Primavera confinada

La pandèmia del coronavirus va desbocada. Als tres mesos sembla que comença a baixar a Xina. Tanmateix Itàlia la supera en defuncions. Des d’ahir l’Estat espanyol se situa en segon lloc en aquest podi macabre amb 3.434 persones mortes i 47.610 infectades oficials. El Decret governamental està resultant insuficient, el confinament parcial, a les mesures els hi manca la contundència d’un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica i Banca pública. 
 

Les veus d’alerta són l’altaveu del clam del confinament asimètric. Els aplaudiments dels balcons són un homenatge al personal sanitari i a tots els serveis vitals, així com de crítica a la corrupció i fortuna de la Casa reial el dia de la intervenció del Rei. 

Benvinguts siguin els milions d’euros d’alguns futbolistes insignes. Aquestes donacions fan més punyent que les grans fortunes i el Rei, les empreses i els Bancs, forcin amb avarícia al govern estatal a ajornar un confinament coherent, evitin prioritzar els recursos per la sanitat pública, aplicar una renda bàsica de quarantena, la moratòria de lloguers, electricitat, aigua, gas, préstecs, impostos, intervenir les empreses que convinguin per disposar d’eines mínimes. 

De diners n’hi ha, es necessita una fiscalitat d’emergència i canalitzar les finances a través d’instaurar una Banca pública. 

La militarització i la limitació o suspensió dels drets fonamentals va en direcció contrària a la solidaritat i responsabilitat col·lectiva. 

Es necessita una autoritat competent constituïda per la coordinació i corresponsabilitat del govern estatal, autonòmics i municipals, junt els sindicats i entitats de la societat civil. 

Convé sensibilitat per les infermeres, la neteja, l’alimentació, les persones infectades sense test del virus, les persones treballadores que han de circular sense mascaretes i gels, exposant la seva pell i roba a l’extensió de la pandèmia.

CCOO proposa mesures d’ampliació del decret estatal. El Manifest impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. Hi ha manca de visió de gènere per les professions feminitzades més exposades o per les famílies monomarentals. 

El dimarts el govern va fer ulls clucs i oïdes sordes al clam de les necessitats vitals socials.

El virus COVID-19 és un element de la natura, innocent i sense intencionalitat, es converteix en mortífer per mitjà del sistema econòmic, social i polític existent que es revela insostenible. El capitalisme i el patriarcat no són un valor de futur pel s XXI.

No es tornarà a la casella de sortida d’aquesta crisi (31 de desembre de 2019), com tampoc a la de 2008. Aprofitem per capgirar valors, realitats de poder i propietat vers un món comú, social, col·lectiu, lliure, republicà i feminista. Un món en igualtat i sense violències, on prevalguin les cures a les persones i natura. 26 de març de 2020

De la Carta de L’Aurora.

https://www.pensem.cat/noticia/92/deu/apunts/sobre/impacte/genere/coronavirus&rlc=portadasotaamplia

https://www.unwomen.org/en/news/stories/2020/3/news-womens-needs-and-leadership-in-covid-19-response

https://www.ccoo.cat/noticia/229111/ccoo-reclama-mesures-addicionals-que-complementin-a-les-que-ja-han-pres-els-governs-i-que-seran-insuficients-per-salvar-llocs-de-treball-i-la-capacitat-economica-de-moltes-persones#.XnswXohKhaS

https://www.elcritic.cat/mes/legitima-defensa/guia-dautodefensa-laboral-en-temps-del-coronavirus-52631

Estralls profunds

El pla d’emergència estatal és d'envergadura, alhora neix coix, doncs li manca la dimensió dels serveis elementals per a milions de persones de sous modestos o precàries o sense treball. Els estralls del Coronavirus no seran tan temporals ni conjunturals com anuncia el president Pedro Sánchez. Plou sobre una crisi estructural de la globalització capitalista i de l’Estat espanyol. El dominó de fallides serà de magnituds colossals.

 

El COVID-19 ho desgavella tot de forma incontrolada. Els amos del món, de les finances, les empreses, la gran propietat privada estan en pànic, superats per la magnitud de les conseqüències de la pandèmia. Tanmateix els senyors de l’economia operaran per minimitzar els danys del capital, així com aconseguir més quota de poder, ni que sigui relativa. Espremeran tant com puguin a la població treballadora emprant els Estats.

La crisi del 2007-8 n’ha fet tabú del neoliberalisme, mentre el rescat bancari va suposar 220.115 M €, es desencadenava l’austeritat retalladora que ha desmantellat, allà on n’hi havien, els sistemes socials estatals de serveis i de relacions laborals, conquerides en lluites duríssimes per la classe obrera, alhora pel moviment feminista, més recentment per l’ecologisme.

Les llibertats fonamentals han sofert un progressiu deteriorament en nom de l’anti-terrorisme, de la legalitat i estabilitat dels Estats, de la protecció de les fronteres enfront de l’emigració i les refugiades. A Catalunya se li nega la capacitat de poder decidir en referèndum i de constituir-se com una república.

L’iceberg d’aquest cataclisme víric i econòmic te conseqüències mortíferes. L’allau de milers d’acomiadaments i d’ERTO forma part del funcionament del sistema econòmic i polític. No hauria de ser la lògica treballadora i popular. 

Els sindicats, CCOO, UGT, CGT, entre altres, han alçat la veu per defensar els llocs de treball i les condicions de vida. Comunicats de les entitats feministes, del món de les cooperatives, de les ONG’s, de la PAH, de tot tipus de serveis socials, ofereixen propostes elementals arran de terra: no als acomiadaments, moratòria de desnonaments, de lloguers, de l’electricitat, gas i agua, de petits crèdits. 

Innombrables iniciatives de xarxes col·lectives solidàries mostren possibilitats inaudites del cos social.

La ciutadania confinada surt als balcons a aplaudir contra la corrupció de la fortuna del Rei. Convé començar a intervenir la seva fortuna i canalitzar-la al sistema sanitari, seguir amb les grans fortunes i recuperar els injectats als Bancs. La Casa real simbolitza el frau generalitzat, el privilegi de les grans fortunes, la inviolabilitat legal de les lleis econòmiques. La Corona nega i obstaculitza un futur de processos constituents republicans. 

Les decisions obligades de confinament individual, les conjunturals per frenar l’expansió de la pandèmia i reduir el virus, poden ser el trampolí per una visió més ajustada a la profunditat de la crisi. 

Cal anar al fons de les causes amb mesures de natura popular i de llibertats republicanes que permetin alternatives al cicle endèmic de desigualtat, opressió i crisi. 

Una situació d’emergència general i global permet, ni que fora amb el mantra de ‘temporal’, dedicar els milions i els avals pressupostaris a la intervenció o nacionalització (temporal) de recursos i empreses privades, començant per les de salut i serveis bàsics. Així, en comptes de sostenir els Bancs i les fortunes, desenvolupar una Banca pública. És l’hora d’implementar una Renta Bàsica Universal Temporal (RBUT), de moment seria una experiència innovadora.

Convé aprofitar per decantar el dominó a mesures estructurals socials, comunals, col·lectives de drets i serveis públics universals. Volem unes llibertats republicanes i socialistes. 19 de març de 2020

De la Carta de L’Aurora.

Una epidèmia de la globalització

No és el fantasma del comunisme el que recorre el món sinó el del Corona virus. L’epidèmia està provocant el caos econòmic i ben lògic el pànic de la població. La globalització econòmica, els sistemes de salut privats i públics no estant gens preparats i menys protegits per aquest embats de la natura desfermada. Com veiem també amb el canvi climàtic, la pobresa o, ben malauradament, amb la violència masclista a les dones.

El COVID-19 necessita investigació científica, salut pública universal, prevenció i precaució. Convé informació suficient per evitar fomentar un desgavell major amb l’alarma desfermada d’una població que, per instint i experiència, desconfia dels poders públics, econòmics i dels governants.

El Glòria, l’explosió a la petroquímica de Tarragona, la recent a Barcelona, el continu dels accidents i morts laborals, l’agressió mortífera de l’amiant, els feminicidis amb les dones violades i assassinades, a les que hauríem d’afegir les criatures agredides sexualment, no són accidents aïllats sinó relacionats en un modus de producció que violenta l’evolució social i el desenvolupament natural.

La globalització capitalista, com l’hem conegut i sofert en els últims quaranta anys, resulta letal pel bon fi de la humanitat i del planeta.

No hi ha futur amb la constel·lació de la propietat privada dels mitjans de producció, el poder polític dels estats que gestionen els interessos de la minoria privilegiada de l’ “1%”, o de les “dues centes famílies” més adinerades que posseeixen els destins del gran capital.

Una mutació o un virus posa a la picota l’immens poder de l’entramat econòmic. La mobilització social, el clamor que mou el 8-M de la vaga feminista, la creixent consciència climàtica, els esforços del municipalisme d’avantguarda com els del Comú, convindria que es focalitzessin en les causes fonamentals d’un sistema insostenible.

Per guarir les conseqüències nefandes dels poders econòmics, polítics i religiosos, necessitem anar a l’arrel de les causes que ocasionen les contradiccions, les inestabilitats, la crisi econòmica i la violència repressiva o militarista que resulten endèmiques.

Una economia sana, de cura de les persones i la natura, necessita d’un poder veritablement popular, proper a la ciutadania, defensors dels drets universals i les llibertats democràtiques, uns serveis en general i el de la Sanitat pública no sotmesos a les lleis absurdes del benefici propietat.

Com és que enmig dels llargs anys de la crisi econòmica, les amenaces apocalíptiques de la destrucció de la natura, l’agressió a les dones, s’hagi esborrat del llenguatge i la perspectiva política l’expropiació i nacionalització de les sangoneres financeres, els bancs, els grans oligopolis extractius, petroli, gras i altres, les grans multinacionals químiques i farmacèutiques?

Què ha de passar per defensar i instaurar una Renta bàsica universal?

Els valors republicans i praxis de poder de les majories socials treballadores i feminista són els que poden centrar-se en el taló d’Aquil·les del poder econòmic, polític i patriarcal.

El Contracte social del s XXI ha d’incloure treball, educació, dones emancipades i natura. 12 de març de 2020.

De la Carta de L’Aurora.