maragall i Montilla) fa que planegi una forta crisis en el PSC i ERC, amb feblesa de ICV-EUiA al no poder erigir-se com alternativa de canvi dins les pròpies esquerres.

En part és EUiA qui mostra un cert progrés, molt fonamentat en el treball local més proper i de mobilització en els pobles industrials. Tanmateix la delicada situació en què es mou la coalició ICV-EUiA a l'hora de renovar la seva existència, mostra les dificultats polítiques per engrescar al jovent i aconseguir el suport de la gent treballadora, amb el llast de les polítiques econòmiques, i de témer la mobilització tant en els aspectes laborals com democràtics estatutaris.

També és EUiA i ICV qui posa el dit al què correspon, amb les prioritats municipals establertes des de les necessitats locals.

Publicat a L'AURORA-POR.