Govern esberlat

L’FMI alerta d’unes perspectives econòmiques greus aquest 2022 i pitjors pel 2023. Inflació, vents de recessió i estagflació, incertesa generalitzada que recau en la majoria de la ciutadania i colpeja dur a les classes treballadores. La tendència política derrapa vers la ultradreta (Itàlia), mentre la invasió militarista de Rússia per sotmetre o escapçar Ucraïna, il·lustra la incapacitat de les poderoses elits dominants al servei de la voracitat especuladora i paràsita del capital financer. Un context de tall dantesc en el que Junts ha esberlat el govern independentista de coalició, en un intent fallit d’imposar-se a ERC i frenar possibilitats d’aliances que podessin obligar a un cert tomb social, segons s’esbossa en la bifurcació d’estratègies des de la Diada.

Banalitzar el xoc entre Junts i ERC, o el desencontre amb la CUP, és confondre l’embolcall de la crisi amb la natura i sentit i direcció del moviment independentista; és no entendre els seus lideratges, aïllant-los de la gran força i motor d’aquest deu anys, o de la gesta de l’1 i 3 d’octubre de 2017.

L’experiència de governar amb la minoria majoritària independentista ha finalitzat. Governar amb el suport de 33 vots dels escons d’ERC en un Parlament de 135 persones, representants de la sobirania ciutadana, no passa d’intencions il·lusòries, el miratge pot ser un malson infernal. El lideratge independentista -ERC, Junts, CUP, ANC, Òmnium- ha de fer un bany de realitat, veure les perspectives amb seny, no sigui que li ofereixi amb safata la presidència del govern al PSC, val a dir a polítiques involucionistes contràries a l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana.

El lideratge independentista ha sofert canvis de qualitat en la seva natura. De la conversió de l’autonomisme en independentisme, de CiU a CDC i PDECat, de la dreta neoconvergent a la mixtura per l’empelt amb personalitats i segments procedents de les esquerres com Junts, del co-govern entre Junts i ERC liderat per Junts, a la inversió de l’aliança governamental fins ara d’ERC-Junts, liderada per ERC, amb un pacte previ d’ERC-CUP-G.   

El que s’està dirimint es el lideratge de l’independentisme. El seu contingut dretà o d’adaptació a la dreta catalanista, o esquerrà, més tenyit del factor social i d’aliances compartides amb el sobiranisme republicà autodeterminista, les necessitats municipalistes, les reivindicacions sindicalistes i de les diverses marees pels serveis i cures públiques, el moviment feminista, la supervivència del món rural, el respecte i cura al territori i la natura.

Hi ha una massa combativa independentista, republicana i autodeterminista, que compromet i disciplina per sostenir l’embat fins aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha un Estat, monàrquic, que inclou l’Autonomia, malmesa, tutelada i limitada, de Catalunya, que reprimeix, bloqueja i interfereix en l’alliberament nacional català; no pot ni suportar votacions de decisions sobiranes, ni respecte per la llengua catalana, ni tant sols lleis socials favorables a la població com la de lloguers i tantes altres del Parlament de Catalunya.

L’independentisme ha d’escollir en aquesta cruïlla estratègica. El catalanisme independentista ha de digerir l’experiència que, sigui amb un lideratge de la seva dreta o de les seves esquerres, és un motor cabdal, fonamental i necessari però no és suficient. Aconseguir la suficiència decisiva representa aplegar “el 80 %” social en el projecte republicà d’estat propi independent. Això significa compartir interessos, polítiques, aliances i enteses. Compartir i entendres, dialogar i aliar-se, amb els segments socials que no son a priori independentistes purs, però xoquen amb la repressió, opressió, domini i privilegis d’un Estat caciquil, anacrònic i monàrquic que no respecta les llibertats ni els drets, ni la sobirania ciutadana i dels pobles, mentre impedeix qualsevol alternativa republicana per afavorir la involució i reacció ultradretana i misògina. El catalanisme independentista necessita compartir i fer contracte, aliar-se, amb el catalanisme democràtic, republicà, sobiranista i autodeterminista, així com amb la població treballadora (independentista o no) colpida per l’Estat, pels amos de les empreses espanyoles, catalanes i estrangeres.

La crisi de govern obre noves possibilitats d’escenaris i estratègies. ERC ha de recuperar el pacte amb la CUP-G, alhora han de cercar els acords bàsics socials amb la concepció de compartir amb el sobiranisme, diferent de la idea d’ampliar amb incrustacions diverses, per plantejar un camí creïble i real en base a mobilitzar per l’amnistia, l’autodeterminació, la llengua i la república.

O les eleccions s’imposaran pel propi pes de les contradiccions existents, estatals i catalanes.

La lluita segueix ben viva. El dissabte 15 tot el suport a la manifestació estatal a Madrid per unes Pensions dignes. A Braun de Rubí, aturades d’1 hora del 13 al 16; vaga per torns el 18 i 22.

Míssils i drons de l’exèrcit rus contra Kíiv i altres ciutats per afeblir la resistència militar i civil ucraïnesa. Pretenen que l’amputació al Donbass i Crimea sigui el preu d’una pau sota la bota militarista. Defensem Sotsialni Rukh (Moviment Social) i Ucraïna. L’Aurora actua dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

13 d’octubre de 2022