Corrupció, frau, impunitat i autonomia

Pujol és un lladre confés, que s’ha aprofitat de ser president, igual que el 20 % dels seus consellers i part de la burgesia catalana. Tanmateix, el judici al clan Pujol no va de fer net amb la corrupció, el frau i la impunitat a les autonomies i l’estat, sinó d’aprofitar-ho per condemnar, junt amb el pujolisme, l’autogovern de la Generalitat, i crucificar les aspiracions catalanes a l’emancipació nacional.

A la judicatura i a l’estat espanyol no els treu el son ni la corrupció, ni el frau, ni el conservadorisme burgès si no és el català; tampoc la ultradreta involucionista que promou la conculcació de drets i limita les llibertats democràtiques allà on governa. En tot moment ho palpem al propi estat, en el rei emèrit, en el seu cap fins no fa gaire, a l’autonomia de la Comunitat de Madrid, a la de Galicia, d’Andalusia i del País Valencià, a les altres governades pel PP. La corrupció i el frau a fiscal, l’economia submergida, l’extorsió a la població immigrada sense drets, és consubstancial als cacics moderns i l’estat monàrquic.

El que provoca malsons, el que veritablement importa al nacionalisme espanyol unionista i als seus tribunals i alts jutges, és combatre i extirpar el catalanisme; sobretot el rupturista republicà i el de la població treballadora. Per això, per torpedinar la rebel·lió independentista, el 2014 es destapà aquesta corrupció,.

La supervivència de l’estat, de la monarquia i del règim neofranquista, la veuen indissolublement relacionada amb la submissió i negació de la nació catalana. El seu objectiu essencial va destinat a esmicolar qualsevulla perspectiva d’independència, d’estat propi i de república. Van a impedir per tots els mitjans la possibilitat de sobirania i lliure decisió a través d’un referèndum efectiu. Somien amb esborrar els fets d’octubre –referèndum victoriós de l’1 i la vaga general de país del 3—. No ho aconseguiran per la resiliència del poble i la seva  perseverança en la lluita per alliberar-se de la submissió.

Per fer net a Catalunya ens cal també un canvi radical a l’estat. Que caigui tot el pes de la llei per corrupció, frau i impunitat sobre Jordi Pujol (president de la Generalitat des de 1980 a 2003) i els seus fills, els pròcers catalans dels negocis i l’extinta CiU, com també a els implicats en les trames del PSC. Que sigui exemplar, i que s’apliquin igual criteri i mesura a la corrupció del PP en totes les autonomies, així com al frau fiscal dels grans adinerats, de les empreses poderoses i dels bancs. No és pas això el que volen.

Pujol ha representat el lideratge burgès del catalanisme conservador, ha marcat la política de l’autonomia catalana de la Generalitat, l’avenç en l’autogovern, en l’ús de la llengua catalana abans prohibida en l’educació, i certa flexibilitat en matèria de llibertats en un marc de subordinació nacional. Alhora va pactar amb el franquista Suárez (UCD) i la monarquia de Juan Carlos I, i va conviure alternativament amb el PSOE i el PP, donant-los suport parlamentari. Així va fer país posant el peix al cove... de les elits.

Aquest judici que vol passar comptes amb el pujolisme de l’autogovern, tot i ser el de l’autonomia monàrquica, no tractarà del Pujol que va canviar el rumb de l’Assemblea de Catalunya que defensava la ‘Llibertat, l’Amnistia i el Dret a l’autodeterminació’, al substituir aquesta última per ‘Estatut d’Autonomia’. L’operació Tarradellas de Suárez, l’ex -secretari del Movimiento Nacional franquista, que subordinava la Generalitat a la monarquia, va culminar en el traspàs de la presidència de Tarradellas a Pujol. Els dos presidents van ser decisius en els pactes amb els franquistes, els banquers i la consolidació del règim monàrquic contra tota vel·leïtat d'assolir l'autodeterminació i la república i ambdós van tenir un suport inapreciable en el PSUC i l’eurocomunista Santiago Carrillo, que van adoptar la bandera monàrquica i la reconciliació.

La revolta catalana per la independència, la sobirania i l’autodeterminació entre 2010 i el pic del referèndum de l’1 d’octubre i del 3 O de 2017, va desbancar l’autonomisme pujolista i el sobiranisme submís, ni republicà ni independentista, de Mas i la Casa gran del catalanisme.

L’independentisme –el conservador, el d’esquerres sobiranista i el revolucionari-- va assumir la proposta de ruptura republicana per l’estat propi com la manera d’abastar el suport de la majoria de la població i satisfer les seves necessitats, socials i polítiques,.

Aquest repte resta pendent. Serà la fita del proper embat. No es va poder fer efectiva la decisió sobirana i ara cal metabolitzar-ne les lliçons i establir les aliances adients a Catalunya i a l’estat.

4 de desembre de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://pol-len.cat/llibres/llums-taquigrafs-atles-corrupcio-frau-impunitat-als-paisos-catalans/