Col·lapse habitacional i discriminació racista

L’esclat de dos dies de repressió violenta i aldarulls a Salt contra uns desnonaments no és fortuït. L’emergència habitacional s’entrellaça amb la discriminació racista més vil. Els responsables són, per una part, el gran capital immobiliari, que esprem a una població necessitada de sostre; per l’altra, el poder estatal, inclòs l’autonòmic, que imposa la negació dels drets fonamentals a un 21 % de la població. La Llei d’estrangeria és racista, repressora i embrutidora. Cal subvertir i foragitar aquest ordre econòmic i polític. Cal sostre, treball, lloguers assumibles i drets, que permetin una convivència sana entre totes les comunitats treballadores, autòctones i nouvingudes. La reacció mobilitzada del veïnatge saltenc, docents, jovent d’ètnies diferents, del sindicat de llogateres i altres, ens apropa a alternatives de lluita i proposta, que s’hauran de confrontar amb un règim i un estat que condemna a la població. Ruptura, revolució i república.

“Som d’aquí i ens considerem d’aquí”, explica un jove africà. “Jo he de justificar (quan demano feina) perquè m’ho mereixo... Perquè, al ser negra i portar hijab, m’ho mereixo... I perquè, si visc a Salt, m’ho mereixo”, diu una jove. Són esquitxos de vida quotidiana de gairebé un quart de la població a Catalunya, Tanmateix la immigració i les persones racialitzades superen la meitat a Salt.
El Sindicat de llogateres de Catalunya tramet tot el suport. Exposa que hi ha més de 1.800 pisos en mans de fons voltors (Ajuntament de Salt, 2019). Preus de 700-800 €, una renda per càpita 30% inferior a la mitjana catalana. I el 83,3 % de les immobiliàries practiquen el racisme immobiliari (2022). Insostenible.
L’organització de la població afectada és vital. Per aconseguir mesures per l’accés a l’habitatge, la fi de la violència policial, abaixar els lloguers un 50 %, recuperar els pisos buits de la banca i els grans tenidors, convé mobilitzacions com a Salt. I el proper 5 d’abril gran manifestació a Barcelona, i altres vint ciutats a l’Estat.

EEUU/Trump dona suport i encoratja la massacre infernal que Israel perpetra contra Gaza. El control del Pròxim Orient per la seguretat en disposar de les fonts d’energia, l’imposen amb la llei de sang i ferro. Mentre, les empreses de la UE i Espanya segueixen fent negoci amb el comerç d’armes a Israel. 

A Ucraïna EEUU imposa un alto-el-foc de mutilació i saqueig, és una entesa amb Rússia, entre Trump i Putin. Es va cap una pau espoliadora, a benefici de l’imperialisme nord-americà i rus, que no podrà resoldre ni estabilitzar la pau a Europa. L’Europa occidental, UE i GB, s’orienten a una carrera de rearmament en nom de la seguretat europea; en realitat l’augment de pressupostos militars i l’exèrcit europeu, va destinat a garantir la seguretat dels negocis de les multinacionals europees a Ucraïna i al continent. Les garanties de que el militarisme no serà en detriment dels serveis públics i drets i condicions de vida, és demagògia, impossible d’aconseguir. La inflació, la recessió i la deflació són producte directa de les crisis econòmiques i militaristes, de l’esclat guerrer, que condemna a milions de treballadors per la subsistència d’unes poques multinacionals i els seus estats. 

L’Aurora defensem la dissolució de l’OTAN. Alertem com perjudicial sobre l’exèrcit europeu. Som en contra dels pressupostos militaristes UE que, en comptes de pau i llibertats, aboquen a la destrucció i l’empobriment. Sostenim la denuncia de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i l’exigència de la retirada de les seves tropes.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les la propera setmana, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna. Us proposem aportar uns euros solidaris al Bizum al telèfon 677 44 94 39.

Centenari Lenin. En “La Conferència del PC(b) de la província de Moscou” (20-22 novembre 2020): “La llibertat de crítica és quelcom excel·lent, però una vegada que tothom l’hem subscrit no estaria mal preocupar-nos pel contingut de la crítica”. Al “VIII Congrés dels sòviets de tota Rússia” (21 desembre 2020): “Si els capitalistes poguessin conjurar les crisis en els seus respectius països, el capitalisme seria etern”... “quan es tracta de consolidar la República Socialista, l’aliança amb un imperialista contra altre no és cosa que els principis jutgin inadmissible”. A “Sobre els Sindicats”: “Els sindicats no són només històricament necessaris: són també una organització del proletariat industrial històricament inevitable... Pel lloc que ocupen en el sistema de la dictadura del proletariat, els sindicats estan situats si cal expressar-se així, entre el Partit i el poder de l’Estat”. En “La crisis del Partit” (19 gener 1921): “Al llegir la ressenya d’aquesta discussió (del 30 de desembre: vaig dir: “En el nostre país l’Estat no és, en realitat, obrer, sinó obrer i camperol”) veig que jo estava equivocat i que el camarada Bujarin tenia raó. Jo hagués hagut de dir: “L’Estat obrer és una abstracció. El que tenim en realitat és un Estat obrer, primer, amb la particularitat de que el que predomina en el país no és la població obrera, sinó la camperola; i, segon, és un Estat obrer, amb deformacions burocràtiques”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
20 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://sindicatdellogateres.org/comunicat-en-suport-al-sindicat-dhabitatge-de-salt/
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/