Derogació del delicte de sedició

Bankia queda sense cap condemna malgrat el greu perjudici que ha provocat als pressupostos estatals i a milers de petits estalviadors/es, els cràpules impunes, és el poder de les finances i la parcialitat de la judicatura monàrquica. Bolsonaro no accepta la victòria electoral de Lula, tempta la desestabilització colpista; l’avenç de les esquerres enfront la ultradreta dependrà de que la mobilització popular freni i faci enrere la reacció atiada pels sectors més immobilistes de la patronal i militars. La Terra esdevé poblada per vuit mil milions d’habitants, la humanitat necessita treball, educació, llibertat, equitat, estima de la natura per sostenir una convivència saludable, font de vida creativa.

Les perspectives d’incerteses que ofereixen els poders financers i de les grans multinacionals, estan impregnades de militarisme i guerres, precarietat i fam, terror, destrucció i sang, opressió, explotació i dominació. És el tribut i l’escarni a gran escala de sostenir un sistema econòmic, social i polític, que roba el fruit del treball i vexa i viola a les dones. El mite del Déu Capital financer, junt el panteó de les elits de la propietat privada i dels mitjans de producció, forma part de les creences i forces que destrueixen la humanitat, la natura i el planeta. Una revolució comunera i feminista esdevé de necessitat vital.

El govern estatal posa sobre la mesa de diàleg la reforma del delicte de sedició per apaivagar i esvair la ferma resistència de la mobilització independentista. Tanmateix fa la impressió d’una pastanaga mentre el dany de la repressió colpeix dur, des de la judicatura i les policies i la monarquia, les 4.500 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades. El govern ha de derogar el delicte de sedició i rehabilitar a les persones i entitats colpides. El que Catalunya necessita, la demanda del clam popular, si es tracta de mesures democràtiques de llibertats, és l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i la república.

Saludem la mobilització sindical estatal a Madrid per “Salari o conflicte” d’aquest 3 de novembre.

Avui comença el 18è Fòrum contra les violències de gènere: “Violència sexual. No va de sexe, va de poder”, entorn els eixos de Violència sexual i Violència vicària; es desenvolupa el 3, 4 i 5 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona).

Us convidem a la xerrada-debat: ¿L’esquerra ha d’estar amb la resistència ucraïnesa?; on dialogarem sobre els molts interrogants que planteja aquesta guerra. Les persones ponents: Andriy Movtxan, Activista ucraïnès d’esquerres exiliat a Catalunya; Julia Tarán, Activista, Vicepresidenta de l'Associació Espanyola dels Russos Lliures; Jakub Sypiański, Excoordinador internacional de Razem (partit polonès d’esquerres); Cristina Mas, Periodista (Lluita Internacionalista, UIT-CI); Alfons Bech, Coordinador sindical, Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna, (L’Aurora · organització marxista). Lloc: CCOO de Cornellà de Llobregat, Ctra. d'Esplugues, 68, dilluns, 7 de novembre, a les 6 h de la tarda. Organitza: Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (amb agraïment a CCOO de Llobregat per l'ús de les seves instal·lacions). Informació: 677 44 94 39 (Alfons). Contribueix a la solidaritat al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

3 de novembre de 2022

Vivència sexe-afectiva

L’educació sexe-afectiva sofreix una notòria absència al llarg de les nostres vides, la substitueix la ignorància, el morbo, la hipocresia, la repressió moral i material. La violència, agressió i abús sexual a la infància, anomenada vicaria, es manté hermètica, oculta en el sí de les famílies, a les llars, centres escolars i de rehabilitació de criatures. El desig, el plaer, les cures, el benestar físic i intel·lectual, els sentiments, el benestar espiritual, l’estima a les altres persones i a la natura, sembla que hagin de ser coses d’un altre món no tangible. Aquests són els dos eixos que estructuraran les ponències, debats i tallers del XVIII Fòrum contra les violències de gènere. El debat i la polèmica entorn la llei Trans, és un contrapunt de context que planejarà per l’Espai Francesca Bonnemaison.

Allò de “putes... nimfòmanes... follareu” en una orquestrada i acurada coreografia de terrorisme violador que des del Col·legi Major Elías Ahúja va aixecar la llebre. La resposta va ser per part de l’alumnat de l’Institut Pérez de Guzmán: “No, la violència no és tradició! Y no te justificació! Més respecte! Menys masclisme!”

La hacker justiciera Lisbeth Salander no donaria l’abast a l’hora d’enfrontar-se en la multiplicitat omniscient dels agressors masclistes; cada cas individual, cada acte de dominació institucional, social, mitològic i moral, no te una explicació suficient en la barbàrie particular, ni en l’apetència sexual, ni en la virilitat i la testosterona, sinó en el sistema social i de poder i moral que com institució col·lectiva sotmet a mitja humanitat, dones, per part de l’altra mitja, homes. Aquesta profunda divisió i domini, que dura entre 4.500 i 5.000 anys segons la ciència antropològica, interfereix i dificulta una vida sana entre les persones; La tremenda desigualtat entre homes i dones corrompeix la igualtat formal, els principis ètics, així com la capacitat de les classes treballadores per fer un front sòlid contra la depredació i explotació econòmica.

Els Estats, els propagandistes de la moral vigent i els intèrprets dels valors simbòlics, combinen temors, prohibicions, condemnes eternes i repressió als individus, gènere i sexe, sobretot tractats com a cassos particularr, sense moure ni un mil·límetre el sistema polític i ideològic de creences i mites que fan possible i alimenten aquesta xacra tant quotidiana i actual. Negocis de tot tipus, legals i il·legals, la industria de la comunicació audiovisual i les religions, espremen a fons el morbo i les més baixes passions entorn el sexe i la violència.

Ens cal foragitar temors i prohibicions, per promoure una educació sana, lliure creativa, crítica i dialèctica, lúdica i plaent, compenetrada amb l’equitat, les cures a la natura i a les seves criatures, entre elles les humanes, per tant dones, homes i infants.

L’èxit de la manifestació estatal de pensionistes anima aconseguir un nou pas endavant de la lluita a la mobilització estatal sindical, convocada pel 3 de novembre a Madrid, en defensa del salari per combatre els estralls de la inflació i les conseqüències més bàrbares d’empobriment, fruit de la preeminència de l’interès del gran capital i fortunes.

El XVIII Fòrum contra les violències de gènere, de lema “No va de sexe, va de poder”, serà el 3, 4 i 5 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona).

Kherson és una zona on es juga una derrota de l’exèrcit rus, dedicat a consolidar la divisió i annexió del territori d’Ucraïna. L’Aurora treballem amb Sotsialni Rukh (Moviment Social) i defensem la resistència ucraïnesa, ho fem amb la solidaritat i lluita dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

27 d’octubre de 2022

Sostre abusiu

L’especulació i abús malmeten una part sensible del lloguer d’un sostre on poder-hi conviure. Els desnonaments s’escarneixen entre la població més necessitada. La judicatura i la repressió via Mossos, colpeixen sense compassió a famílies a qui la crisis els hi xucla els minsos recursos, moltes vegades procedents d’unes subvencions-ajudes amb caire de caritat i almoines. En aquest context l’alcalde de Premià de dalt, de Junts, coalitzat amb el PSC, no fa escarafalls d’alimentar la bestia negra ultra, agressiva i paralegal, dels matons de Desokupa.

El 21,2 % de l’habitatge habitual a Catalunya és de lloguer (segons l’Agència Tributària), el segon percentatge més alt després de Mallorca, el tercer Madrid.  La infàmia te una empremta estatal. El Tribunal Constitucional va anul·lar el topall dels lloguers i la seva regulació en la llei d’habitatge del Parlament. El govern de Pedro Sánchez /PSOE-UP), torna a encallar en els seus pactes amb la llei d’habitatge estatal; privilegis quan no barra lliure pels grans fons immobiliaris. Podemos i ECP/BComú, ho denuncien públicament, tanmateix no passen de la rebequeria i la impotència a l’hora d’aconseguir uns mínims acceptables pel veïnatge inquilí, els sindicats de lloguer i les PAH. El PSC es plega als poders immobiliaris referenciant-se en l’antic alcalde socialista de Barcelona, Joan Clos, ara cap de la patronal espanyola immobiliària.

El Sindicat de llogaters, AAVV, Entitats i PAH sostenen una denúncia cabdal basada en una mobilització continua a peu de carrer. La consigna “Fora fons voltors dels nostres barris” ha ressonat al Congrés immobiliari The District, que s’està fent a la Fira de Barcelona. BComú i CUP han donat suport a la lluita.

El president de la Generalitat encara els Pressupostos per 2023 amb el suport de 33 escons, conseqüència de la ruptura del govern per part de Junts. Aragonés proposa ma oberta a Junts i unes noves majories per aprovar-los. La conjuntura de crisi governamental hauria de fer girar aquests pressupostos vers incloure les partides necessàries per recuperar el pacte amb al CUP-G. A ERC li correspon superar les impossibilitats pressupostàries precedents de les línies roges de Junts, val a dir dels poders neoconvergents, així com fer valdre els suports al govern estatal; l’entesa amb BComú també resulta imprescindible. El govern que s’ha atorgat la representació del 80 % de la població, malgrat que no sigui així en el Parlament, convé es presenti amb l’as d’un tomb social pressupostari.

Alertem de les ordres d’expulsió i detenció de Mohamed Saïd Badaoni i d’Amarouch Azbir; el primer te el suport de l’Ajuntament de Reus, com a garant de la seva activitat, per res perillosa. La Llei d’estrangeria és un altre obstacle que malmet les condicions de vida sobretot de dones, fomenta la repressió indiscriminada, el racisme i la islamfòbia. La seva derogació és un altre pacte incomplert pel govern estatal que alimenta la ultradreta.

Rússia vol glaçar les vides i minar la moral de la població ucraïnesa; la destrucció d’una tercera part de les centrals elèctriques és una condemna mortal davant el fred hivernal. Altrament la conquesta del territori sofreix contratemps, l’exèrcit rus està evacuant a la població de Kherson, obligada a retirar-se a l’altra banda del riu Dniéper. L’Aurora defensem Sotsialni Rukh (Moviment Social) i Ucraïna, mentre lluitem dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

20 d’octubre de 2022

Govern esberlat

L’FMI alerta d’unes perspectives econòmiques greus aquest 2022 i pitjors pel 2023. Inflació, vents de recessió i estagflació, incertesa generalitzada que recau en la majoria de la ciutadania i colpeja dur a les classes treballadores. La tendència política derrapa vers la ultradreta (Itàlia), mentre la invasió militarista de Rússia per sotmetre o escapçar Ucraïna, il·lustra la incapacitat de les poderoses elits dominants al servei de la voracitat especuladora i paràsita del capital financer. Un context de tall dantesc en el que Junts ha esberlat el govern independentista de coalició, en un intent fallit d’imposar-se a ERC i frenar possibilitats d’aliances que podessin obligar a un cert tomb social, segons s’esbossa en la bifurcació d’estratègies des de la Diada.

Banalitzar el xoc entre Junts i ERC, o el desencontre amb la CUP, és confondre l’embolcall de la crisi amb la natura i sentit i direcció del moviment independentista; és no entendre els seus lideratges, aïllant-los de la gran força i motor d’aquest deu anys, o de la gesta de l’1 i 3 d’octubre de 2017.

L’experiència de governar amb la minoria majoritària independentista ha finalitzat. Governar amb el suport de 33 vots dels escons d’ERC en un Parlament de 135 persones, representants de la sobirania ciutadana, no passa d’intencions il·lusòries, el miratge pot ser un malson infernal. El lideratge independentista -ERC, Junts, CUP, ANC, Òmnium- ha de fer un bany de realitat, veure les perspectives amb seny, no sigui que li ofereixi amb safata la presidència del govern al PSC, val a dir a polítiques involucionistes contràries a l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana.

El lideratge independentista ha sofert canvis de qualitat en la seva natura. De la conversió de l’autonomisme en independentisme, de CiU a CDC i PDECat, de la dreta neoconvergent a la mixtura per l’empelt amb personalitats i segments procedents de les esquerres com Junts, del co-govern entre Junts i ERC liderat per Junts, a la inversió de l’aliança governamental fins ara d’ERC-Junts, liderada per ERC, amb un pacte previ d’ERC-CUP-G.   

El que s’està dirimint es el lideratge de l’independentisme. El seu contingut dretà o d’adaptació a la dreta catalanista, o esquerrà, més tenyit del factor social i d’aliances compartides amb el sobiranisme republicà autodeterminista, les necessitats municipalistes, les reivindicacions sindicalistes i de les diverses marees pels serveis i cures públiques, el moviment feminista, la supervivència del món rural, el respecte i cura al territori i la natura.

Hi ha una massa combativa independentista, republicana i autodeterminista, que compromet i disciplina per sostenir l’embat fins aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha un Estat, monàrquic, que inclou l’Autonomia, malmesa, tutelada i limitada, de Catalunya, que reprimeix, bloqueja i interfereix en l’alliberament nacional català; no pot ni suportar votacions de decisions sobiranes, ni respecte per la llengua catalana, ni tant sols lleis socials favorables a la població com la de lloguers i tantes altres del Parlament de Catalunya.

L’independentisme ha d’escollir en aquesta cruïlla estratègica. El catalanisme independentista ha de digerir l’experiència que, sigui amb un lideratge de la seva dreta o de les seves esquerres, és un motor cabdal, fonamental i necessari però no és suficient. Aconseguir la suficiència decisiva representa aplegar “el 80 %” social en el projecte republicà d’estat propi independent. Això significa compartir interessos, polítiques, aliances i enteses. Compartir i entendres, dialogar i aliar-se, amb els segments socials que no son a priori independentistes purs, però xoquen amb la repressió, opressió, domini i privilegis d’un Estat caciquil, anacrònic i monàrquic que no respecta les llibertats ni els drets, ni la sobirania ciutadana i dels pobles, mentre impedeix qualsevol alternativa republicana per afavorir la involució i reacció ultradretana i misògina. El catalanisme independentista necessita compartir i fer contracte, aliar-se, amb el catalanisme democràtic, republicà, sobiranista i autodeterminista, així com amb la població treballadora (independentista o no) colpida per l’Estat, pels amos de les empreses espanyoles, catalanes i estrangeres.

La crisi de govern obre noves possibilitats d’escenaris i estratègies. ERC ha de recuperar el pacte amb la CUP-G, alhora han de cercar els acords bàsics socials amb la concepció de compartir amb el sobiranisme, diferent de la idea d’ampliar amb incrustacions diverses, per plantejar un camí creïble i real en base a mobilitzar per l’amnistia, l’autodeterminació, la llengua i la república.

O les eleccions s’imposaran pel propi pes de les contradiccions existents, estatals i catalanes.

La lluita segueix ben viva. El dissabte 15 tot el suport a la manifestació estatal a Madrid per unes Pensions dignes. A Braun de Rubí, aturades d’1 hora del 13 al 16; vaga per torns el 18 i 22.

Míssils i drons de l’exèrcit rus contra Kíiv i altres ciutats per afeblir la resistència militar i civil ucraïnesa. Pretenen que l’amputació al Donbass i Crimea sigui el preu d’una pau sota la bota militarista. Defensem Sotsialni Rukh (Moviment Social) i Ucraïna. L’Aurora actua dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

13 d’octubre de 2022

Aplaudiments enverinats

L’escarni excloent de l’escridassada i xiulada contra Carme Forcadell, a l’acte de l’Arc de Triomf, convocat pel Consell per la República pel cinquè aniversari dels fets d’octubre de 2017, expressa prou més que una rauxa efímera de tardor. La metabolització de la rebel·lió de les urnes i els somriures, inclou la repressió estatal desfermada que segueix malgrat no aconsegueixi sotmetre ni evitar la lluita per les llibertats catalanes. La indigestió dominant encadena un nou episodi amb la crisi del govern esperonada per Junts. La bifurcació d’escenaris aflorada a la Diada esdevé punyent, fa camí en el nou cicle, vers aconseguir estratègies compartides i aliances republicanes guanyadores.

La negociació dels Pressupostos es manté en un segon pla de discreció, quan és la pedra de toc sobre si hi ha canvis significatius dedicats a la majoria ciutadana i social del país, així com a les necessitats d’un territori harmònic amb la natura, o el gruix del flux financer es dedica a les butxaques de les grans empreses i capitals (energètic, salut, bancs, farmacèutic, immobiliari, turístic).

Les iniciatives innovadores i agosarades sobre el pla pilot per la Renda bàsica universal, o les de polítiques d’Igualtat i Feminisme, haurien de gaudir d’unes partides financeres suficients a l’alçada del repte dels objectius que pretenen. La gran escletxa de desigualtat a l’educació, habitatge, precarietat i pobresa, a la salut i també a la pròpia llengua, necessiten capgirar les impossibilitats actuals dels pressupostos. Aleshores es facilitaria que les realitats sindicalista, municipalista, feminista, climàtica, lloguers, pensionista, fessin atenció a les alternatives republicanes i autodeterministes d’una Catalunya democràtica.

La repressió policial i judicial tritura implacable les il·lusions en suturar l’escletxa creixent entre l’Estat i Catalunya. Les causes vives de les quatre mil milers i mig de repressaliades i encausades fan pols les temptatives de diàleg. El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) inicia el judici a la component sobiranista de l’antiga mesa del Parlament que presidia Torrent. La Fiscalia demana penes d'inhabilitació per desobediència per haver permès el debat de dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació malgrat les advertències del Tribunal Constitucional. No hi ha ni autonomia pel debat de les electes representants de la sobirania ciutadana en el Parlament. L’Acord social per l’Amnistia i l’Autodeterminació s’ha de fer notar en aquest context de bloqueig repressiu.

Aquest 7 d’octubre, Jornada Mundial pel Treball Digne, està dedicat als milions de gent treballadora de tot el món que necessiten i reclamen justícia salarial. En aquest sentit, cridem a participar a les concentracions convocades per CCOO i UGT i els altres sindicats, per la millora dels salaris, minvats pel la inflació, i dels convenis col·lectius, així com anar el 15-O a Madrid a la manifestació estatal de les coordinadores de pensionistes.

Tot el suport al clam “Dona, Vida, Llibertat” de la revolta del vel de les dones iranianes. Així com desig de la victòria de Lula a Brasil que descavalqui Bolsonaro i les polítiques d’extrema dreta del govern.

La Federació de Rússia de Putin ha decretat l’annexió dels territoris i repúbliques del Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson (15 % d’Ucraïna, 4 milions de persones), com a botí de guerra que concreta l’amputació d’Ucraïna, com va fer amb Crimea al 2014. Els referèndums d’annexió en aquest territori, realitzats sota la bota militar imperialista russa, no disposen de cap credibilitat sobre una lliure decisió sobirana. No hi pot haver-hi pau i llibertats i unitat a Europa amb la guerra d’agressió russa; com tampoc amb la continua expansió de la depredació militarista nord-americà a través de l’OTAN. Som amb Sotsialni Rukh (Moviment Social) compromesos amb la resistència ucraïnesa. L’Aurora actua dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, ajuda amb la teva contribució econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 d’octubre de 2022

Ciutat d’acollida i trobada

Carla Simón, directora de la pel·lícula Alcarràs, ha creat un pregó de les festes de la Mercè de Barcelona ple de simbolisme. La cineasta ha ofert uns valors universals, des d’una defensa compromesa i sentida per una ciutat d’acollida i de trobada, verda i sostenible, on es generi convivència i pluralitat no excloent, que ha d’escoltar els altres territoris. La imatge de somnis esbossada sobrepassa la capital, doncs és útil per totes les ciutats, alhora que s’interroga i interessa pel món rural. De manera poètica i delicada ha estat un cant a la ciutat comunal. El projecte de ciutat que despunta en alguns carrers, a la vida veïnal i l’estima vers la quitxalla, s’ha ben reflectit en el Pregó.

“He vist el mar per primera vegada” ve a ser el fil del curtmetratge de gent jove immigrada, realitzat pel programa Cinema en curs de l’aula d’acollida, presentat per Carla Simón, en una imatge bella i contundent de la diversitat plural i acollidora de qui arriba d’enfora; sigui de l’estranger o de pobles rurals.

Aquest pregó simbolitza els somnis i les transformacions que l’Ajuntament amb l’alcaldessa de BComú volen fer, illa a illa, a les antípodes de “la millor botiga del món” del PSC (coalitzat al govern), o la del gran luxe del passeig de Gràcia de Trias (PDECat, Junts), i de la normativa que permet buidar els barris de veïnatge, per colonització dels grans operadors i fons immobiliaris del turisme, mentre foragita el comerç centenari autòcton, a favor de la uniformització de les grans marques multinacionals i dels beneficis del capital immobiliari.

Hi ha projecte comunal de ciutat a Barcelona. Hi ha projectes de tall veïnal i arran de terra a molts pobles i ciutats, on el municipalisme de base combatiu i compromès es prepara i pot donar un tomb al conjunt del territori. Cal pensar en una xarxa de punts d’arribada, trobada i acollida; un teixit de drets bàsics, de respecte per la llengua catalana, d’impuls de les llibertats individuals i col·lectives; una concepció integral on se sigui bel·ligerant en defensa de la gent represaliada (Amnistia!), colpida per l’Estat que nega la sobirania de Catalunya; una estructuració social que promogui el dret a decidir inclòs el d’autodeterminació vers una realitat efectiva republicana.

La tortura i assassinat de la jove kurda iraniana Mahsa Amini ha fet esclatar la rebel·lió feminista del vel, gairebé dues setmanes de denuncia i ocupació dels carrers, centenars de persones ferides i unes desenes mortes, com la també jove Hadith Najafi, assassinada per encoratjar a alliberar-se del vel i de les imposicions dictatorials del règim dels ayatollah.

Negre panorama ultradretà, ple de racisme, homofòbia y misogínia contra les dones, acompanyat de simbologia feixista, és el resultat electoral a Itàlia. Unes esquerres disgregades i un avenç de l’abstenció treballadora, conformen un combinat amarg i verinós. Europa retrocedeix cap a la dreta, vers les imposicions dels grans capitals i s’endinsa en un militarisme capitanejat pels USA i l’OTAN.  

La guerra de Rússia contra Ucraïna augura negror a la fi del túnel de la multiplicitat de crisis. Les espurnes de llum provenen dels moviments per la pau i per aturar la guerra a la pròpia Rússia, així com la resistència abnegada ucraïnesa. Contribueix a l’acció de L’Aurora, dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, amb una petita aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

29 de setembre de 2022

Prepotència impune

L’exempció de l’Impost sobre el Patrimoni a Andalusia a les grans fortunes mostra la impunitat dels privilegis caciquils als magnats dels diners i al capital financer. L’oprobi del servei de Rodalies de Renfe forma part d’una altra impunitat que damna a la ciutadania treballadora. La irrupció i intervenció estatal (Guàrdia Civil) a la conselleria d’Economia ara fa cinc anys (20.09.2017), junt a l’encerclament policíac i assetjament a la seu de la CUP, formen part de la prepotència repressiva que supura en totes les relacions, tractes i imposicions de l’Estat espanyol vers Catalunya. Són ferides que aprofundeixen una escletxa que només fa que ampliar-se sense capacitat de guarir-se. El diagnòstic de prepotència, privilegis i vexacions, resulta aclaparador. El remei va d’amnistia, república, autodeterminació i llengua.

Les rebaixes decretades a Andalusia són per a qui disposa de més d’1 milió d’euros de patrimoni. A Madrid capital són setze mil les que gaudeixen d’aquest privilegi fiscal. Són una partida substanciosa de diners que drenaran les polítiques socials. En el conjunt estatal es tracta d’una població de menys de 190.000 persones. Aquestes mesures esbossen un futur llaminer per l’ínfima part de rics i milmilionaris que promouen i financen la dreta i ultradreta (PP, Vox).

La subvenció governamental estatal per rebaixar o fer gratuïts el transport públic fins a final d’any, ha sofert uns danys enormes amb les aturades i desgavell del ferrocarril de rodalies de Renfe. Tot l’important projecte de situar la mobilitat de la ciutat de Barcelona i de l’Àrea i Regió metropolitana a uns estàndards europeus, com la concepció d’una mobilitat sostenible que rebaixi les contaminacions, tenen un taló d’Aquil·les en el desgovern entre ciutat, àrea i regió, en el que respecta a l’eix cabdal del transport ferroviari, sense desestimar la xarxa de carreteres, aeroportuària i marítima. El Consistori barceloní ha adoptat (BComú, ERC, Junts) demanar que es faci d’una vegada el traspàs de Rodalies a la Generalitat. També que es prorroguin les subvencions actuals al transport. Un front pràctic, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, podria facilitar una raó i una força imponent per aconseguir polítiques i pressupostos suficients, que alleugerien els estralls de la crisi a la majoria de la població treballadora.

La Fiscalia demana 12.000€ de multa i un any d'inhabilitació per a l'exconsellera Meritxell Serret per la seva implicació a l’1 d’octubre. No hi ha aturador a la voracitat repressiva. Ni la taula de diàleg, ni les amenaces dels fulls de ruta per la independència a la tardor del proper any, posen seny i frenen la prepotència desfermada estatal. Alhora s’aixequen les veus dins les quatre mil cinc-centes persones repressaliades de que n’hi ha de primer i segon ordre. L'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia hi te molta feina a fer. L’amnistia, junt a la defensa i cura de la llengua, són palanques vitals en la redefinició, impuls i fermesa del moviment per les llibertats i l’emancipació catalana.

Saludem la inauguració de l’Escola de la CUP, el cap de setmana passat, on s’ha presentat el Centre d’estudis Unitat Popular amb un esperit obert a compartir amb diferents tendències polítiques revolucionàries; es defineix com un espai cultural de recerca que s’alimenti i contribueixi a la lluita treballadora i revolucionària, incloent els diversos aspectes intel·lectuals i socials, atentes al canvi climàtic, així com a la importància del moviment feminista. Hi ha una preocupació sincera i honesta per un nou sistema, un nou món que superi els poders econòmics, polítics, estatals i morals dominants, en el que la meitat de la humanitat deixi d’agredir, subjugar i dominar a l’altra meitat, així com a la natura.

Hem participat a la conferència de Sotsialni Rukh, a Kíiv, en la delegació de la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna; la solidaritat ha de ser pràctica i útil a la lluita de resistència contra la invasió de Rússia. Mentre, Putin decreta una lleva per fer front a la contraofensiva d’Ucraïna; alhora es preparen a correcuita uns referèndums, protegits per l’exèrcit rus, per declarar l’annexió dels territoris del Donbass a la Federació de Rússia. El dret a l’autodeterminació ha de ser radical i lliure; uns referèndums organitzats sota la llei marcial, amb un governador militar de la potència imperialista invasora tenen una ínfima credibilitat. Una Ucraïna lliure, on cada territori decideixi el que millor consideri, és una baula decisiva per una Europa lliure, unida i en pau. Ajudeu a l’acció solidaria de L’Aurora amb una petita aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

22 de setembre de 2022

La Diada de la bifurcació

Dues expressions ressalten de la Diada d’enguany: la massivitat de la mobilització catalanista independentista i la nítida bifurcació en el seu lideratge. Afloren dues estratègies diferenciades que formen part del procés de lluita i de metabolització de les lliçons dels fets d’octubre de 2017. Què fer i com assolir el somni de llibertat i el clam de sobirania de la nació catalana. La lluita agra desfermada en el sí del moviment inclou el procés de transmutació d’un programa i una direcció dretana vers a una de les esquerres. L’experiència viva és necessària en aquest cicle que s’obre fins que la ciutadania aconsegueixi la fita cabdal de decidir sobre la seva existència, estructuració i relacions polítiques.  

Més enllà de les xifres, la Diada va esdevenir de reivindicació i per l’avenç dels drets i la sobirania a Catalunya; la manifestació de l’ANC, multitudinària i enfortidora. El moviment catalanista, independentista, sobiranista i republicà és, de lluny, el més ampli, profund i transversal de tots els existents a l’Estat. L’1 d’octubre és ben viu a l’imaginari popular arreu del territori, a la ciutat i a la ruralia, entre avis i àvies i els seus nets i netes, dones i homes i gèneres diversos, gent autòctona i nou vinguda. Tota transformació d’avenç republicà i autodeterminista a Catalunya afectarà profundament a Espanya. Qualsevulla estratègia d’alternativa republicana estatal, o fins i tot el sosteniment del govern temorenc i repressiu estatal espanyol, ha de comptar i incloure la força persistent catalana.

La Diada cristal·litza i inaugura el nou cicle, una redefinició dels escenaris previsibles, amb una bifurcació de l’eix i ingredients per una estratègia que permeti establir una política guanyadora en els fets concrets. Ho ha fet entorn les propostes de l’ANC i les d’Òmnium cultural a Barcelona, a la festa per la llibertat (Arc de Triomf) i a la manifestació (de Paral·lel a Estació de França).

Entitats, col·lectius i partits, establiran el seu lloc i acció política en funció de l’alineament entorn a la proposta de l’ANC o la d’Òmnium, sense descartar tot tipus de mixtures que la genialitat de la lluita generi.

L’ANC, per boca de la presidenta Dolors Feliu, ho ha resumit en “O feu la independència o convoqueu eleccions”. Feliu ha reblat ben crítica contra els tres partits independentistes, per indicar que, o feien la independència, complint el mandat de l’1 d’octubre,  o passarien per sobre d’ells, amb una llista cívica de l’activisme independentista a les properes eleccions, referint-se a les autonòmiques catalanes. El dilluns, abans i a la reunió de les tres entitats -ANC, Òmnium, AMI- amb el president Pere Aragonès, l’ANC va explicitar la seva proposta com un full de ruta per consumar la independència (aixecar la suspensió de la Declaració unilateral d’independència,  DUI) la tardor del proper any 2023.

Òmnium havia presentat a la Festa per la llibertat, un to i una orquestra ben diferent i innovadora per una estratègia comuna, unitària, transversal, profunda, diversa, social, municipalista i feminista (li mancava les components climàtiques, ucraïnesa i del context de crisi profunda de la globalització); partia de la consideració de que convenia reconèixer que hi havia un problema que tenallava l’independentisme: no hi ha independència, ni república, hi ha un Estat repressor que ha impedit executar la decisió sobirana catalana. La nova estratègia va encaminada a enfortir el moviment amb noves aliances i pactes transversals i diverses, doncs la força vindrà d’aplegar el 80 % de la ciutadania, incloent el sobiranisme, el catalanisme tradicional, el republicà i la democràcia per les llibertats; els objectius segueixen vius i fidels als de l’1 d’octubre, l’estat i la república catalana independent, endreçat per la lluita de l’amnistia, l’autodeterminació i referèndum efectiu, la llengua i les necessitats socials més vitals, sense excloure cap via, doncs es vol una estratègia possible i guanyadora. I no cal esquinçar-se les vestidures, la decisió de tothom és i serà de la ciutadania.

A l’horitzó proper no hi ha en perspectiva eleccions autonòmiques sinó municipals al maig de 2023. Tant l’aprovació o no dels Pressupostos de la Generalitat, com les municipals, seran l’indicador de per on van partits i electorat. La redefinició i recomposició entre els partits independentistes -ERC, Junts, CUP-G-, la seva capacitat d’aliances i de motivar escenari inclusiu d’entesa, influirà en els suports ciutadans, socials i electorals. Si dins la confrontació s’ajorna l’aflorament d’un avenç que motivi suficientment, qui podria ser-ne beneficat seria el PSC i el govern estatal.

Regidors/es de Moscou s’han atrevit a protestar contra les conseqüències per Rússia davant el replegament en desbandada de les tropes russes cap el Dombàss, empeses per un avenç exitós ucraïnès entorn a Khàrkiv. S’aixequen veus, des de les mateixes esquerres, per una pau que finalitzi la guerra russa malgrat mutilés el territori d’Ucraïna. L’Aurora sostenim la resistència ucraïnesa per alliberar el conjunt del territori envaït per Rússia, amb els referèndums d’autodeterminació que convinguin a les poblacions. Ho fem per una Europa lliure, unida i en pau, en el marc d’una xarxa europea d’entitats socials, per això us demanem una petita aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

15 de setembre de 2022

11 S República, autodeterminació i independència

La Diada de l’11 de setembre d’aquest 2022 està immersa entre els fets d’octubre, de l’1 i 3 de fa cinc anys (2017) i l’autonomisme defensiu, regressiu i repressiu actual, d’un Parlament tutelat per la Judicatura estatal; milers de persones repressaliades judicial i policialment, sense Amnistia, i una taula de diàleg empantanada de futur més que incert. La metabolització de l’èxit de la votació del referèndum de l’1 d’octubre està resultant indigesta per la davallada provocada per l’Estat al bloquejar la lliure decisió sobirana catalana. Forjar una nova estratègia necessita incloure totes les parts implicades. El diumenge correspon participar i omplir tots els actes de la Diada, com a millor escenari per sostenir la causa de les llibertats; convé una bona manifestació a les 17,14 h per donar noves energies i llums. L’ANC l’ha convocat amb el lema de ‘Tornem-hi per vèncer: Independència’.

Els retrets, atacs i divisió independentista dificulta i ajorna una confluència combativa amb una estratègia unitària amplia, cívica, social i política. En aquest sentit el Manifest de l’ANC no ajuda a incloure tots els segments i sentiments socials i polítics, ans fomenta una major divisió independentista, mentre promou il·lusions de noves candidatures electorals cíviques que, en els fetes actuals o proposats, tampoc superen o trenquen el marc constitucional, ni es fa una crida seriosa a preparar una rebel·lió o insurrecció que deixi enrere l’autonomisme i l’Estat espanyol.

Per un nou embat democràtic per la independència es necessita una nova estratègia que superi la nostàlgia i els titular màgics. Hem d’aprendre de les lliçons de l’1 d’octubre de 2017, entre elles que cal consumar la decisió autodeterminista, qüestió que significa entre altres que s’ha de tenir la força popular i política per contrarestar la repressió i la negació de l’Estat a qualsevol mesura de llibertat sobirana catalana.

“Només el poble català farà efectiva la República” s’afirma en el manifest de l’ANC. Un concepte ben bonic i cabdal. Doncs fem-ho. Per començar convé un bany de realitat sobre que el poble català és un conjunt heterogeni, social, polític i nacional. Per tant, amb la mitat més dos o menys, cal una estratègia i una acció política, una mobilització, que impliqui, cridi i motivi a un conjunt del 70 o 80 % a constituir l’estat català republicà independent de l’estat espanyol.

Un lideratge independentista determinat per la dreta, o un centre dreta o un centre esquerra, que no tingui en compte i menystingui les necessitats socials més candents, les sindicalistes, municipalistes, feministes i climàtiques, no aconseguirà la rebel·lió d’una majoria social compacta suficient per la ruptura republicana independent. Si més no, no ho ha aconseguit pas fins ara, ni Puigdemont, ni Torra, ni Aragonès.

Si es volen crear les condicions polítiques del nou embat per la República, L’Aurora hi és ben disposada, ans la proposta de ‘Conferència d’Entitats Independentistes per posar els bases del moviment civil d’alliberament nacional i per impulsar una estratègia consensuada’, convindria fora més agosarada i inclusiva vers el sobiranisme republicà i autodeterminista, al temps que no quedés subordinada a les properes eleccions que són autonòmiques i en el marc constitucional espanyol monàrquic. Una mobilització amplia i profunda per l’Amnistia hauria de ser un altre pilar o eix de la nova estratègia, doncs permet interlocutor amb segments més amplis de Catalunya; incorporant el front vital de la llengua que aporta nova ciutadania a la causa.

L’independentisme i el sobiranisme republicà necessita també assumir que cal influir i afavorir la crisi estructural del règim monàrquic per contribuir a una alternativa republicana, enfront de la reacció ultradretana.

Alemanya tem que Rússia tanqui el gasoducte Nord Stream, doncs seria un cataclisme per la locomotora industrial i afectaria a tota Europa, volen dir que hi ha amenaces reals de conseqüències greus pel treball i nivell de vida, sobretot pes les classes treballadores. Tanmateix els interessos de l’imperialisme alemany, i europeu de la UE, estan alineats, val a dir sotmesos, a la geoestratègia nord-americana i el militarisme entorn l’OTAN. No hi has prou món pels grans magnats i oligarques. Ucraïna és una fitxa en aquests escacs reals que ha ossat enfrontar-se a la voracitat depredadora de l’imperialisme rus. El compromís amb la resistència ucraïnesa de tot tipus per fer enrere la invasió de Rússia, és la pedra de toc d’una política treballadora independent dels blocs imperialistes. Només així es pot obrir una perspectiva d’una Europa lliure, unida i en pau. Ajudeu amb un suport econòmic a la lluita de L’Aurora, en el marc de la xarxa europea de suport a la resistència ucraïnesa, al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729.

8 de setembre de 2022