Una Europa de drets, republicana, social i inclusiva

Avui dijous 30 està previst que el Congrés espanyol aprovi la Llei d’Amnistia. Després dels indults a les empresonades per independentisme, i per la rebel·lió del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, segueixen les exiliades i més de quatre milers d’imputades i encausades. Aquesta amnistia, així com el resultat de les eleccions catalanes, comporten un nou escenari, un nou context, unes noves perspectives, on hi regne la inestabilitat, doncs subsisteix tot el que va fer esclatar la revolta impulsada per la immensa mobilització catalanista i republicana. Incertesa que no pot evitar la conjunció de suports a Illa, des del president Sánchez al Cercle d’Economia i altes finances. La causa de les llibertats, la república, l’autodeterminació, dels drets i necessitats bàsiques, ha de reorganitzar una estratègia d’avenç, unes aliances catalanes i estatals, suficients per batre aquest Estat paràsit, monàrquic i de deriva involucionista ultradretana. Les eleccions europees del 9 de maig són un altre episodi de superestructura política on predomina la regressió política generalitzada. Animem a participar-hi amb un vot que defensi, malgrat mil-i-una contradiccions, un europeisme sobirà, lliure, de drets i serveis universals, republicà, inclusiu dels milions de persones immigrades treballadores.

Ningú esmenta que aquesta Unió Europea, a imatge dels interessos de les poderoses multinacionals, no ha aconseguit ser una institució sobirana, escollida i referendada per la ciutadania, residents i pobles, car no disposa ni d’una Constitució formal. També es difumina que la UE només és una part d’Europa, doncs hi manquen els països i Estats fins els Urals, entre ells Ucraïna, en guerra defensiva, i qui l’envaeix, la Rússia imperialista; sense oblidar per l’occident la dissociació de la Gran Bretanya. 

Europa, sigui la UE, GB o Rússia, està en crisi, en procés de rearmament militarista dels estats imperialistes, dependents de l’imperialisme nord-americà, que exerceix el lideratge a través de l’OTAN, immersos en l’espiral destructiva que te un epicentre mundial i europeu a Ucraïna. És imprescindible denunciar la hipocresia entorn a l’espiral militarista i la indústria de guerra i mort. Alhora cal assumir la contradicció que per defensar-se de la Invasió russa, Ucraïna necessita armes, com li cal la solidaritat treballadora a tot el continent, que seria el factor que podria obrir possibilitats de pau. Cal aturar la guerra immediatament, cal un armistici, cal la retirada de les tropes agressores. En aquest sentit és un greuge, un error penós, que les esquerres del bloc d’investidura no hagin rebut a Zelenski, cap del govern de la nació damnada.

Tanmateix Ucraïna no és un centre cabdal a resoldre a les eleccions a la Unió Europea. Tampoc mesures socials i de condicions laborals que comportin Drets i Serveis públics universals. O avenços essencials com seria una renda bàsica universal europea. La davallada cap a la ultradreta continental ve precedida, de fet preparada, per unes polítiques de privilegis a les grans finances i multinacionals, restricció de drets i de condicions de vida treballadora. Les mesures de seguretat i repressió contra la immigració, és una xacra de tortura i assassinats, que alimenta sobretot la divisió, feblesa i organització entre les diferents capes treballadores, segons estatus, ètnia, creences i costums.

L’Aurora proposem el suport i vot a qui promou el republicanisme defensor del dret a l’autodeterminació, la llengua, la renda bàsica universal, un europeisme o UE de pobles i nacions sobirans i lliures, que denunciïn i es confrontin amb els Estats, contra les polítiques i poders que neguen, reprimeixen i impedeixen les llibertats.

En aquestes eleccions es tracta del vot a l’aliança entre ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més (Més Mallorca, Més Menorca, Ara Eivissa): Ara Repúbliques.

Alhora veiem amb bons ulls i simpatia, qui voti a Sumar (Jaume Asens) i a Podemos (Irene Montero).

Centenari Lenin. Veiem a ”Algunes particularitats del desenvolupament històric del marxisme” (1910): al perdre de vista que el marxisme és una guia per a l’acció “fem del marxisme una doctrina unilateral, deforme, morta, li arranquem l’ànima viva, soscavem els seus fonaments teòrics més pregons: la dialèctica, la doctrina del desenvolupament històric multilateral i ple de contradiccions; infringim el seu lligam amb les tasques pràctiques concretes de l’època, que poden canviar amb cada nou viratge de la història”. “Precisament perquè el marxisme no és un dogma mort ni una doctrina acabada, consumada i immutable, sinó una guia viva per a l’acció, no podia menys de reflectir en el seu organisme  el canvi, ... operat en les condicions de la vida social. El reflex d’aquest canvi ha estat una profunda disgregació, una gran dispersió, vacil·lacions de tot gènere, en suma, una gravíssima crisi interna del marxisme. ... La influència dels matisos idealistes més diversos de la filosofia burgesa es deixa sentir entre els marxistes en forma d’epidèmia”. Tom 20, Ed. Progreso, Moscou. 30 de maig de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo20.pdf