Guerra

Els preparatius de guerra continuen, pas a pas. La setmana passada, el discurs del cap de l’estat major francès en una assemblea dels alcaldes de tot el país va sacsejar França. Va parlar de la imminència de la guerra -a l’horitzó de 2030 va precisar- i de la necessitat de preparar la població. Per sacrificar els seus fills, va arribar a dir. En termes directament pràctics, va cridar els batlles a animar el jovent a inscriure’s al servei militar voluntari que el govern Macron vol restaurar.

França emprèn el mateix camí cap a la guerra que Alemanya, que, en termes relatius, potser és qui l'encapçala, multiplicant el seu pressupost militar. Però el moviment és general, visible en els pressupostos, en el discurs belicista dels Estats Units, en l’exhibició de força de Xina, en les guerres de Rússia i Israel contra Ucraïna i Palestina...

Cal buscar les raons d’aquest moviment cap a la guerra en la ferotge competència entre els capitals imperialistes. Necessiten nodrir la fam de beneficis dels estratosfèrics capitals acumulats en els darrers decennis. Les guerres comercials que estan liquidant l’ordre mundial de la globalització aboquen a l'enfrontament militar.

El progrés de les forces polítiques autoritàries o directament feixistes l’alimenta  la marxa cap a la guerra. Necessiten disciplinar els pobles, sotmetre per la por les classes treballadores, atiar la divisió i mobilitzar en defensa de les pàtries suposadament amenaçades, i els grans capitalistes engreixen cada cop més aquestes polítiques amb els seus diners i els seus mitjans.

No volem aquestes guerres imperialistes. Fem bé en oposar la nostra resistència als plans imperialistes de rearmament. I hem de reforçar la consciència de que només acabant amb el poder dels capitalistes, només amb el progrés del socialisme, podrem acabar amb la guerra. No és fàcil, però és el que cal.

En el camí tenim lluites immediates, pràctiques, que podem portar endavant. Hi ha pobles que lluiten aferrissadament contra les intervencions militars imperialistes que malden per sotmetre’ls. Ho fan a Ucraïna i ho fan a Palestina. Cal sumar la nostra lluita solidària a la d'aquests pobles.  Aquest moviment internacional solidari, com el que s'ha aixecat entre tots amb Palestina, és el que ens uneix contra els imperialistes i posa obstacles a la marxa del capitalisme i els seus governs cap a la guerra.

Novament aquest dissabte hi hauran manifestacions a moltes ciutats en solidaritat amb Palestina, per l’embargament total d’armes a Israel i per la fi de tota relació amb l’estat sionista. La lluita continua. A Barcelona, a les 12h des del Parc Joan Miró. Som-hi.

La Memòria recent

La Fundació Andreu Nin presenta el llibre ‘La memoria reciente: lucha antifranquista y memoria democrática’. És un recull de 31 entrevistes a persones lluitadores que lluny de la nostàlgia consideren que no oblidar vol dir aprendre de les lliçons revolucionàries per oferir-les a les generacions que amb convicció i entusiasme, reprenen el compromís revolucionari per la ruptura republicana, el socialisme i un món comunista.

Nina Parrón Mate finalitza la seva entrevista dient: “De l’activisme no te’n jubiles fins que no et mors”; Àngels Tomàs Gonzalo (administrativa, L’Aurora), explica: “Tota la meva vida l'he dedicat a l'activitat política i activisme de tota mena... Sempre em va interessar poder mantenir-me pel meu compte, perquè l'única cosa que dona independència a les dones és un salari, i això ho penso des dels 14 anys”; Martín Pretel Garrido (torner, L’Aurora): “vaig començar a militar en el trotskisme per un company de la fàbrica... (sento) una satisfacció enorme per tot el que he ajudat en la lluita i en la consciència obrera. Vaig aprendre i vaig prendre consciència de classe en el trotskisme -–OT, PORE, POR, L'Aurora--, en el sindicalisme de classe (CCOO) i en la formació en els valors del marxisme”.

Avui dijous 27 de novembre, a les 19 hores, compartirem aquesta saviesa a l’Ateneu El Poblet, c/ Nàpols 268, Barcelona.

27 de novembre de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/