Connectant ambdues lluites, pels drets de la infància i contra la violència masclista, volem recuperar algunes idees i reivindicacions sorgides al Fòrum anual contra les violències de gènere, que en la darrera edició ha portat el lema ‘Infància en risc, violència masclista silenciada’:
1. que les criatures (nenes i nens), adolescents i joves, són subjectes polítics i jurídics de drets i pateixen directament les agressions masclistes i les seves conseqüències.
2. que han de ser escoltades, respectades i cregudes, mentre mereixen prevenció, protecció i reparació davant del maltractador.
3. que la violència vicària va contra les dones, però no és només una violència diferida contra elles sinó que s’executa directa contra la infància.
4. que hi ha violència institucional: a) quan la judicatura i els poders públics no respecten suficientment i escolten poc, o senzillament no escolten les criatures agredides; b) quan no s’aplica la diligència deguda; c) quan amb subterfugis, tipus SAP o similars, s’atorga la custodia a l’agressor en nom de la seva relació familiar; d) quan es revictimitzen els infants amb judicis diferits en el temps i sessions reiterades; e) quan les excepcions a l’hora d’aplicar la llei per part de la judicatura provoquen indefensió i anul·len els drets de la infància a la seva prevenció, protecció i reparació.
5. que l’agressió sexual a la infància i la pederàstia és una pràctica habitual, silenciada i negada, en el sí de les famílies i les llars, a les escoles i centres religiosos, als espais del lleure i de l’esport.
L’escàndol de la DGAIA no és un
fenomen aïllat, sinó estès arreu. Ho hem vist amb les 150 nenes abusades a les
Canàries, les 12 desaparegudes de la tutela pública a Arrecife, Lanzarote, o la
xarxa Epstein de pederàstia per milionaris nord-americans.
Convé una educació que superi la visió adultocentrista. Els nostres infants, les nostres nenes i nens, les adolescents i joves necessiten un canvi profund en els serveis socials, perquè siguin espais de reparació, respecte i cures.
Donem tot el suport a les mares protectores en defensar les seves filles i fills de l’agressor, sigui el pare, la parella, l’avi, l’oncle, el germà, el veí o l’educador.
En aquest Dia de la Infància denunciem la hipocresia existent que nega, amaga o relativitza la violació a la infància. Exigim mitjans per finalitzar amb aquesta vessant de la violència masclista.
Comunicat en el Dia Internacional de la Infància.
Plataforma Unitària contra les violències de gènere
Barcelona, 20 de novembre de 2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario