Quatre dones foren quatre dones

Quatre dones foren quatre dones. Quatre dones assassinades en vint-i-quatre hores. Dia 8 de gener, el segon diumenge de 2023. Un desembre negre, un inici d’any sagnant. Quatre dones foren quatre dones. Ai! Ciudad Real, Cadis, Almeria i Tenerife, ràbia i tristor. El poder patriarcal és estructural, cal confrontar-lo i enviar-lo al traster de la història. Ens hi va la salut i la llibertat de les dones, la convivència de les classes treballadores i de la humanitat.

A hores d’ara convé agafar el brau per les banyes. Prevenció, reparació i sensibilització vers les dones colpides, amenaçades i el conjunt discriminat, en una situació continua de desigualtat. Ha d’haver-hi conseqüències de l’alarma social, expressada en el sentiment de milions de dones i en la

mobilització a les places dels ajuntaments. Polítiques i serveis públics universals, pressupostos d’alarma suficients, suport a les entitats i col·lectius feministes de cures i acompanyament a les dones. Els gabinets de crisi de la Generalitat i l’Estat convé apliquin mesures a l’alçada de la magnitud del problema i de l’alarma desencadenada. També els Ajuntaments podrien establir els seus propis gabinets de crisi. Tota l’atenció ha de centrar-se en les necessitats de la dona.

Què ha de succeir per trencar de soca-rel l’extensa i profunda cadena de complicitats i de poder que possibilita que es perpetrin aquests assassinats, violacions i agressions de tot tipus i arreu. Com s’han de rebel·lar i revoltar les dones perquè el poder polític, econòmic, ideològic, posi fil a l’agulla? La unitat de la mobilització, la necessitat de les propostes, poden aconseguir la incorporació creixent d’homes, doncs cal engendrar unes perspectives de vida sana en un món lliure de violència masclista.

El diumenge teníem el cor en un fil per l’intent colpista a Brasil, destinat a foragitar Lula de la presidència. L’Aurora hem compartit i aportat el suport a les declaracions i lluita del PSOL en tot moment. Ens alegrem que la solidaritat per la llibertat i la democràcia brasilera s’hagi estès per arreu del món.

La Cimera hispano-francesa a Barcelona el 19 de gener és una nova provocació. El govern nega la mesa de diàleg i afrontar la resolució política de les llibertats i sobirania catalana, nega l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el referèndum, privilegia la llengua castellana i menysté la catalana. La mobilització de denúncia serà unitària de l’independentisme, impulsada per l’ANC, Òmnium i el Consell per la República, a la que s’hi ha adherit la CUP-G, ERC i Junts. Les entitats convocants senyalen que subsisteix la repressió i l’exili, 500 persones pendents de judici i més de 4.000 afectades. El mateix dia els sindicats francesos han programat una vaga i mobilitzacions contra la reforma de les pensions de Macron.

Les mines de Soledar al Donetz sofreixen l’atac rus. Morts en comptes d’aturar la guerra, retirar les tropes i negociar una pau sense annexions. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 12 de gener de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Mestissatge i convivència

El xovinisme catalanista s’ha cobert de glòria rebutjant com a catalanes les primeres criatures nascudes l’any 2023, en Zakaria de Palafrugell i na Dayla Mia d’Esplugues de Llobregat. El racisme i la xenofòbia són un verí a erradicar per una societat sana, enriquida pel mestissatge que anhela la convivència republicana. La diversitat d’ètnies i cultures enforteixen el país i a les classes treballadores. Una convivència que sagna per la xacra patriarcal de la violència masclista. L’alarma desencadenada pels assassinats de dones del desembre ha generat la mobilització feminista arreu de Catalunya i de l’Estat. Aquests naixements, la perseverança i resiliència de les dones, la lluita treballadora per la vida, són fets i símbols de que el món i la vida humana social s’encamina, any rere any, malgrat entrebancs i retrocessos, a un futur comunal i lliure.

“No és un fenomen individual, és un fet profund de poder social estructural”, alerta la Plataforma unitària contra les violències de gènere. En un comunicat* davant “Un nou desembre negre de feminicidis”, proposa: “Prou feminicidis! Prevenció, sensibilització i organització feminista!”; I contextualitza “Aquestes 13 dones assassinades, les centenes de violades, són la punta de l’iceberg de l’infern a que els homes agressors, i una extensa trama de complicitats individuals, social i institucionals, condemnen a les dones”; mentre planteja “Volem que la prevenció i reparació de les dones en situació de violència masclista sigui l’eix troncal de la sensibilització cívica i de les polítiques i recursos públics. Alcem la veu contra les violències masclistes. Que l’alarma que els mitjans de comunicació dediquen a aquest desembre negre, s’estengui a la quotidiana realitat de totes les agressions contra les dones durant tot l’any”.

La incertesa econòmica és el més rellevant de les perspectives pel 2023. Un escenari que s’endossa superficialment a la guerra a Europa perpetrada per Rússia envaint i quartejant Ucraïna. La inestabilitat i les crisis són estructurals del capitalisme i del règim patriarcal. La crisi múltiple i sense llum a l’horitzó, prové de l’espoli i la depredació extrema de la natura i el treball. És el fracàs del parasitisme i la destrucció que provoca el gran capital financer, és una conseqüència de la voracitat dels caps de les empreses i del món. Les guerres actuals formen part de la incapacitat de la globalització neoliberal per resoldre els conflictes de la competència entre els propis capitalistes, entre el capital i el treball, entre els països imperialistes i el petits pobles, entre els homes i les dones, entre la humanitat i la natura, entre uns valors i mites de tortura, sang, conquesta i violació, i uns valors i condicions a l’abast de la mà de gaudir d’aquesta vida en felicitat, pau i llibertat.

Kïiv bombardejada pels russos pel cap d’any. Makivka (Donetsk) per la contraofensiva ucraïnesa. Civils a Ucraïna i soldats russos de les noves lleves de Putin són les víctimes immediates d’una guerra d’anexió de conseqüències imprevisibles. Europa es dessagna per la invasió de Rússia a Ucraïna, el xoc interimperialista i els desastres de les elits econòmiques. Defensem la resistència ucraïnesa i Insistim en la retirada de les tropes russes com a factor bàsic per a la pau. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 5 de gener de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-prou-feminicidis-prevencio-sensibilitzacio-i-organitzacio-feminista

Anys d’inflació

El panorama és d’anys d’inflació, competència aferrissada, guerra, calor i masclisme agressor. L’amor universal, la pau, la llibertat i l’harmonia amb la naturalesa s’esmicolen amb la depredació econòmica del gran capital de les multinacionals i financer. La crisis de la vida se sosté i agreuja per la jerarquia de poder imposada pel sistema econòmic vigent i un ordre de valors que espolien, exploten i sotmeten a les classes treballadores, a les dones, els pobles i la terra. Tanmateix la nostra convicció és que des de cada lluita, dins de cada mobilització, en cada organització, es couen les espurnes de natura internacional, revolucionària, treballadora i feminista que permetran brollar uns valors, una força, un món equitatiu, saludable, comuner i feliç.

La vessant d’esquerres coalitzades del règim constitucional monàrquic resulta incapaç de resoldre la crisis estructural que recorre l’Estat. Les mesures per reduir les conseqüències negatives de la crisi econòmica, de la salut i ambiental, no són un pla de xoc d’emergència estructural, ni aconsegueixen complir els compromisos del pacte governamental. El PSOE es concentra en seguir les directrius de Brussel·les (UE). UP critica el servilisme socialista al gran capital, intenta frenar-ho amb minsos èxits, però no aprofita la seva quota de poder per impulsar la necessària i vital alternativa republicana. La majoria d’investidura nacionalista i independentista queda hostatge d’aquesta situació que deriva cap a la involució.

Cada nova etapa de la crisi institucional soscava i empitjora l’anterior. La Monarquia, el Tribunal Constitucional i la Judicatura, són ariets confessos de la reacció involucionista ultradretana. L’essència neofranquista es manifesta contra les llibertats i contra les lleis socials.

El govern de coalició tampoc es capaç de resoldre la convivència entre els pobles i nacions que formen part de l’Estat. El president Pedro Sánchez ha reiterat que en cap cas es produirà el referèndum a Catalunya. El PSOE es fa la pueril il·lusió que amb els indults (parcials), l’eliminació del delicte de sedició (compensat per la penalització dels desordres públics), o sobre la malversació, ja es pot tancar els deu anys de lluita i mobilització independentista republicana sobirana catalana, i oblidar el fenomen del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La ‘qüestió catalana’ és ni més ni menys que la qüestió de la impossibilitat de les llibertats i l’existència del propi Estat. Sense diàleg de fons, dret d’autodeterminació, referèndum i amnistia, no hi haurà lliure decisió sobirana dins aquest Estat.

L’acord de claredat pel referèndum i la mesa del diàleg que basteixen l’estratègia d’ERC resten com a desitjos sense concreció pràctica si només depenen de la voluntat política estatal; mobilització o mobilització, ciutadana massiva, és l’argument que pot moure voluntats i realitats.

El PSC es posiciona com l’abanderat dels interessos especulatius del gran capital i de la unitat estatal imposada contra la sobiranes i les llibertats catalanes, inclosa la llengua. L’exigència d’incloure el Hard Rock, Quart Cinturó i l’ampliació de l’Aeroport als Pressupostos és digne de les línies roges neoconvergents, ben acollida per La Caixa, l’empresariat i el PP.

La recuperada Kherson per la resistència ucraïnesa pateix els míssils russos com a pervers regal nadalenc. Ucraïna te al punt de mira recuperar Kreminna, de Lugansk. Es tempteja febrer per unes conversacions sobre les condicions de pau. La guerra d’invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna i consolidar l’annexió de part del territori encetarà el 2023 en el camp de batalla. La retirada de les tropes russes i de les annexions és la pedra de toc per una pau saludable, i per una perspectiva d’Europa, sobirana, lliure i unida. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 29 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

El Tió / cop de bastó

“Caga tió / caga torró / d’avellanes i pinyó, / si no vols cagar / et donaré un cop de bastó!”. Pot ser una metàfora de com confrontar els estralls de la policrisis, doncs fins ara els cops els rep la població treballadores per part dels senyors de l’economia i de les institucions estatals ultradretanitzades. Vivim una greu inflació, una davallada del poder adquisitiu, encariment dels preus dels aliments i augment dels beneficis empresarials. La lluita social econòmica necessita trobar l’encaix amb la vital alternativa política republicana que superi un Estat caciquil que mordassa les llibertats i la sobirania popular, un règim monàrquic corrupte i una Constitució caduca i obsoleta.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) informa de la disminució d’un 9 % del poder adquisitiu a la Unió Europea. “Aquesta crisi del cost de vida està afectant a la gent  treballadora, però està demostrant ser una gran ajuda per a moltes empreses", diu Esther Linch (SG adjunta de la CES). Per la seva banda el BCE analitza que la tendència és a empitjorar en la previsió dels propers tres anys. “Salaris o Conflicte” està plenament vigent per legitimar la mobilització treballadora sindicalista.

El xoc prenadalenc entre les institucions estatals fa cruixir el règim polític al mostrar cruament la crisis estructural estatal i de la monarquia, així com la natura reaccionària d’aquest règim. Es tracta d’un cop de mordassa judicial, per part del Tribunal Constitucional, a la representació de la sobirania ciutadana. El TC prohibeix un debat (bloqueja deliberacions i decisions) del Senat. El TC s’imposa al Congrés escollit per la ciutadania i al govern. El Congrés i el Govern i el President estatal ho acaten. La mordassa tritura sobirania i llibertats. Una Constitució malejada i pervertida avala la limitació i el sotmetiment del Parlament escollit.

Gerardo Pisarello (ECP/BComú) ha denunciat la interrupció del debat parlamentari i exigit revertir aquesta situació amb la implicació de la societat civil. Mireia Vehí (CUP) ha reblat que no es pot mirar de costat, car la crisi institucional fomentada des de la dreta i ultradreta i per la Judicatura, afecta a tothom. Vehí ha reclamat alternativa política respectuosa amb la sobirania i les llibertats, mentre insistia en que fora republicana incloent el dret a l’autodeterminació.

El Tribunal Constitucional aplica a les Corts (Congrés, Senat) estatal la repressió judicial realitzada a Catalunya des del 2010, agreujada a partir del Fets d’octubre de 2017.  El TC ha imposat un Parlament a Catalunya sense llibertat de debatre i decidir, suspensió de lleis socials, segons el criteri de la dreta política i dels grans poders econòmics i estatals, en diverses ocasions com el rebuig a l’Estatut de Catalunya, o l’aplicació de la repressió del “155” amb el suport o connivència del PSOE-PSC. A Catalunya hi ha unes 2.500 persones repressaliades, encausades, empresonades i exiliades. A l’Estat l’amenaça és de clara involució política.

Quan es produeix una acció en contra les llibertats i la sobirania ciutadana, toca denunciar-la, desemmascara-la, rebutjar-la i no acceptar-la. El conflicte i xoc d'institucions, que degrada l'Estat, la seva legalitat i la Constitució, cal resoldre'l defensant i mobilitzant la sobirania legitima.

La Constitució caciquil avala les destrosses de la involució reaccionària. Resulta vital per la salut de la sobirania i les llibertats preparar l’alternativa republicana. Construir una perspectiva ferma i guanyadora significa treballar a fons i sense demores un gran pacte entre partits i actors socials i cívics, un acord de futur lliure, que inclogui el dret d'autodeterminació i l'amnistia; el futur constituent republicà ha de ser plural de repúbliques diverses que puguin decidir lliurement les seves relacions, convé així perquè interpel·li, cridi i motivi, a tota la ciutadania, residents, pobles i nacions. Temps de processos constituents republicans.

El sindicat Kryvyi Rih (regió de Dnipropetrovsk), de la Confederació de Sindicats Lliures d’ Ucraïna (KVPU https://www.kvpu.org.ua/uk/), va a organitzar un "Nadal obrer" per a repartir regals a les criatures de la gent treballadora de les mines, les acereries, les empreses i els barris de la ciutat. Ajudem-los! Els sindicats volen reapropiar-se d’aquests dies nadalencs com a moment de convivència laica, progressista i emancipadora. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 22 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.